El jutge investiga si la fortuna dels Pujol procedeix de l’espoli de Grand Tibidabo

El jutge del cas Pujol investiga si la fortuna oculta per la família a Andorra procedeix del desfalc de la societat Grand Tibidabo. El financer Javier de la Rosa, batejat com a “empresari model” per Jordi Pujol, va ser condemnat per espoliar la societat en la dècada dels noranta. La Policia sospita que en l'expedient judicial d'aquest procés, que inclou diverses operacions de compravenda sota sospita, pot haver-hi indicis “per justificar part dels ímprobes ingressos” acumulats per la família de Jordi Pujol.

El titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha autoritzat els investigadors a acudir en persona i treure la documentació del cas, que va ser tramitat pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. En la seva petició, els policies van argumentar que De la Rosa està “immers en altres procediments de gran rellevància pública” i van expressar la seva esperança que Grand Tibidabo ajudi a resoldre el misteri.

Després d'anys d'investigacions, el 2008 De la Rosa va ser condemnat a tres anys de presó per la descapitalització de l'empresa, que gestionava el parc d'atraccions del Tibidabo de Barcelona. El financer va admetre haver-se apropiat de l'equivalent a 68 milions d'euros entre el 1991 i el 1994 en una operació que va acabar amb els estalvis de més de 10.000 petits accionistes.

El 25 de juliol del 2014, Pujol va emetre un comunicat públic en el qual va admetre que la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills –però no ell– disposaven d'uns diners a la Banca Privada d'Andorra que, en el moment de la confessió, ascendia a prop de quatre milions d'euros. Aquests diners van ser opacs per al fisc espanyol durant més de tres dècades i, segons la versió de l'expresident, procedien d'una herència que el seu pare, Florenci Pujol, els havia deixat per si els vaivens polítics deixaven la família en una situació complicada. Florenci va morir el 1980, el mateix any en què el seu fill es va convertir en president de la Generalitat, càrrec que ja no abandonaria en els següents 23 anys.

La Fiscalia i els jutges que han investigat els comptes dels Pujol no s'han cregut mai aquesta versió, entre altres coses perquè no ha aportat documentació que l'acrediti (l'expresident al·lega que no existeix). Sospiten que els diners procedeixen de la “corrupció política”. Però no han pogut identificar ara com ara la font concreta d'aquests ingressos. Ni han pogut acreditar com el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, va aconseguir fer créixer els ingressos de forma significativa als noranta. L'Audiència Nacional centralitza ara el cas Pujol i manté investigats tots els membres de la família per frau fiscal i blanqueig de capitals.

La investigació més avançada és la que afecta els negocis il·lícits del primogènit, Júnior, acusat de cobrar comissions il·legals de grans empreses adjudicatàries de la Generalitat. El procés contra ell data de finals del 2012 i va ser obert precisament gràcies a les revelacions de l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, i de De la Rosa, encara que l'empresari finalment no es va ratificar en la seva denúncia.

En la causa de Grand Tibidabo hi ha alguns punts de connexió amb la Generalitat i els Pujol. L'empresa va vendre a la Generalitat l'edifici del Consorci Nacional del Lísing, una operació per la qual De la Rosa va percebre una comissió de 210 milions de pessetes. Alguns mitjans van esmentar en el seu moment que Jordi Pujol Ferrusola va participar en l'operació, encara que mai va ser imputat per això. En el tram final de la instrucció va arribar a ser citat com a imputat Lluís Prenafeta, estret col·laborador de Pujol com a secretari general de Presidència. Part dels diners desviats per De la Rosa van ser destinats a sufragar el diari El Observador, del qual Prenafeta va ser promotor.