Catalunya celebra la Diada amb l’absència de la majoria de l’oposició

Catalunya celebra aquest dimarts la Diada amb l'absència de la majoria dels partits de l'oposició dels actes institucionals i marcada per l'empresonament o fugida dels líders independentistes. Els actes institucionals es van iniciar la nit d'aquest dilluns, amb una marxa a favor de la llibertat dels nou polítics presos encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra; el del Parlament, Roger Torrent, i tot el seu govern al capdavant.

L'anomenada marxa per la llibertat va sortir del parc de la Ciutadella de Barcelona, seu de la Cambra catalana, just després que el Parlament rebés la Flama del Canigó, un cim dels Pirineus, que va servir per encendre les torxes que van acompanyar a la manifestació fins a la plaça de Sant Jaume, seu del Govern. Ciutadans, PSC i PP es van desmarcar de l'acte i el van titllar de "sectari". Per la seva banda, Catalunya en Comú també es va absentar de la desfilada, però diversos dirigents i diputats sí van acudir a l'acte institucional a Sant Jaume, amb diversos discursos a favor de la llibertat dels presos. Els socialistes, amb els comuns, només van acudir a l'acte del Parlament que va obrir la jornada en la qual es va lliurar la medalla d'or de la Cambra a l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Des de la restauració de l'autonomia, els actes institucionals de la Diada van consistir en una recepció institucional al Parlament, fins que el 2004, amb Pasqual Maragall en la presidència de la Generalitat, es va mantenir la recepció però es va afegir un acte que va resultar ser un èxit. Unes 15.000 persones van abarrotar el parc de la Ciutadella amb actuacions musicals de diferent signe i la presència de la majoria de partits polítics. L'acte es va repetir el 2005 i el 2006 amb noves assistències massives de milers de ciutadans i el 2007, amb José Montilla de president, es va traslladar a un espai encara més ampli del parc de la Ciutadella perquè pogués acollir més persones.

Aquell any, el relleu de Maragall en la presidència de la Generalitat ja va suportar esbroncs d'una part dels assistents. L'any següent, el 2008, van arribar a 20.00 persones i a partir del 2009, amb la crisi econòmica, es va anar reduint el pressupost per a la recepció oficial. La Diada del 2011, amb Artur Mas de president, va mantenir la recepció oficial al Parlament i l'acte cultural a la Ciutadella i va ser l'11 de setembre del 2012 quan tot va canviar: l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van convocar una manifestació independentista a la qual van acudir centenars de milers de persones i des de llavors fins ara es repeteix la cita anualment.

Des de la seva fundació el 2005, Ciutadans no ha participat mai en els actes institucionals de la Diada en considerar que és una festivitat que només fomenta la divisió i es basa en una tergiversació de la història. La seva oposició a l'11 de setembre es remunta per tant als temps del Tripartit i molt abans de l'eclosió de l'independentisme. “Nosaltres sempre hem pensat que seria millor celebrar la Diada el dia de Sant Jordi, que uneix tots els catalans”, va explicar el portaveu Carlos Carrizosa. Encapçalats per Albert Rivera i Inés Arrimadas, el partit celebra aquest dimarts un acte a la plaça del Rei, a Barcelona. El Partit Popular, que, a diferència de Ciutadans, sí que va realitzar en el passat ofrenes florals al monument a Rafael de Casanova, ha reduït la seva presència en aquesta Diada a la mínima expressió. Xavier García Albiol, líder del partit, ha previst matí fer unes declaracions a la premsa durant el matí.

Sota el lema Fem avançar Catalunya, els comuns van difondre un manifest en el qual van deixar anar que participarien en els actes institucionals que “tenen la voluntat de representar la pluralitat del nostre espai”. El partit considera que el curs arrenca amb un cicle de “mobilitzacions” de caràcter social encara que apunta que aquesta Diada és “inusual” per l'existència de “presos polítics al nostre país, un fet que no pot ser normalitzat”. El manifest va reivindicar de nou el referèndum. Els comuns acudiran a l'ofrena floral però no a la manifestació. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ja va anunciar fa temps que no se sumaria a la Diada per tenir aquesta vegada un caire netament independentista encara que en realitat sempre ho ha tingut.