_
_
_
_

Un ball inspirat en l’aurresku basc, ofrena a Puigdemont

A l’acte inaugural del Consell per la República a la Generalitat es va representar una dansa que va causar sensació i burles

Cristian Segura
El ball en la presentació del Consell per la República.
El ball en la presentació del Consell per la República.andreu Dalmau (efe)

La imatge era impactant: una pantalla gegant projectava la figura de Carles Puigdemont des del seu refugi de Waterloo, observant amb serietat la reverència que li dedicava la ballarina Maria Teresa Agustí. Era un pas del Ball d’homenatge, una dansa que va crear el coreògraf Joan Serra el 2009. L’escenificació del ball en la presentació del Consell per la República, dimarts passat al Palau de la Generalitat, va generar una pluja de comentaris a les xarxes socials i mofes per part de l’oposició política.

Agustí evolucionava fent saltirons i amb els peus descalços entre les files de convidats; l’expresident Artur Mas s’ho mirava des de la primera fila, a mig metre del mantó d’Agustí, de color or, que voleiava amb els seus salts. Una veu en off va anunciar l’actuació com “el tradicional Ball d’homenatge, dansa que dona la benvinguda al Consell per la República”. El cert és que el Ball d’homenatge no és tradicional: va ser creat el 2009 per Serra —mort el 2013— i pel folklorista Jaume Arnella, per aportar un ball solemne nou al cançoner català. L’actuació d’Agustí va estar acompanya per l’acordió del músic Ferran Martínez.

El Ball d’homenatge s’ha anat consolidant en el món de les associacions de balls tradicionals, tal com explicava el 2016 Carles Masjuan, president de l’Agrupació d’Esbarts Dansaires, al digital Vilaweb: “A Catalunya, els esbarts dansaires fa anys que treballen perquè el Ball d’homenatge «doni als catalans la personalitat que l’aurresku dona als bascos»”. Aquesta agrupació anima cada any els seus membres a utilitzar el Ball d’homenatge en dies solemnes com la Diada.

En un article publicat aquest dijous a El Punt Avui es defensa aquest ball davant les crítiques que ha rebut la cerimònia del Consell per la República i s’explica que també està inspirat en una polca del segle XVIII: “Joan Serra i Jaume Arnella prenent part de la polca del ball de les gitanes de Sant Celoni per ser ballat per un únic ballarí descalç, amb una barretina si és home o un mantó si és dona”. Aquest diari afegeix que uns esbarts ja havien interpretat aquesta coreografia per a Puigdemont quan era president, o durant els homenatges a les víctimes dels atemptats terroristes del 2017 a Barcelona i Cambrils.

El Ball d’homenatge representat dimarts a la Generalitat ha causat sensació. Una multitud de comentaris a les xarxes apunten que s’assemblava a una mena d’ofrena humana —per les reverències de la ballarina davant la figura augmentada de Puigdemont a la pantalla—. Fins i tot, el diari El Periódico va titular en portada“Ofrenda a Puigdemont”. Uns usuaris de Twitter també han fet una versió del ball, en què substitueixen les notes d’acordió de Martínez per Ni más ni menos de Los Chichos o Así me gusta a mí de Chimo Bayo.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_