Ana Botella i set ex-alts càrrecs, condemnats per malvendre pisos públics a fons voltor

L'exalcaldessa de Madrid Ana Botella (Partit Popular) va ser "responsable directa" que, l'octubre del 2013, l'Ajuntament de Madrid vengués per sota de preu de mercat un total de 18 promocions immobiliàries, on hi havia 1.860 habitatges, a dos fons voltor. Totes dues empreses formaven part del conglomerat Blackstone, el principal propietari d'habitatges a Espanya. L'operació, segons el dictamen de 90 pàgines al qual ha tingut accés EL PAÍS, es va fer donant informació privilegiada als fons, "sense plecs, sense concurrència, i sense fer cap taxació inicial". "El preu de venda de tots aquests immobles va ser inferior al mínim jurídicament exigible", conclou la sentència, firmada el 27 de desembre de 2018 per la secció d'enjudiciament del Tribunal de Comptes i que condemna, a més de Botella, set altres membres del seu equip a abonar en total 25,7 milions d'euros pel perjudici causat a la Hisenda pública.

La resolució fa referència a la venda de 18 promocions immobiliàries (un total de 5.315 immobles, incloent-hi garatges, trasters i altres locals) que van ser venuts per l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl (EMVS) l'octubre del 2013 al grup Fidere, societat d'inversió immobiliària del fons Blackstone. L'Ajuntament va vendre tots els immobles per 128.500.000, un preu que el Tribunal de Comptes no només considera per sota del mercat, sinó que també va provocar “un menyscapte injustificat en el patrimoni públic” de més de 22 milions d'euros, ja que els habitatges es podrien haver venut per un total de 151.211.518 euros.

A més del perjudici econòmic per haver fet una venda a la baixa, el Tribunal identifica altres irregularitats, com l'absència de plecs i d'estudis tècnics, així com que en els concursos no es va garantir la lliure participació. En definitiva, conclou que eren processos ideats perquè hi hagués un beneficiat.

Després d'analitzar les dades, el Tribunal sentencia que tant Botella com set altres integrants del seu equip quan era alcaldessa de Madrid són responsables directes del perjudici generat. Els condemnats, a més de Botella, són Fermín Oslé, Concepción Dancausa, Diego Sanjuanbenito, Pedro Corral, María Dolores Navarro Rey, José Enrique Núñez i Paz González. Tot i que es pot recórrer contra la sentència, tots han estat condemnats a pagar 22.711.518 euros (uns 2,8 milions d'euros cadascú), ja que els responsables municipals eren alhora integrants de la junta d'accionistes de l'EMVS, atès que era una empresa mixta. A Fermín Oslé, que tenia el càrrec de conseller delegat de l'EMVS quan es va fer la venda, el Tribunal el condemna, a més, a abonar tres milions d'euros més.

Des de l'EMVS confirmen que aquesta resolució és el resultat de la denúncia pel greuge financer, però avisen: "Aquesta sentència és només pel delicte comptable, però hi ha altres dues vies obertes, la penal i l'administrativa". La via administrativa demanava la nul·litat de la venda realitzada, ja que, sobre la base de les proves aportades, va ser fraudulenta.

La sentència és el resultat d'una demanda que l'Ajuntament de Manuela Carmena va presentar el 2017, després que la Cambra de Comptes alertés el 2016 sobre les irregularitats que havien identificat en la venda. El Consistori reclamava un dany patrimonial, per aquestes operacions, superior als 55 milions d'euros. En aquesta demanda, l'Ajuntament reclamava la restitució a la caixa municipal després de la venda realitzada l'octubre del 2013.

Botella recorrerà contra la sentència

L'exalcadessa Ana Botella i els membres del seu equip condemnats pel Tribunal de Comptes recorreran contra la condemna. "La decisió acordada pel Tribunal de Comptes serà recorreguda dins del termini i en la forma escaient per tots els membres de l'anterior Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid', han assenyalat a Europa Press fonts del PP després de conèixer el contingut de la sentència.

De la mateixa manera, des del PP han indicat que l'anterior Junta de Govern "no va intervenir ni directament ni indirectament en l'operació de venda d'habitatges", només "en la seva qualitat de Junta General d'Accionistes de la citada mercantil". També que l'equip municipal "va ratificar el pla de viabilitat que el Consell d'Administració de l'EMVS havia aprovat".

En aquesta època, han recordat els populars, l'EMVS, amb prop de 700 treballadors, passava per una situació complicada a causa de la crisi econòmica i acumulava un deute de més de 600 milions d'euros: "Si no complia l'establert en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local havia d'aprovar un pla de viabilitat o liquidar-se, la qual cosa suposaria l'acomiadament dels seus treballadors".