El ‘chemsex’, una de les causes que fa que no baixi el nombre d’infectats pel VIH

El fenomen del chemsex, una pràctica que es caracteritza per consumir diversos tipus de drogues amb l’objectiu de mantenir relacions sexuals durant un llarg període de temps, ha posat en alerta els professionals sanitaris que atenen les infeccions pel VIH. Tot i que els experts insisteixen a dir que es tracta d’un fenomen molt residual —no hi ha dades que l’avaluïn—, l’experiència a les consultes i als centres comunitaris que assisteixen els potencials usuaris d’aquestes pràctiques (sobretot homes que fan sexe amb homes), avisen que no s'ha d'abaixar la guàrdia. L’Hospital Clínic de Barcelona ha advertit que l’auge del chemsex (acrònim de l’expressió anglesa chemical sex) és un dels motius pels quals les xifres de noves infeccions pel VIH no aconsegueixen reduir-se. El retard diagnòstic i la banalització dels riscos, segons els experts, tampoc no ajuden a rebaixar les xifres d’incidència.

"Cada any tenim més de 3.000 casos nous a Espanya, és una constant des de fa 15 anys. La mortalitat ha baixat, sí, però la infecció continua igual. Tenim tractaments molt bons, controlem la càrrega viral, però se’ns continuen infectant igual les persones", lamenta el doctor Josep Mallolas, cap de la unitat de VIH-sida de l’Hospital Clínic. L’últim estudi epidemiològic del Ministeri de Sanitat estima que, el 2017, la taxa d’incidència va ser de 8,82 casos per 100.000 habitants (més de 4.000 noves infeccions) i la incidència més significativa es donava entre els homes que tenen relacions sexuals amb altres homes (54%).

El Clínic ha posat el focus en una de les potencials causes d’aquest estancament en la xifra d’incidència: el chemsex. Aquest fenomen ja ha estat considerat com un problema de salut pública pels ajuntaments de Barcelona i Madrid perquè, malgrat que és minoritari, té efectes negatius importants per a la salut, com la possibilitat de generar dependència a determinades substàncies per mantenir relacions sexuals, desenvolupar problemes de salut mental o augmentar les infeccions de transmissió sexual. "Fa 30 anys, la transmissió de les infeccions era sobretot per via parenteral, però ara és per via sexual; en aquest context ha aparegut una conducta sexual, el chemsex, que cada vegada va a més, i havíem de veure on érem", apunta Mallolas. Un estudi del centre comunitari BCN Checkpoint va constatar que el risc d’infecció del VIH entre els homes gais que practiquen chemsex és tres vegades més alt. La investigació assenyalava, tanmateix, que no era extrapolable a tota la població homosexual, però sí orientativa.

El Clínic va començar l’any passat una enquesta anònima a les persones que visitaven el servei d’infeccioses per conèixer la implantació d’aquest fenomen entre la població més vulnerable o amb més risc d’infecció. Els resultats han reflectit que el 43% dels 1.150 usuaris que van respondre al qüestionari manifestaven prendre drogues (alcohol, cànnabis, cocaïna, metamfetamines, etc.) en contextos sexuals. "El que ens va cridar l’atenció és que cada cop tenen més penetració les drogues de síntesi, com ara la mefedrona, la metamfetamina i el GHB", apunta Mallolas. Aquestes tres substàncies són les que tradicionalment es vinculaven al chemsex, tot i que un estudi de l’entitat Stop Sida va advertir que, a Barcelona, per exemple, el consum era més variat (també cocaïna, èxtasi, ketamina i fins i tot viagra).

El metge del Clínic assenyala que la percepció del risc entre els usuaris del chemsex és molt baixa. "N’hi ha molts que no ho consideren un problema, però la probabilitat d’infectar-te augmenta de manera exponencial i, a més, aquestes drogues tenen una important capacitat addictiva; els usuaris no coneixen els problemes psicològics i orgànics que poden comportar", apunta. Entitats com Stop Sida o centres comunitaris com BCN Checkpoint, que fan control i atenció a les infeccions de transmissió sexual (ITS) en el col·lectiu gai, fa temps que aborden aquest problema, i fins i tot tenen professionals que s’ocupen dels casos de consum problemàtic de drogues en contextos sexuals (no tots els usuaris de chemsex manifesten problemes de salut o dependència a substàncies per mantenir relacions sexuals).

En aquest sentit, el Clínic també ha desplegat un programa d’atenció al chemsex per reclutar persones que facin aquesta pràctica i poder fer-los un seguiment multidisciplinari. "A partir de diferents focus –persones que han tingut un contacte sexual de risc, que arriben a urgències amb una sobredosi per alguna d’aquestes substàncies, que entren a cirurgia per lesions anals o perianals–, quan detectem que són usuaris de chemsex els diem que pot ser problemàtic i se’ls recluta per a un programa de seguiment", apunta. Aquesta unitat, que només fa uns mesos que funciona, ja ha atès un centenar de persones.

Tanmateix, Mallolas matisa que el chemsex no és, ni de bon tros, l’únic factor que fa que el VIH continuï en voga. "És cert que cada vegada va a més, però no és l’únic ni el més important; es calcula que entre el 20% i el 25% dels infectats no ho saben i no cal que practiquin chemsex per ser un focus de més infeccions", assenyala el metge, que advoca per afavorir la detecció precoç i el tractament immediat de les noves infeccions a fi de tallar qualsevol eventual transmissió. El facultatiu assenyala també que la profilaxi preexposició (PrEP), que consisteix a prendre antiretrovirals abans de tenir relacions sexuals desprotegides per evitar el contagi, és una altra mesura preventiva important "per a les persones que saben i assumeixen que tenen conductes de risc".