“El turisme és una bombolla, i les bombolles esclaten”

Ana Menéndez (Oviedo, 1963) és presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El març del 2015 rellevà Lluís Rabell en el càrrec. Menéndez va arribar el 1982 a la ciutat per completar estudis musicals. Veïna del Poblesec i professora de piano, es defensa dels qui acusen la FAVB de ser un aliat de l’alcaldessa Ada Colau.

Pregunta. És avui igual d’atractiva Barcelona, culturalment parlant, que quan vostè s’hi va instal·lar?

Resposta. Avui hi ha gent que arriba amb il·lusió, amb la imatge que Barcelona és una ciutat cultural, i es troba amb la crua realitat, que hi ha molt poca activitat pel nom que té. És una ciutat pobra culturalment, en el sentit que hi ha estrats de la societat que no hi tenen accés. Si vas a un museu, el 90% dels visitants són turistes. La ciutat no té la política cultural que presenta de cara enfora. En música clàssica, la meva especialitat, la programació d’estiu és patètica. De sales de concerts, Barcelona en té poques. La situació és paupèrrima arreu d’Espanya, però com que venem tant la marca Barcelona, destaca més quan rasques i veus que hi ha poca cosa.

P. Veu més activitat a Madrid que aquí?

R. Incomparable, la vida cultural a Madrid és incomparable a la d’aquí. El problema van ser les retallades del 2012. Les escoles de música, per exemple, es van quedar sense finançament. La Generalitat es va desdir de les seves competències i ho va carregar en els ajuntaments.

P. Quin és per a la FAVB el principal progrés del mandat de Colau?

R. La inversió en serveis socials ha suposat un abans i un després; també la seva reestructuració, que els fa més eficaços; per exemple, la tarificació de les escoles bressol. La participació ciutadana també ha millorat, però no tant com volíem. S’hi ha fet un gran esforç, però sense complir les expectatives. Per millorar la participació, d’entrada caldria adaptar els horaris laborals, la igualtat de gènere. Un altre problema és la proliferació d’òrgans de participació, que ens desborda. Tenim els consells de barri, les audiències públiques, els plenaris, les comissions de seguiments de múltiples temes...

“Els narcopisos van lligats a l’especulació. Hi ha investigacions que apunten a grups inversors amb delinqüència organitzada”

P. La dèria per la participació directa pot morir d’un excés d’iniciatives?

R. De fet, és el que està passant. Hem de racionalitzar aquests òrgans i que no siguin reiteratius, perquè són totalment ineficaços, com el model de consell de barri, que són reproduccions de les audiències públiques de districte. Hi ha altres canals per fer arribar les demandes, però s’han de donar a conèixer aquests serveis. Aquest Ajuntament ha fet molta feina en cartelleria al carrer per donar a conèixer aquests serveis.

P. I què és el pitjor d’aquest mandat?

R. La cessió davant de grups de pressió, com el Gremi de Restauració i el Futbol Club Barcelona. L’Ajuntament ha cedit amb l’aprovació del Reglament de Terrasses, vulnerant drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a descansar i a un medi ambient adequat. Per altra banda, ha cedit davant una reforma del Camp Nou totalment il·legal. Un equipament no es pot transformar en oficines i hotel sense la cessió de zones verdes. Els vials seran les zones verdes. És un deliri! Com han pogut aprovar això!

P. Tots els grups polítics van votar a favor d’aquesta reforma, excepte la CUP...

R. Nosaltres no diem que no calgui una reforma, allò és un forat negre, però el projecte de Jean Nouvel era molt millor, i la meitat de car. I perquè l’operació li surti bé al club, l’Ajuntament li dona la possibilitat de fer oficines i hotel.

P. La FAVB va emetre un comunicat denunciant que el Gremi de Restauració ha creat la plataforma Nosaltres, Barcelona com “un grup anti-FAVB”. Nosaltres, Barcelona acusa la FAVB de ser propera ideològicament al govern municipal. Temen perdre pes si se’ls considera massa propers als comuns?

R. Això forma part de la precampanya electoral. Ara hi ha una campanya anti-Colau, la pressió és brutal. Des del principi del mandat, el PDeCAT ens ha retret que la FAVB els va fer perdre el govern de la ciutat. Constantment mantenen aquesta actitud amb nosaltres. Ens van fer la vida impossible, ens van retallar la subvenció. Després la vam recuperar, però res més. Nosaltres no reclamem ser els únics representants de la ciutadania, som representants de les nostres 110 entitats federades.

P. Entitats veïnals van manifestar-se el cap de setmana passat a la plaça de Sant Jaume per exigir mesures contra la inseguretat i l’incivisme. La FAVB no hi va participar perquè no hi està d’acord?

