‘Martin Luther King’ arriba en cotxe oficial

El president de la Generalitat, Quim Torra, visionava un somni la setmana passada en el seu discurs al Teatre Nacional de Catalunya: els catalans desfilaven –un cop més- per la llibertat i els drets socials. Torra va tenir aquest somni inspirat en un altre somni, el que va expressar Martin Luther King durant la Marxa pel Treball i la Llibertat de Washington el 1963. Desenes de milers de persones es van sumar al doctor King per exigir que la comunitat negra deixés de ser la marginada dels Estats Units. 55 anys després, Torra ha iniciat aquest dilluns una nova marxa per la llibertat, com a president d’una de les comunitats més riques d’Europa.

A Catalunya, el 1976, hi va haver una altra marxa per la llibertat en què es va cridar l’històric “Llibertat, amnistia i estatut d’Autonomia”. Si en alguna cosa coincideixen molts independentistes –i no independentistes– és que, amb els dirigents sobiranistes presos i l’amenaça del 155, la vigència del lema és un fet. Els actes oficials de la Diada d’enguany estan dedicats a denunciar la censura que domina avui Catalunya. Que un govern denunciï la manca de llibertat d’expressió en el seu territori és un acte de malabarisme excepcional. La Generalitat té un poder policial que desallotja manifestacions amb xarop de bastó, o té mitjans de comunicació públics o subvencionats en els quals de tant en tant hi fot la mà. TV3, sense anar més lluny, té un director triat a dit, en 48 hores i després de la fulminació del director anterior, sense que encara s’hagin donat explicacions del perquè del seu cessament.

El Martin Luther King català –Torra–, els seus consellers, el president del Parlament, Roger Torrent, i altres càrrecs institucionals van arribar al parc de la Ciutadella, on començaria la marxa per la llibertat, en els seus cotxes oficials. Una dotzena de xofers esperaven pacientment perquè, quan acabés la processó contra el règim autoritari espanyol, els seus caps poguessin tornar a casa amb la confortabilitat del deure acomplert, d’una tapisseria netejada diàriament i una carrosseria ben llustrosa. Els xofers observaven des d’una cantonada els centenars de ciutadans que aclamaven els seus líders. Miquel Iceta, José Montilla i Eva Granados, del PSC, van sortir del Parlament poc abans d’iniciar-se l’espectacle, rebent una sonora escridassada. Quan va aparèixer Torra, el seu govern i Torrent, la xiulada va ser substituïda per aplaudiments. Les consignes més repetides van ser “llibertat presos polítics”, “ni un pas enrere” i “Puigdemont, el nostre president”.

El president interí Torra i Torrent van rebre a la porta del Parlament la Flama del Canigó, procedent del Castellet de Perpinyà. La Flama del Canigó és una tradició de Sant Joan que la Generalitat ha decidit traslladar a la Diada, que és com si la mona de Pasqua es mengés per Sant Esteve. “Ho trobo totalment fora de lloc”, va escriure la setmana passada a Vilaweb el folklorista Amadeu Carbó: “En primer lloc, pel context, l’espai, el contingut i l’ús que se’n fa, perquè en aquest cas la Flama del Canigó es converteix en un element escènic allunyat del significat que li és propi i al servei d’un espectacle”.

La destinació de la marxa-espectacle era el Palau de la Generalitat, però abans hi va haver una aturada carregada d’emoció al Born Centre Cultural (BCC). Torra va ser el director fundador del BCC, espai que va batejar com “la zona zero dels catalans”. La guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra es va quadrar davant de Torra i sota la senyera de 17,14 metres d’altura –pel tricentenari de la guerra de Successió– que l’actual president va instal·lar quan era empleat del BCC. Després de la guàrdia d’honor de la policia catalana va fer acte de presència el cor de l’Orfeó Català, que va interpretar El cant de la senyera. La intensitat nacional del moment es complementava amb un marxa de torxes que recorria el barri del Born acompanyada pels tambors d’una batucada. Les batucades ja estan tan arrelades a Catalunya com les sardanes, per això a ningú li cridava l’atenció que gent disfressada de Miquelet desfilés amb la percussió d’un carnaval de Porto Alegre.

Només un venedor ambulant es va atrevir a trencar la solemnitat al Born acostant-se a la capçalera de la marxa oferint encenedors i paquets de kleenex: “Senyors diputats, poden ajudar-me, per favor, que estic una mica fotut. Que la vida continua, com el procés. Llibertat. A veure si Pedro Sánchez s'enrotlla més”.