Josep Cuní: “Hi ha vida més enllà del procés i, a més, és intel·ligent”

Al ritme d’una música sincopada, barrejada per sintetitzadors i amb una percussió dominant —amb marxa, però sense estridències— , demà se sentirà, per primera vegada, la salutació “Bon dia, Catalunya. Bon dia, Andorra”, del periodista Josep Cuní, en l’estrena d’un nou magazín radiofònic diari des de les 07.00 fins a les 12.00 i en la d’una nova emissora: Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya. Un nou projecte de la SER per a Catalunya (i també Andorra) que emetrà en català durant bona part de la seva graella en 17 emissores de Catalunya i Andorra. Cuní (Tiana, 1953) torna a la cadena on va començar el 1972 a Ràdio Terrassa, associada a la SER. Quatre anys després, es va incorporar a Ràdio Barcelona —“escola de mestres de la ràdio”, l’anomena— per continuar 20 anys més en diferents emissores de ràdio catalanes. A Cuní se’l considera un dels artífexs de la fórmula del magazín dels matins radiofònics. Els darrers quinze anys va estar vinculat a TV3 i a 8TV. Aquest dilluns, el primer dia, el programa tindrà dos convidats de pes polític: el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Pregunta: Per què torna a la SER?

Resposta: La veritat és que no t’hi pots negar si et proposen recuperar aquells orígens, l’essència dels magazins, readaptar-los a l’època actual, intentar apartar les desviacions en negatiu que s’han produït i tot amb un únic encàrrec: fer periodisme.

P. Quina aportació nova farà al programa?

R. Vull buscar punts de trobada de tots, pensin com pensin. Ara més que mai necessitem parlar més del que diem que parlem i sobretot fer-ho amb els que no pensen com nosaltres. Vinc amb la intenció de fer més preguntes que donar respostes. És l’hora de plantejar els dubtes raonables, que és la base del periodisme: preguntar, observar la realitat i procurar que contestin totes les persones que tinguin alguna resposta per diferents o antagòniques que siguin. Disposaré de molts i molt diferents col·laboradors. Persones conegudes dels mitjans, d’altres que no ho seran. Vull fer compatible la pluralitat ideològica i d’opinió i també a tots els segments socials per qüestions d’edat o gènere.

P. Creu que s’han de reformular en els magazins de ràdio?

R. S’ha tendit a marcar dos programes en un de sol i separar la part informativa més contundent durant la primera hora del matí i la part més light durant la segona. I jo ho veig diferent: tan important és incorporar el light durant la primera hora, perquè forma part de la nostra vida, com continuar amb la informació durant la segona part. Cal apostar molt més per parlar d’aspectes de la nostra dia a dia que de vegades no tenen tractament periodístic. En canvi, es parla massa de política. És evident que el procés és important però hi ha vida fora d’aquest i, a més, és intel·ligent.

P: Això vol dir que la política no tindrà pes?

R. Dependrà de l’actualitat, com qualsevol informació.

P. Què serà el que cridarà més l’atenció?

R. Soc conscient que en més d’un sector molt escoltat m’escrutaran perquè per diverses raons se’m voldrà tenir molt disseccionat. És lògic que la meva tornada provoqui dubtes raonables, des de personals fins a socials.

P. I polítiques?

R. Què hi haurà interpretacions polítiques? Per descomptat. Ho sé des del primer dia que m’ho van oferir. No em fa res, i els que em coneixen saben que no és fàcil etiquetar-me.

P. Se’l va situar durant molt temps en l’òrbita nacionalista, sobretot de Jordi Pujol…

R. Això va ser una campanya muntada pels socialistes quan estava a Catalunya Ràdio. Després, els convergents em van titllar de socialista l’època que vaig estar a COM Ràdio…

P. I, ara, com l’etiquetaran?

R. Que m’escoltin i que decideixin. Si després de tants anys de treballar en mitjans públics audiovisuals no hagués après que la projecció pública implica coses favorables i d’altres que no…, és que no hauria entès res d’aquest negoci i crec que ho entenc. Per això m’he ficat ara en aquest embolic, quan ja he arribat a l’edat de la jubilació.

P. Serà que li va la marxa?

R. Sí, perquè podia viure tranquil·lament, com aquest darrer any amb els reportatges de Cuatro —a proposta de Mediaset i Paolo Vasile—, que m’han permès anar pel món. Jo estava molt còmode i per primera vegada tenia elasticitat horària i ara he decidit tornar a matinar com ho vaig fer durant 27 anys, aixecar-me a les 04.00 de la matinada i posar-me a la disciplina/dictadura d’un programa d’actualitat en directe.

P. Coincidint amb Jordi Basté a RAC1, Mònica Terribas a Catalunya Ràdio i Pepa Bueno a la SER a la mateixa franja horària. D’on esgarraparà audiència?

R. És el gran tema. És cert que l’audiència en català té dos focus molt potents que fan molt bona ràdio i això a mi m’ho posa molt difícil. A la ràdio hi ha una part intuïtiva i una de racional. La primera em diu que hi pot haver un forat però l’haig de trobar. Quant a la competència dins de la SER entre el meu programa i el de Pepa Bueno, només puc dir que soc amic de Pepa, em va acollir al Hoy por Hoy, i si l’empresa ho ha decidit és per una aposta de present i de futur.

P. Diu que l’encàrrec és “fer periodisme”. Quina relació ha de tenir el periodisme amb les xarxes socials?

R. Se les ha de tenir presents perquè han vingut per quedar-s’hi, però no han de ser la nostra dictadura. Al meu entendre, són una bona base per al periodisme, però per si mateixes no ho són. El periodisme si no el fan periodistes, no és periodisme. I si creiem el contrari, és que tenim la nostra autoestima molt baixa o no n’hi ha. El periodisme s’ha de nodrir de les aportacions de les xarxes socials per entendre el fenomen que són, però no s’ha de deixar de fer periodisme. El que no pot ser és que es difongui una piulada a la ràdio o a la tele encara que no se li doni credibilitat, així es confon la credibilitat que ens concedeix l’oient.

P. Hem sortit perdent com a professió?

R. Jo crec que hem sortit perdent com a societat. Hi ha un altre problema i és que els mitjans de comunicació, especialment els públics, tenen gairebé total dependència dels diners públics o en forma de subvenció en el cas dels privats, i això de vegades obliga o condiciona…

P. A TV3 li titllen de seguir el dictat independentista…

R. Jo crec que TV3 és menys sectària del que una part de la societat vol fer creure que és. I que, curiosament, és un segment de gent que fins fa tres mesos no veia sectària TVE i ara la critica, perquè està sorprenent gratament a la seva audiència explicant-los coses de Catalunya que no coneixien abans. TV3 és un mitjà molt important de Catalunya, però recordo que té un 17% de quota de pantalla i l’altra 86% veuen la resta de canals. És que l’espectador és tan gregari que combrega amb tot el que diuen? Cal una mica de respecte per a les persones.

P. Una vegada va dir que la situació política catalana era com les sèries de Netflix…

R. Volia dir que els guionistes de les sèries d’aquesta plataforma que triomfen han de crear novetats perquè la sèrie estigui viva i, si pot ser, per renovar una segona o tercera temporada. Políticament, s’està jugant bastant a això, tot i que jo crec que als guionistes polítics catalans fa temps que el guió se’ls ha escapat de les mans. L’argument s’ha extralimitat, estan improvisant i fan capítols sense sentit. El resultat és que hi ha molts espectadors que estan abandonant la sèrie…