Així vol limitar Colau les pujades dels lloguers

El preacord sobre els Pressupostos del Govern espanyol que van signar el president Pedro Sánchez i el líder de Podemos, Pablo Iglesias, preveu que els ajuntaments puguin limitar les pujades del preu del lloguer. Després que es fes públic, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va trigar ni dues hores a comparèixer, celebrar-ho, i assegurar que a la capital catalana l’administració ho té tot a punt per aplicar aquest topall de les pujades.

L’acord preveu que els ajuntaments prenguin com a referència índexs de preus del lloguer —Barcelona els té— i puguin declarar “zones de mercat tensionat” en què la limitació estigui justificada. Abans, el Govern espanyol ha d’aprovar una reforma normativa que habiliti legalment els consistoris a limitar aquestes pujades. El regidor i el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner i Javier Burón, estan convençuts que la ciutat podria limitar els preus l’any que ve. El topall s’aplicaria cada vegada que se signés un contracte nou, es prorrogués o es renegociés.

Tot depèn que el Govern espanyol, que és qui té les competències per regular el mercat, aprovi un canvi normatiu. “Podria fer-ho en la Llei d’Acompanyament dels pressupostos o bé amb un decreto llei de matèries urgents en matèria d’habitatge”, explica Burón. “La funció social de l’habitatge està recollida a la Constitució i el legislador en pot regular el mercat”, recorda el gerent. L’acord entre Sánchez i Iglesias afirma que “el Govern garantirà que al llarg del 2019” es produeixi el canvi.

Reflex del mercat

El pacte estipula que s’habilitaran els ajuntaments i les comunitats autònomes perquè elaborin índexs de referència de preus del lloguer. I és aquí on Barcelona porta avantatge, perquè ja els té, la Generalitat els va elaborar a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl. A més, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, impulsat per Colau, està afinant els índexs perquè reflecteixin amb més fidelitat el mercat. Bàsicament, la idea és que el document de les fiances inclogui característiques de l’habitatge (si té ascensor, si està reformat, si té terrassa…).

El següent pas és que els ajuntaments declarin de manera “temporal i excepcional” zones de mercat tensionat “quan s’hagi produït un increment abusiu de les rendes de lloguer d’habitatge habitual que obstaculitzi l’accés a l’habitatge”. Aquestes zones es declararan a partir de l’índex de preus i també de dades socioeconòmiques de cada barri: renda, salaris, atur, esforç que les famílies fan per pagar l’habitatge, percentatge de pisos buits, etcètera.

Burón i Montaner expliquen que, en el cas de Barcelona, no té per què posar-se el mateix límit de pujada ni en el conjunt de la ciutat ni en el mateix percentatge.

Es podrien fixar límits d’augment de les rendes per barris i en percentatges diferents. Els responsables d’habitatge no avancen quin percentatge màxim de pujada es permetria augmentar els lloguers. A París, recorden, la limitació afecta tot el centre i el topall de les pujades és del 20%. A Berlín, del 10%.