Dèficit fiscal i llistes d’espera: Torra i Arrimadas es fan un embolic amb les xifres

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, han bastit aquest dimecres els seus discursos amb múltiples xifres per argumentar les seves posicions polítiques. Torra ha tornat a recórrer als càlculs de dèficit fiscal elaborats per la Generalitat i a defensar el bon moment que viu la comunitat catalana, mentre que Arrimadas s'ha centrat a recordar els cops rebuts per l'economia després de l'1-O. Una part de les dades mostrades són qüestionables.

“Cada dia se’n de Catalunya uns 40 milions d’euros sense que hi puguem fer res”, ha dit Torra en referència al dèficit fiscal que suposadament pateix Catalunya i que condiciona la inversió en polítiques socials. Torra ha utilitzat unes dades elaborades per la Generalitat el 2016 i que, basant-se en dades del 2012, xifraven el dèficit fiscal que patia Catalunya en 14.600 milions d'euros. Resultat del denominat càlcul per flux monetari, basat en els recursos que s'inverteixen directament a la comunitat, aquest és el càlcul que ofereix la dada més contundent i més beneficiosa per al discurs de l'independentisme. Quan es fa per càrrega-benefici, on es tenen en comptes les inversions al conjunt del sistema que poden beneficiar una comunitat determinada, aquesta xifra cau fins als 10.030 milions.

Torra no ha utilitzat els càlculs més recents elaborats pel seu Departament d'Economia, presentats a finals del 2017 amb dades del 2014, que oferien dades més elevades (16.570 milions i 11.590 milions, segons la fórmula escollida). Però també ha obviat les dades sobre les balances fiscals calculades el 2016 pel Ministeri d'Hisenda, que situaven el dèficit català en 7.439 milions i una altra de més actual, també amb dades del 2014, que augmentava aquesta xifra fins als 9.892 milions. Un estudi de Josep Borrell i Joan Llorach reduïa el dèficit fiscal el 2015 a 3.228 milions d'euros. Aquests estudis neguen, com ha dit Torra, que "cada any, des del 1986, perdem el 8% de la nostra riquesa com a país".

“L’economia catalana funciona i continua creixent”, ha assenyalat també Torra. Malgrat la desacceleració generalitzada de l'economia europea, la veritat és que Catalunya segueix mostrant una activitat vigorosa i amb uns ritmes de creixement superiors als del conjunt espanyol. En el segon trimestre va tancar una alça intertrimestral del 3,1%, quatre dècimes més que Espanya.

“Les visites de turistes de la resta d’Espanya a Catalunya han baixat un 14%”, ha assegurat la líder de l'oposició. Segons les últimes dades de l'INE, fins al segon trimestre del 2018, el 14,2% dels turistes espanyols trien Catalunya com a destinació. Aquesta xifra és un 7,2% menor que l'any passat. Segons l'Idescat, la caiguda acumulada de viatgers de la resta d'Espanya a Catalunya fins al juny és del 4,7%. Torra ha reconegut la caiguda del turisme, tot i que ha assegurat que es deu als resultats rècord d'anys anteriors. El 2017 van arribar 19,1 milions de turistes, entre residents a Espanya i estrangers, la qual cosa va suposar un augment del 3,4%, i no del 5% que ha afirmat el president.

“Les inversions estrangeres a Catalunya han caigut un 64% en els primers trimestres del 2018”, ha denunciat Inés Arrimadas com una de les proves que el procés polític ha perjudicat en els últims mesos l'activitat econòmica a Catalunya. Les dades d'inversió estrangera del Ministeri d'Economia no diuen això. Hi ha hagut caiguda, però inferior, d'un 40%. Els economistes, no obstant això, adverteixen del risc d'analitzar les dades d'inversió sense tenir en compte l'evolució de trimestres anteriors, perquè determinades operacions corporatives poden produir pronunciades dents de serra que desvirtuïn l'anàlisi de les estadístiques. Per exemple, les dades d'Arrimadas es comparen amb el primer trimestre del 2017, el millor des que s'elaboren aquestes estadístiques. Torra, de fet, ha respost a Arrimadas: "Som la regió més atractiva per invertir al sud d'Europa", agafant les dades del Financial Times.

