Els alcaldes exigeixen més mossos després de set anys sense nous agents
Interior nega més efectius a Barcelona i altres ciutats al·legant un dèficit de policies
Els alcaldes volen més Mossos d'Esquadra, i així ho han fet saber al conseller d’Interior, Miquel Buch, cada vegada que n’han tingut l'oportunitat. Les grans ciutats, amb Barcelona al capdavant, han estat les més actives reclamant l'increment. Però el Departament no accedeix a les seves peticions perquè, insisteix, Mossos té un dèficit estructural en la seva plantilla a causa dels anys de crisi. Dilluns està previst que Barcelona posi una altra vegada el problema sobre la taula a la Junta Local de Seguretat. Catalunya té una ràtio per sobre de la mitjana europea, amb 4,4 policies per mil habitants, i inferior a la mitjana espanyola (5,1).
“Que els alcaldes demanin més mossos és una cosa recurrent", explica el coordinador en matèria de seguretat de la Federació de Municipis de Catalunya. A l'entitat tenen constància que els municipis més grans són els que exigeixen més policies. "En els petits, no hem notat més demanda en aquest sentit", indica. Barcelona abandera la causa, després que la inseguretat s'hagi convertit en un problema per a l'alcaldessa Ada Colau abans de les eleccions municipals.
"La petició és coherent amb l'esforç que estem fent per posar més Guàrdia Urbana al carrer. Cal contribuir per garantir la seguretat ciutadana", indica el comissionat de seguretat municipal, Amadeu Recasens, que fins ara sempre ha topat amb la negativa d’Interior. Malgrat això, encara amb "bones expectatives" la junta de seguretat de dilluns, en la qual espera que assoleixin un acord. L'alcaldessa Colau s'ha reunit tres vegades amb Buch sense aconseguir-ho.
Policies a Espanya. Les xifres
Policies Nacionals: 64.800 (2.900 a Catalunya)
Guàrdies civils: 78.400 (3.300 a Catalunya)
Mossos d'Esquadra: 16.600
Ertzaintza: 7.700
Policia Foral de Navarra: 1.000
Policies locals: 70.500 (10.800 a Catalunya)
Mataró és un altre dels municipis que exigeix més mossos a Interior. El seu alcalde, David Bote (PSC), es va trobar també amb el no rotund del conseller Buch a la Junta Local de Seguretat. Considera que la ciutat necessita més mossos perquè, segons explica, a l'anterior director de la policia, Albert Batlle, se li "va escapar" que Mataró té una ràtio d'agents per habitant inferior a altres municipis. També perquè la seguretat és fonamental per als veïns i perquè vol que Interior "assumeixi les seves competències" en seguretat ciutadana perquè la policia local pugui dedicar-se a les tasques de "proximitat". Bote esperava de Buch "com a mínim un compromís a mig termini", cosa que no ha passat, i la revisió del conveni amb la policia local.
Interior al·lega que encara està estudiant com repartirà els 500 nous mossos que sortiran de l'acadèmia per primera vegada en set anys, després que amb la crisi el Govern central paralitzés noves promocions. Les previsions del desplegament de Mossos a Catalunya preveien arribar als 18.000 agents per respondre les demandes de tot el territori. Quan surtin els nous policies de l'acadèmia, el dèficit serà de gairebé un miler de professionals (en l'actualitat hi ha 16.600 mossos).
Badalona espera que part d'aquests nous policies acabi patrullant pels seus carrers. "El director de la policia [Joan Andreu Martínez] ens va dir que era la seva aposta per a l’any que ve", explica l'alcalde Álex Pastor (PSC). El municipi està preocupat per l'increment de delictes (6,7%) i la disminució de les detencions (1,2%). "Estem fent una anàlisi interna per definir un model de reorganització, però ja he demanat una reunió amb Buch. Necessitem que el conseller es comprometi amb l'enviament de més efectius", demana Pastor.
Com ell, d'altres municipis acorralen Interior amb les seves demandes. Sant Cugat és una de les ciutats que més insisteix des de fa dos anys en la necessitat de més policies. Els robatoris amb força a domicilis han provocat inseguretat a la zona. Però no són els únics, les poblacions del Maresme també volen més presència policial, com Pineda de Mar. Tarragona, per exemple, sol·licita més mossos per a la seguretat vial.
En l'última Junta de Seguretat de Catalunya, celebrada amb el ministre Fernando Grande Marlaska, Buch va demanar dues noves promocions de Mossos, amb 750 agents cadascuna d'elles. I encara que Marlaska va dir que hi estava d'acord, l'última paraula la té Hisenda. Així, consideren tots els implicats, es podria garantir més bé la seguretat a Catalunya. Encara que les Nacions Unides, en un document sobre la prevenció de la criminalitat, adverteixen: "No sembla haver-hi correlació entre els índexs de personal policial i sospitosos per cada 100.000 habitants, la qual cosa suggereix que l'increment del nombre d'oficials de policia no redunda forçosament en l'augment de les taxes de delictes esclarits".
Més delinqüència després d'anys de descens
Las últimes xifres disponibles del Ministeri de l’Interior apunten un increment d'un 12,7% dels delictes a Catalunya. En el cas de Barcelona, la xifra puja a un 20%. “Està acotat, passa a Ciutat Vella, no a tot Barcelona. La causa d’això és una concentració de població forana i turistes, l'oportunitat i l'anonimat dels lladres”, assegura el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens. També apunta els pisos buits, on es trafica amb droga, i a l'aplicació del 155 i els atemptats terroristes del 17 d'agost, que van posar en tensió les plantilles policials: “Molta gent ocupada en actes sobrevinguts”.
“Catalunya viu un repunt després de molts anys de descens continuat. Caldrà veure si és un canvi de tendència, una cosa que encara no està clara”, indica el coordinador de l'àmbit de seguretat de la Federació de Municipis de Catalunya. L'alcalde de Mataró, David Bote, es refereix a uns lladres “cada vegada més professionalitzats” que obliguen a dedicar-hi “més hores d'investigació” i per tant més persones per combatre’ls”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.