Visca la vida!

Passen els anys i els grans temes de la vida, com ara la mort, o bé l’amor, segueixen no només traient el nas en qualsevol obra literària, sinó esdevenint-hi essencials. És d’una evidència subtil a L’illa de l’Abel de l’americà William Steig (1907-2003), conegut per Shrek, que va donar peu a les conegudes pel·lícules de l’ogre de color verd, i del qual l’editorial Blackie Books està publicant, amb cura enorme, les obres més destacades. L’illa de l’Abel, que es publicà als EUA el 1976, arriba 42 anys després en català. Abans, als anys vuitanta i en castellà, formava part de la mítica col·lecció Juvenil Alfaguara que agrupava els autors que, en la segona meitat del XX, van sobresortir i van establir les bases de la literatura infantil i juvenil contemporània, tal com l’estem gaudint en l’actualitat.

L’ILLA DE L’ABEL

William Steig
Traducció de Xavier Pàmies
Blackie Books
152 pàg. 16 euros

L’illa de l’Abel (reconegut amb el prestigiós premi Newbery Honor) aborda la peripècia d’un ratolí humanitzat que, en un pícnic familiar, es veu sorprès per una tempesta i endut per una torrentada sobtada. Va a parar a una illa enmig del riu i esdevé un Robinson. Durant un període de temps força llarg i en solitari, haurà d’inspeccionar el seu entorn per poder sobreviure i haurà d’enfrontar-se als diversos perills que amaga la intempèrie. Tot allò que ha deixat enrere —família, tranquil·litat, comoditat...— i no té a l’abast pren un valor incalculable que es magnifica i s’enyora. Amb els dibuixos de l’autor, d’aparença una mica maldestra, L’illa de l’Abel es prodiga en la descripció de les vicissituds del personatge, però especialment en els sentiments i les sensacions que una solitud extrema li provoca. L’únic aspecte que grinyola una mica i sorprèn de la novel·la és un final excessivament sobtat, en contraposició al ritme tranquil, l’evolució lenta i la descripció minuciosa dels fets i dels personatges.

La presència de la vida, de l’amor i de la mort és exageradament evident i explícita a 248 funerals i un gos extraordinari, de la també americana Deborah Wiles (Alabama, 1953), i primera que es tradueix al català. Com si es tractés d’una novel·la d’humor molt i molt negre, l’autora situa els personatges i l’acció d’aquesta obra infantil en un gran complex funerari on viu la nena protagonista, la Comfort Snowberger, i la seva família. Ella, amb gran afecció per l’escriptura i el periodisme, és qui narra la història.

248 FUNERALS I UN GOS EXTRAORDINARI

Deborah Wiles
Traducció de Marc Donat
Viena
265 pàg. 18,50 euros

La família Snowberger conviu a diari amb la mort, i ho fa amb una naturalitat enorme. Frases com “la Merry està fent la migdiada a la sala de taüts”, o bé, “la Comfort viu amb cadàvers a casa seva” són habituals al llibre. Tot i els somriures que desvetllen algunes situacions, no és una obra d’humor, sinó de caire realista. Dues morts a la família, molt properes a la protagonista, i una tempesta inesperada posaran a prova la seva fortalesa i els seus sentiments, activaran l’atenció lectora i capgiraran, en algun instant, la seva relació amb diverses amistats i persones properes.

El llibre tracta la mort sense escarafalls, com una part indestriable de la vida, i a estones ho fa amb un esperit positiu que exalta la vida a cada raconada. 248 funerals i un gos extraordinari és un veritable cant a la vida: “No té importància de què et mors. El que compta és com vius. Viu la vida, bonica...”, deia el seu oncle a la protagonista. O bé, en una ocasió, ella pensa: “Som aquí per celebrar la vida! —va començar el pastor Powell—. L’havia sentit 248 vegades. En comptes de parlar de tristesa o de tragèdia, sempre deia ‘La vida és un regal’”.

L’illa de l’Abel i 248 funerals i un gos extraordinari són, doncs, dues novel·les infantils que, a partir de l’aventura, de la quotidianitat i dels seus embats, exalcen de maneres diverses l’essència de la vida.