20-S: l’accelerador del procés

Faltaven pocs dies per al referèndum d’independència i les espases estaven amunt. Amb el suport de les mobilitzacions de l’independentisme al carrer, el Govern català ho disposava tot per portar les urnes als col·legis electorals. L’Estat, mentrestant, traslladava als tribunals la seva resposta al desafiament: un jutge de Barcelona investigava els preparatius de la consulta i intentava curtcircuitar-la amb escorcolls quirúrgics de la Guàrdia Civil. El 20 de setembre del 2017, el jutge va decidir donar el que semblava ser la garrotada definitiva al referèndum: va ordenar la detenció de 15 alts càrrecs de la Generalitat, inclosos dos dels arquitectes del procés: el número dos de Vicepresidència, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

La resposta dels independentistes a la que es va batejar com a operació Anubis va ser immediata. Guiades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, milers de persones –en van arribar a ser més de 40.000– es van concentrar durant hores davant de la seu del Departament d’Economia, epicentre dels escorcolls i situat, a més, al cor de Barcelona. Al migdia, un intent d’escorcoll (fallit) a la seu de la CUP per part de la Policia Nacional no gaire lluny d’allà va escalfar encara més els ànims. Els escorcolls a la seu d’Economia, envoltada per milers de persones, es van allargar fins ben entrada la nit.

El que va passar durant aquelles hores –que segueix sent objecte de controvèrsia– és clau per entendre l’itinerari judicial que ha pres després la causa contra els líders polítics i socials de l’independentisme. La secretària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va haver de sortir de l’edifici per un terrat i els agents de la Guàrdia Civil es van negar a fer-ho per un altre lloc que no fos la porta principal, on tres dels seus vehicles ja havien estat destrossats. Els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium, Jordi Cuixart, pujaven damunt d’un d’aquests cotxes per demanar, amb el megàfon a la mà, que es posés fi a la concentració.

Convertida en icona, amb una força simbòlica evident, aquella imatge de Sànchez i Cuixart damunt d’un Nissan Patrol ha donat motiu a interpretacions contraposades. Per a uns és una mostra del desafiament a qualsevol preu a l’Estat. Per a uns altres, la prova que no es mereixen ser a la presó. El relat de la violència que contenen els delictes de sedició i rebel·lió, en qualsevol cas, es va forjar aquell dia, el 20-S.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va actuar immediatament i va presentar una denúncia per sedició. Les manifestacions “tumultuàries” pretenien, a més d’impedir l’acció de la justícia, “imposar el referèndum per la força de la intimidació”. El 16 d’octubre –una vegada celebrat el referèndum i amb la incertesa sobre l’aplicació dels seus resultats i una hipotètica declaració d’independència–, l’Audiència Nacional va prendre declaració a Sánchez i Cuixart i va ordenar el seu ingrés a la presó. Tots dos romanen a la presó provisional, ara ja per ordre del Tribunal Suprem, que va assumir la causa.

Per a les defenses dels Jordis –l’alliberament dels quals, una vegada fracassada la declaració d’independència, s'ha convertit en objectiu prioritari de l’independentisme– les concentracions del 20-S van ser pacífiques. Si Sànchez i Cuixart van pujar al cotxe de la Guàrdia Civil va ser precisament per animar les persones a abandonar la concentració i permetre la sortida de la comitiva judicial, raonen. TV3 va emetre un documental, dirigit per Jaume Roures i produït per Mediapro, que aprofundeix en aquesta tesi amb imatges aportades per desenes de ciutadans que van acudir a la concentració.