La Zarzuela evita actes públics del Rei en els aniversaris de l’1-O i el 3-O

La Zarzuela ha deixat el Rei sense agenda pública tant aquest 1 d'octubre, aniversari del referèndum independentista il·legal de Catalunya, com dimecres dia 3, en el qual també es compleix un any del seu històric discurs instant els poders de l'Estat a garantir la Constitució, que va desencadenar l'aplicació de l'article 155. Fonts de la Casa del Rei han assegurat que no hi ha hagut cap intenció d'aïllar Felip VI en unes efemèrides que estan registrant nombrosos incidents a Catalunya.

Segons la Zarzuela, “l'agenda del Rei es reparteix entre la feina de despatx i les activitats públiques”, i aquests dos dies en concret “té feina de despatx”. Per a la Casa del Rei és només conseqüència de la normalitat que s'hagi produït la curiosa coincidència amb aquestes dues dates assenyalades, en les quals Felip VI seguirà des del seu despatx les incidències a Catalunya.

No obstant això, no és la primera vegada que el cap de l'Estat buida l'agenda en dies en què la seva presència en públic podria resultar complicada, com en algunes cites assenyalades del cas Nóos. Va passar el dia en què es va iniciar el judici, l'11 de gener del 2016, en el qual també va estar “treballant al seu despatx”, i dos mesos després, quan la Infanta va declarar davant del jutge. L'absència d'actes públics evita el risc d'assetjament mediàtic i virtuals protestes.

El Rei ja va seguir des del seu despatx la convulsa jornada de l'1-O del 2017, en la qual la Generalitat llavors presidida per Carles Puigdemont, amb la tensió amb un Govern central tancat al diàleg i la pròpia dinàmica reactiva secessionista en escalada, havia convocat una consulta desafiant l'ordenament jurídic i la legalitat.

Els successos d'una jornada amb intenses càrregues policials per part de les forces de seguretat de l'Estat i la seva ressonància mundial van suposar un salt qualitatiu per a l'independentisme i un fracàs per al Govern de Mariano Rajoy, que no havia aconseguit evitar la celebració d'una consulta que el mateix cap del Govern espanyol havia assegurat que no es produiria.

El discurs del Rei del 3 d'octubre, “davant d'aquesta situació d'extrema gravetat”, va emplenar el buit institucional instant els poders de l'Estat a “assegurar l'ordre constitucional i el funcionament normal de les institucions, la vigència de l'Estat de dret i l'autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i en el seu Estatut d'Autonomia”. Però aquest discurs, que segons fonts de la Zarzuela no va ser retocat pel Govern espanyol, no només va aportar tranquil·litat els catalans alarmats amb la deriva secessionista: també va causar contrarietat en sectors no independentistes de Catalunya en no incloure cap crida al diàleg.

Després de la sortida de Rajoy de l'escenari polític, l'independentisme ha situat el Rei com el principal parallamps de la seva ira, mentre la Generalitat, que ha trencat relacions amb la Zarzuela, intenta complexos equilibris i busca una sortida en la via de diàleg oberta pel Govern socialista. Malgrat tot, el cap de l'Estat ha normalitzat la seva presència a Catalunya en els últims set mesos, en els quals l'ha visitat en set ocasions. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a la mobilització al carrer i a la pressió per convertir Catalunya en una república desagregada d'Espanya.