El Govern espanyol intenta aprovar de nou els objectius de dèficit per defugir el bloqueig del PP i Ciutadans

El Consell de Ministres aprovarà aquest divendres, per segona vegada en cinc mesos, els objectius d’estabilitat per al període 2019-2021. D’aquesta manera, el Govern prova de defugir el bloqueig del PP i Ciutadans (Cs) a la Mesa del Congrés i al Senat. És la segona vegada que l’Executiu de Sánchez intenta tramitar els límits de dèficit, el deute públic i la regla de despesa. La primera vegada que va portar la nova proposta al Senat, a finals del juliol passat, no va aconseguir prou suport per tirar-la endavant. Ara també serà difícil que ho aconsegueixi però el moviment li permet iniciar el tràmit per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat a partir del gener.

Hisenda torna a plantejar una meta de l’1,8% del PIB per a aquest any, davant de l’1,3% que tenia planejada l’antic Govern de Rajoy. Si no tira endavant la proposta de la ministra María Jesús Montero (l’opció més probable), l’Executiu elaborarà els Pressupostos amb la línia fiscal de Rajoy.

L’aprovació d’aquests objectius pressupostaris és un dels tràmits legals que exigeix la litúrgia pressupostària. Es tracta d’un pas previ imprescindible per aprovar els Pressupostos. A partir dels objectius de dèficit de cadascuna de les administracions públiques, el Ministeri d’Hisenda confecciona el Pressupost General de l’Estat.

El Govern intenta aprovar els objectius pressupostaris per segona vegada perquè així ho estableix la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la norma consagrada en la Constitució, que persegueix el sanejament de les administracions públiques. Aquesta norma estableix que si el Govern presenta uns objectius d’estabilitat i no els aprova el Parlament, l’Executiu disposarà d’un mes per tornar a presentar unes altres xifres.

Complir el tràmit de la Llei d’Estabilitat

El Consell de Ministres aprovarà els objectius pressupostaris més amb la intenció de complir el tràmit que exigeix la Llei d’Estabilitat que no pas amb la idea d’aprovar-los perquè és conscient que tornarà a topar amb el mur que han aixecat el PP i Cs al Senat. Però, després de consultar amb l’advocacia de l’Estat, creu que com que ja ho ha intentat dues vegades, com assenyala la norma, té via lliure per portar els Pressupostos al Congrés sense cap mena d’il·legalitat, com l’acusaven tant els populars com la formació taronja.

Fins ara el Govern havia ajornat la seva segona proposta dels objectius de dèficit, perquè hi havia dubtes evidents que el Govern presentés els Pressupostos. Però aquesta setmana, després de conèixer el resultat de les eleccions andaluses, Pedro Sánchez ha donat llum verda a la presentació dels comptes del 2019, per provar de mesurar la seva fortalesa parlamentària.

Salvar el veto de la Mesa del Congrés

Després d’haver consultat l’advocacia de l’Estat, Hisenda considera que amb aquest tràmit podrà iniciar l’aprovació dels Pressupostos del 2019, independentment que el Congrés acabi aprovant o no els objectius pressupostaris.

Hi ha un debat parlamentari perquè tant PP com Ciutadans consideraven que sense aquest segon intent per aprovar els objectius pressupostaris no es podia iniciar la tramitació dels Pressupostos. I, per tant, podrien bloquejar aquests a la Mesa del Congrés al·legant que no han complert la legalitat perquè no s’han tramitat tots els requisits legals. Però aquest moviment del Govern de Sánchez habilita la presentació dels Pressupostos i li permet esquivar aquest bloqueig de la Mesa.

Canviar la Llei d’Estabilitat

L’escull va sorgir quan l’actual Executiu va intentar de suavitzar la proposta de reducció de dèficit, per tenir més marge pressupostari i recuperar algunes de les retallades que encara cuejaven de la crisi. El Govern de Sánchez va voler canviar l’objectiu de dèficit de l’1,3% del PIB previst per al 2019 a l’1,8%. Considera que el punt de partida que li va deixar l’anterior Govern de Rajoy era irreal, ja que, al seu parer, li va deixar els comptes desquadrats. I el dèficit d’aquest any, el 2,2%, tampoc es considerava realista, segons argumenten. Per això, l’actual Executiu insisteix que proposa un pla d’estabilitat realista perquè la reducció del dèficit no perjudiqui el creixement.

Per al proper any, l’objectiu de dèficit aprovat pel Consell de Ministres queda fixat en l’1,8% del PIB, cinc dècimes addicionals al límit vigent. D’aquest marge més gran, dues dècimes són per a les comunitats autònomes, dues per a la Seguretat Social i només una per a l’Administració central.

Pla d’ocupació jove

D’altra banda, el Consell de Ministres aprovarà també aquest divendres el Pla d’Ocupació Jove 2019-2021, que pretén reduir deu punts la taxa de desocupació per a menors de 25 anys fins a situar-la en el 23,5% d’aquí a tres anys, i, per a això, mobilitzarà 2.000 milions d’euros en el projecte de llei dels Pressupostos del 2019.

El pla, tal com va avançar EL PAÍS, inclou 50 mesures dirigides a millorar l’ocupació dels menors de 30 anys, entre els quals hi ha més de 550.000 persones aturades. Ha estat consensuat pel Govern i els interlocutors socials, i el seu esborrany preveu repartir la dotació pressupostària de manera que el 2019 s’invertiran 665 milions, el 2020, 666 més, i el 2021, 668 milions.

A més, el Govern té previst tramitar avui l’avantprojecte de reforma de l’article 49 de la Constitució per oferir més protecció als drets de les persones amb discapacitat amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva d’aquest col·lectiu.

L’aprovació d’aquest avantprojecte a la reunió d’avui la va avançar aquesta setmana el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat després de la reunió que la seva titular i vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i la ministra de Sanitat van mantenir amb el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). La reforma inclourà l’eliminació de la paraula “disminuït” per referir-se a les persones amb discapacitat.

El Consell de Ministres aprovarà igualment el reial decret llei de mesures urgents d’impuls a la indústria i el comerç, així com un avantprojecte de llei sobre l’ús de les dades del registre de passatgers per facilitar la lluita contra el terrorisme i altres delictes greus.