Maragall diu que les delegacions exteriors buscaran el reconeixement de la “condició de país” de Catalunya
El conseller d'Acció Exterior critica el “llenguatge d'amenaça” de Borrell i avisa que les ‘ambaixades’ catalanes respondran a Barcelona i no a Madrid
En reobrir, dijous, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Washington, el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, va dir que les oficines exteriors seran un fidel reflex de la política del Govern, incloent-hi la situació dels polítics independentistes empresonats, i es va mostrar desafiador amb el Ministeri d'Exteriors que dirigeix Josep Borrell, de qui va criticar el seu “llenguatge més freqüent en clau d'amenaça”.
“Treballarem amb aquesta expectativa que per fi Catalunya tingui un reconeixement explícit de la seva condició de país, de la seva condició de nació que té vida pròpia”, va dir Maragall en declaracions a la premsa en reobrir la delegació a Washington. “Després d'un any de foscor avui comença, espero, un camí llarguíssim de llum intensa i d'horitzó ampli”, va afegir. En una petita trobada amb ciutadans catalans, després de l'acte de reobertura, Maragall va defensar una futura república catalana i va proclamar: “Guanyarem el nostre dret a existir com a nació, com a poble”.
La de Washington és la quarta oficina exterior, després de la d'Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, que reobre la Generalitat després que fossin clausurades l'any passat pel Govern de Mariano Rajoy arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i prengués el control de la Generalitat. El Govern de Quim Torra té previst obrir altres delegacions, uns passos que segueix de molt a prop el Govern de Pedro Sánchez, que tem que es puguin utilitzar amb finalitats polítiques secessionistes.
Després de reunir-se al juliol a Madrid amb Borrell –una de les persones que més pedagogia han fet a l'estranger contra l'independentisme–, Maragall es va comprometre al fet que les delegacions exteriors de la Generalitat operessin “en l'exercici de les seves funcions i la legalitat vigent”. El ministre d'Exteriors va avisar la setmana passada que el Govern central podria acudir als tribunals si les ambaixades catalanes vulneressin la llei i va denunciar que “en el passat aquestes delegacions s'han utilitzat fonamentalment per potenciar el procés i desacreditar Espanya”.
En ser preguntat aquest dijous sobre si seguiria les directrius de Madrid, Maragall va marcar distàncies. “Jo m'haig de comprometre amb el que em diguin la ciutadania i les institucions catalanes que representem”, va afirmar. Va criticar les paraules de Borrell: “Expressen una part de por, no sé per què tant de temor a allò que representa Catalunya, a allò que significa i a allò que pretén, que és un plantejament absolutament positiu i que és de construcció de realitats i de defensa d'interessos”. I es va mostrar taxatiu: “El soroll, si ve d'aquest to amenaçador, ni ens interessa, ni ens afecta, ni ens farà canviar de cap manera la trajectòria del que venim a fer aquí”.
Maragall va evitar respondre amb claredat si la delegació catalana a Washington farà una defensa encesa de la independència, però va emfatitzar que no es desmarcarà del full de ruta del president Torra, que aspira a aconseguir la secessió. “L'agenda catalana és clara, l'agenda catalana aquí a Washington és la mateixa que a Barcelona, és aquesta agenda la que hem de saber expressar”, va respondre quan se li va preguntar si s'advocarà per la secessió en les trobades amb representants estrangers.
El conseller –que la setmana vinent té previst deixar el càrrec per centrar-se en la campanya com a alcaldable d'ERC per Barcelona en les eleccions municipals del maig– va subratllar que els conceptes de “llibertat i democràcia” es defensaran a les delegacions estrangeres, així com la situació dels polítics catalans presos pel seu paper en l'organització del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre del 2017 i la declaració unilateral d'independència. “Seria absurd que això no estigués present en les nostres tasques, relacions i manera de representar el conjunt de la societat catalana”, va assenyalar.
Reunions amb congressistes
Durant la seva estada a Washington, Maragall ha mantingut trobades amb representants d'institucions i congressistes nord-americans. El conseller va evitar donar els noms dels congressistes, més enllà del republicà per Florida Mario Díaz-Balart, que en el passat va defensar el dret a decidir de Catalunya. Díaz-Balart va ser un dels legisladors amb els quals es va reunir a Washington el 2017 el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un intent de guanyar suports al secessionisme. El més ferm defensor de l'independentisme català a Washington en els últims anys ha estat el congressista republicà per Califòrnia Dana Rohrabacher, però el legislador, conegut per ser dels pocs prorussos al Capitoli, va perdre l'escó en les eleccions del 6 de novembre.
El viatge de Maragall a Washington arriba més de quatre mesos després de la convulsa visita de Torra a la capital nord-americana, marcada pel seu boicot a les paraules del llavors ambaixador espanyol, Pedro Morenés, en un esdeveniment relacionat amb un festival cultural en què s'havia convidat Catalunya. A Washington, Torra va fer una defensa a ultrança d'un Estat independent, va assegurar que Espanya viu una “regressió” democràtica i es va mostrar segur que Catalunya seria “aviat” una nació.
