El jutge de l’1-O va deixar el cas gairebé tancat, però la seva mort l’endarrerirà

La instrucció judicial de Juan Antonio Ramírez Sunyer sobre el referèndum de l'1-O estava a punt de concloure. El jutge de Barcelona, que va morir diumenge, estava pendent de rebre un últim i definitiu informe de la Guàrdia Civil sobre la presumpta malversació de fons públics en la preparació de la consulta independentista. També havia d'ordenar una última ronda de declaracions abans de donar per tancat el cas i enviar a judici bona part de les 40 persones investigades, expliquen fonts judicials a EL PAÍS.

La defunció de Ramírez Sunyer, que patia una greu malaltia, tindrà com a primera conseqüència un retard en la tramitació del procés. La plaça que ocupava com a titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona queda ara vacant. S'obrirà, doncs, un concurs perquè s'hi presentin voluntaris per cobrir-la. El procés fins que es nomeni un nou jutge –en funció únicament dels mèrits acumulats– pot allargar-se un mínim de mes i mig.

El problema no és tant el nomenament com el fet que el nou jutge haurà d'examinar a fons una causa que ocupa més de 17.600 folis dividits en 45 volums. Després haurà de decidir segons el seu propi criteri. Fonts judicials subratllen, no obstant això, que la causa està tan avançada que difícilment hi podrà haver un gir radical en els plantejaments de Ramírez Sunyer. El nou magistrat sí que haurà de decidir a quins dels 40 investigats obre judici oral i qui exculpa.

A causa de la seva malaltia, Ramírez Sunyer ja tenia assignat un jutge de reforç en comissió de serveis. Aquest jutge s'encarrega d'altres assumptes que tramita el jutjat i, també, de fer els tràmits perquè la causa de l'1-O es mantingui viva. No està habilitat, no obstant això, per prendre cap decisió de fons, assenyalen les mateixes fonts. Durant l'estiu, Ramírez Sunyer ja va haver d'agafar la baixa mèdica.

Durant tota la instrucció, l'activitat de la Guàrdia Civil –sota les ordres del jutge– ha estat incessant. Una de les actuacions més rellevants es va produir el 20 de setembre del 2017, pocs dies abans de la celebració del referèndum. El magistrat va ordenar escorcolls a les seus de la Generalitat a la recerca d'indicis sobre la preparació de la consulta. Un d'ells, al Departament d'Economia, va derivar en una concentració de protesta liderada pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez. Aquella actuació els va valer a Cuixart i Sànchez l'ingrés a la presó i és un dels elements amb què el Tribunal Suprem justifica el processament dels polítics catalans per rebel·lió, entre altres delictes.

La causa de Ramírez Sunyer va començar arran d'una denúncia presentada pel polèmic advocat i empresari Miguel Durán contra l'exsenador d'Esquerra Republicana i exjutge Santiago Vidal. En conferències públiques, Vidal va dir que el Govern de Carles Puigdemont estava cometent suposades il·legalitats per organitzar el referèndum. El que va començar com una instrucció sobre un presumpte delicte de revelació de secrets es va anar ampliant amb querelles de Vox i de la Fiscalia fins a convertir-se en una causa sobre el referèndum.

Els indicis que ha anat recollint la Guàrdia Civil a les ordres de Ramírez Sunyer –com les agendes Moleskine de Josep Maria Jové, exsecretari general d'Economia, o el document Enfocats– constitueixen bona part de la base probatòria del Tribunal Suprem contra els polítics independentistes, alguns dels quals són en presó provisional.

De tarannà discret en l'àmbit professional i personal –molts col·legues desconeixien la seva malaltia–, Ramírez Sunyer ha estat durament criticat per les defenses dels investigats. Especialment, pel seu posicionament sobre la investigació del delicte de rebel·lió. En el que sí que coincideixen les fonts consultades és que el magistrat ha dut a terme la instrucció sense aturar-se, amb una abundant instrucció de diligències. Era habitual, per exemple, que prengués declaració a testimonis i investigats a la Ciutat de la Justícia a la tarda, un horari poc freqüent als jutjats.