R. Era una protesta amb el suport dels grups polítics de PDeCAT i Ciutadans i d’ERC, que no ha dit res, però hi era. Hem vist gent de partits movent-t’ho a les xarxes. És a dir, que potser no sorgia tant dels barris. Hi ha problemàtiques sense resoldre, però no hi ha un gran problema de seguretat a Barcelona. Estem amb la tesi Colau: hi ha una manca d’efectius de Mossos d’Esquadra. La delinqüència organitzada, l’explotació de persones, les màfies, els robatoris, són competència dels Mossos, també de la Guàrdia Urbana, però hi ha una part important que no està complint amb les seves competències. Hi ha un repunt de robatoris en domicilis, i això està vinculat a la delinqüència organitzada. I de qui és competència la delinqüència organitzada? Dels Mossos. També és cert que part d’això és fruit de la crisi, gent necessitada de les capes populars, no només són grups organitzats. És un problema complex, com el dels narcopisos, molt lligat a la pressió immobiliària. Hi ha investigacions que apunten a determinats grups d’inversió amb extorsionadors i delinqüència organitzada.

P. Narcopisos esperonats per immobiliàries?

R. Esclar, així de fàcil. No estic d’acord amb el conseller d’Interior quan dona lliçons a la nostra alcaldessa. L’Ajuntament ja té un pla de xoc a Ciutat Vella, signat amb el PDeCAT. Què fa el PDeCAT queixant-se, si ha signat el pla de xoc? El PDeCAT està fent una oposició lamentable amb aquests temes tan sensibles.

P. La FAVB denuncia que tota l’oposició “té por a la democràcia” quan vota en contra de la multiconsulta que havia de fer-se la primavera sobre la remunicipalització de l’aigua i el canvi de nom de la plaça Antonio López. Pot ser que també calgui més diàleg per part del govern municipal?

R. Aquí hi ha hagut un grup de pressió, que ni ha donat la cara, presentant recursos, que és l’empresa Agbar. La remunicipalització està més que justificada, quan el 90% de l’aigua del món se subministra públicament. Però hi ha un gran negoci en joc. La multiconsulta cau per la pressió sobre PSC, Ciutadans, PDeCAT i PP.

P. Però si tota l’oposició hi està en contra, hi ha d’haver alguna cosa més que pressions d’Agbar...

R. El dia abans de la votació al ple, tots hi estaven a favor, van canviar d’un dia per l’altre. Ens van dir tantes mentides!

P. Com valora la FAVB la promoció d’habitatge social realitzada per l’Ajuntament? Hi ha 650 pisos finalitzats i 4.600 planificats.

R. S’ha fet un gran pas endavant, però esperàvem molt més davant les expectatives creades. Primer van ser lents, i van tenir una visió curta dels tempos de l’Administració, que és molt lenta, per manca d’experiència de govern. Es van passar dos anys apostant pel cohabitatge i ara van endarrerits. També ens queixem que hagin apostat tant per les cooperatives d’habitatge, rebutjant els altres models. La FAVB, per exemple, té un conveni signat amb l’Ajuntament, en vigor, de construcció d’habitatge assequible, amb el qual hem construït més de 1.000 pisos a Barcelona. Som un actor sòlid, tot es decideix davant notari, amb una quota per a gent del barri, persones que no tenen accés al mercat lliure. Doncs aquest Ajuntament ens obliga a sol·licitar sòl per licitació malgrat que el conveni ens concedeix l’adjudicació directament. Acabarem el mandat sense un sol pis construït.

P. El turisme ha experimentat una desacceleració. Estan satisfets o voldrien que encara es frenés més?

R. El turisme en aquesta ciutat és una bombolla, i en algun moment les bombolles esclaten. Una bombolla que expulsa veïns, que genera una absoluta impossibilitat de convivència amb el fenomen, fa desaparèixer comerços identificatius, empobreix la vida de barri, encareix l’habitatge... Hem de veure fins quan dura aquesta tendència, nosaltres estem convençuts que encara és una conseqüència dels atemptats i del procés, de la situació políticament tan tensa que ha viscut la ciutat.

P. Tenen por que Barcelona es converteixi en un camp de batalla entre nacionalismes, que es trenqui la convivència?

R. La convivència ja es va trencar en els mesos de més tensió del 2017. Ho hem viscut tots, en les nostres famílies i llocs de treball, en el nostre dia a dia amb els veïns; sí que s’ha trencat la convivència. Però la ciutadania és prou madura per no mantenir aquesta polarització. Crec que és un miracle, la FAVB ha mantingut la unitat sent tan transversals, i rebent la mateixa pressió que a tot arreu.