“Hi ha hagut una fugida de 35.000 milions d’euros”, ha denunciat Inés Arrimadas. La seva xifra s'aproxima als 31.500 milions d'euros que van sortir de Catalunya després del referèndum, segons les dades del Banc d'Espanya, la qual cosa va provocar el canvi de seu de CaixaBank i el Banc Sabadell. La cap de l'oposició s'ha oblidat de dir que durant els dos primers trimestres han tornat 8.000 milions.

“En els últims mesos han augmentat 3.000 persones en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica”. Les dades que ha citat Arrimadas sobre llistes d'espera corresponen a l'evolució dels temps d'accés al sistema sanitari entre l'abril i el juliol del 2018. En efecte, i tal com va avançar EL PAÍS a l'agost, des que el Govern va donar per finalitzat el pla de xoc per reduir les llistes d'espera (una injecció econòmica de 39 milions durant un any) l'abril passat, les llistes d'espera han crescut en tots els procediments: a finals de juliol hi havia 3.000 persones més esperant per operar-se, 5.000 addicionals per a una prova mèdica i 7.000 més per visitar l'especialista. Arrimadas no ha actualitzat les dades a setembre del 2018, que són les últimes disponibles: en els últims quatre mesos, hi ha 9.651 persones més esperant una intervenció quirúrgica, 1.947 més esperant per sotmetre's a una prova mèdica i 9.518 addicionals a la cua per visitar l'especialista.

“En el tema de consultes externes –dades maig 2017-abril 2018–, els dies d’espera eren 152 i el 2018, de 86 dies; els hem abaixat un 43,4%”. Torra utilitza com a punts de referència l'inici i el final del pla de xoc per reduir les llistes d'espera, una injecció de 39 milions d'euros amb els quals el Govern preveia, entre altres coses, reduir un 50% els temps d'espera de consultes externes i proves mèdiques. Encara que el Govern sí que va aconseguir reduir les dilatades cues, no va complir els objectius del pla de contingència i es va quedar en una reducció del 43,4% i el 40%, respectivament. A més, tot i que Arrimadas utilitza el nombre de persones en llista per carregar contra el Govern, Torra li respon amb els temps d'espera, no amb els pacients a la cua perquè el pla de contingència de l'Executiu català es va centrar, en bona mesura, a disminuir els retards per la cua, atenent primer els qui feia més temps que s'esperaven. Des de l'abril del 2018, no obstant això, els temps han tornat a pujar: l'espera per a proves mèdiques ha augmentat fins a 68 dies i el temps mitjà d'espera per visitar l'especialista és de 102 dies.

“Hem passat de 66.000 beneficiaris a 113.000 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania”, ha afirmat Torra. Segons les dades presentades el 15 de setembre pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, efectivament, hi ha 113.000 persones dins del sistema de la renda garantida de ciutadania (RGC). Però això no vol dir que tots rebin la mateixa prestació o que siguin nous beneficiaris de la nova ajuda. 45.363 d'aquestes persones són pensionistes als quals la llei de la renda garantida els aplica un complement, una quantitat econòmica modesta. A més, dins de la xifra presentada per Torra hi ha persones que percebien la renda mínima d'inserció i que, per la llei de la RGC, han passat automàticament a la nova prestació, que té una retribució més alta. El departament no ha detallat quantes són. El que sí que ha detallat és que, de les 69.000 sol·licituds de nous expedients per la RGC que el Govern ha rebut en un any (des de la seva aplicació, el setembre del 2017), han passat el primer sedàs 49.600. D'aquestes només s'han aprovat, com a nous expedients de la RGC, 5.043, un 10%.