La vaga de fam perfora l’independentisme

La fotografia resulta enganyosa. Com tantes de les coses que passen en la política catalana des de fa mesos, la imatge amb la qual la setmana passada els polítics independentistes empresonats van comparèixer junts —els set homes, no les dues dones, que es troben separades en presons diferents— oferia una imatge d'unitat que dista molt de la realitat. Com a mínim en el polític i en el que fa referència a l'estratègia per afrontar el complicat judici pel procés està previst que comenci al gener.

Si l'independentisme fa anys que veu com a principal actiu una suposada unitat d'acció, els seus diferents partits —i bona part dels presos— estan avui més lluny que mai d'aquesta lluita unitària. La vaga de fam que quatre d'ells van començar fa nou dies no ha fet més que ampliar aquesta distància. Les vies de comunicació reals entre els dos grans partits estan pràcticament trencades. I és que la protesta dels presos, una de les més dràstiques que un empresonat pot dur a terme, s'entremescla amb una lluita fratricida per liderar l'espai independentista que molts, i particularment Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) viuen particularment malament.

“La vaga de fam, que respectem però no compartim, és l'última estratègia que s'han tret de la màniga per pressionar-nos a sumar-nos a una única candidatura en les eleccions que venen; no ho aconseguiran”. Qui ho afirma és un dirigent d'ERC molt proper al president del partit, Oriol Junqueras. Els que protagonitzen aquesta protestes són els membres de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn. En canvi, no la secunda ningú d'Esquerra Republicana, començant per Junqueras i acabant per Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva. Esquerra considera poc més que inútil aquesta acció, i sobretot la veu “extemporània”. “Ni és el moment oportú per fer una acció de tal calibre ni tindrà l'efecte que busquen sobre el Tribunal Constitucional”, explica una altra font d'ERC, en aquest cas un dels dirigents processats també en la causa del procés.

El motiu oficial que els impulsors de la vaga de fam han donat per dur-la a terme és el de denunciar la demora del Constitucional a resoldre els diferents recursos d'empara que els presos van formalitzar mesos enrere per demanar la seva llibertat. El president català, Quim Torra, de la mateixa òrbita que els quatre presos en vaga ho verbaliza així: “El Tribunal Constitucional espanyol continua dilatant el procés de recurs dels presos polítics contra la seva presó preventiva perquè saben que és un pas previ a un recurs superior davant els tribunals europeus”.

El TC té damunt de la taula una trentena de recursos dels presos independentistes. Començarà a debatre'ls aquesta setmana però no culminarà la feina fins a mitjan gener, han explicat fonts de l'Alt tribunal. En aquest cas, i si els presos no abandonen la seva obstinació, podrien allargar la vaga un mínim d'un mes més, la qual cosa tindria conseqüències imprevisibles per a la seva salut. Els activistes ni confirmen ni desmenteixen que sigui així. “Faré la vaga el temps que consideri que haig de fer-la; no m'he fixat ni un mínim ni un màxim”, va assegurar aquesta setmana Jordi Sànchez en una entrevista per escrit a l'emissora RAC1. Sí que va deixar clara una cosa: no la vol portar fins a les últimes conseqüències. “No vull ser el Bobby Sands català”, va dir en referència al líder de l'Exèrcit Republicà Irlandès mort el 1981 després d'una vaga de fam de 66 dies a la presó.

Fora de les parets de la presó, aquesta protesta ha pres un caire de lluita política entre independentistes. La vaga arriba en un moment de màxima debilitat de l'espai que un dia va ocupar Convergència Democràtica, que després va heretar Junts per Catalunya i que ara l'expresident Carles Puigdemont vol per la Crida, el seu embrió de partit polític que aspira a aglutinar tot l'independentisme. Esquerra Republicana, que pretén el mateix i a la qual les enquestes electorals li somriuen, es resisteix com a gat panxa amunt. Els republicans, a diferència de Puigdemont, Torra i els seus fidels volen replegar l'independentisme per agafar forces: fer un pas enrere en la via unilateral per sumar forces i aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, aquesta vegada sense fixar-se terminis.

La vaga de fam també està present en aquestes estratègies. Un grup de diputats fidels a Torra i Puigdemont, units sota el segell Junts per la República, publicava aquesta setmana un comunicat que demanava sense ambages la submissió de tot l'independentisme a l'estratègia de l'expresident fugit a Brussel·les. “L'acció política sobiranista reclama unitat al voltant de la Crida. El repte més important dels pròxims mesos és sumar el màxim nombre d'alcaldies i especialment recuperar Barcelona”, diu la nota després d'expressar el seu suport als presos que estan en vaga. En una línia semblant s'han expressat líders d'opinió propers a Puigdemont, com la periodista Pilar Rahola. “La vaga hauria de fer reflexionar seriosament els partits independentistes. N'hi ha prou de lluites caïnites”.

Esquerra resisteix a la pressió. Almenys de moment. I els seus dirigents es mostren ferms en el seu rebuig a repetir candidatures conjuntes amb els convergents i els seus hereus. “Ja ho vam fer en el seu moment i els resultats donen pel que donen”, reflexiona un membre de l'executiva del partit. Ara el seu objectiu principal és, a més de fixar una estratègia jurídica que minori els danys contra els seus líders processaments, créixer per l'esquerra incorporant a sectors propers als comuns, la formació de l'alcaldessa Ada Colau. Per aquest motiu rebutgen de pla sumar-se a una llista conjunta independentista per a les eleccions municipals a Barcelona. Amb o sense vaga de fam, el control polític de la capital catalana és la propera gran batalla de l'independentisme.