L’acampada independentista vol apropiar-se ‘sine die’ de Sant Jaume

Els independentistes acampats a la plaça de Sant Jaume —que asseguren que s'hi quedaran fins que es faci efectiva la “república catalana”— han fet públic que el seu objectiu a curt termini és evitar que exerceixi el seu dret a la manifestació, a la plaça, qualsevol protesta que reivindiqui la unitat d'Espanya, el castellà a l'escola o la defensa de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Els integrants de l'acampada saben que han de solucionar quin serà el seu futur abans que comencin els actes de la festa major de la Mercè.

Carles Puigdemont va anunciar en una entrevista en un diari flamenc que la independència de Catalunya es podria aconseguir “abans de 20 o 30 anys”. A curt termini, els acampats a la plaça Sant Jaume, juntament amb els autoanomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), ja han triat quina serà la propera acció: impedir que una associació de Policia Nacional i Guàrdia Civil es concentri el 29 de setembre a Sant Jaume. L'associació de policia Jusapol ha anunciat que aquest dia homenatjarà davant de la Generalitat els agents que van participar l'1 d'octubre en l'operatiu amb el qual es van requisar, utilitzant la violència, desenes d'urnes del referèndum de l'1 d'octubre.

De fet, la idea de convertir Sant Jaume en una zona sagrada per a l'independentisme, en la qual cal preservar i impedir que altres col·lectius puguin exercir el seu dret a la manifestació, ja la van posar en pràctica diumenge. Els CDR van evitar que una manifestació a favor del castellà a les escoles accedís a la plaça. Van ser els antidisturbis dels Mossos els que per evitar enfrontaments van barrar el pas a la manifestació que protestava contra el model escolar català i que havia sol·licitat tots els permisos burocràtics. De fet, Hablemos Español —l'entitat que convocava la marxa de diumenge— va presentar aquest dimarts una querella, entre d'altres, al conseller d'Interior, Miquel Buch, a diputats independentistes i a tres mossos per impedir el dret dels participants en la manifestació de l'entitat contrària a la immersió lingüística a les escoles. Els CDR i l'acampada, sense cap permís, van aconseguir preservar Sant Jaume i evitar que hi entressin els manifestants amb banderes espanyoles.

El principal problema dels acampats per perpetuar-se a la plaça és la festa de la Mercè. L'Ajuntament ja ha avisat que si la protesta suposa un problema de seguretat podria ordenar a la Guàrdia Urbana el desallotjament. No obstant això, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, es va mostrar convençut que el govern municipal trobarà una fórmula que faci “compatible” l'acampada amb la Mercè. “Estic convençut que arribarem a un acord”, va assegurar el primer tinent d'alcalde sense aclarir quines opcions donaran als acampats. Si l'alternativa és el desallotjament, la Generalitat ja ha anunciat que els Mossos no hi participaran. De fet, la consellera de Cultura, Laura Borràs, va estar dimarts amb els acampadors i els va donar les “gràcies” per la iniciativa.

L'acampada es mostra partidària de negociar amb el Consistori i fins i tot de buscar un lloc alternatiu mentre se celebra la festa major. Així i tot, alguns dels activistes creuen que pot ser un “parany” i finalitzades les festes de la Mercè no podran recuperar “la posició a Sant Jaume” per evitar que el 29 s'hi manifestin els policies. Des d'Arran ja hi ha convocatòries on fan públic el seu pla B: si els policies aconsegueixen manifestar-se el 29 a Sant Jaume, l'esquerra anticapitalista els rebrà “ofegant-los amb pintura”.