L’esprint final de Colau

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta l’esprint final del seu mandat. Falten nou mesos per a les eleccions del maig del 2019 i les carpetes dels regidors estan plenes de temes per tancar. Uns deures necessaris per vendre obra de govern que hauran d’executar amb la incògnita de si es veuran afectats pels ajustos pressupostaris que prepara l’Executiu. Nou mesos, a més, en els quals refermarà la pressió per part de l’oposició i en els quals, com tots, Barcelona en comú s’haurà de preparar per a les eleccions: programa, llista, etc. Fa una setmana, al seu compte d’Instagram, Colau escrivia: “Preparada per a un curs que promet ser #telamarinera #todoscontracolau”. Tot seguit hi ha algunes de les principals carpetes pendents.

El Pressupost del 2019. En una situació insòlita, Colau ha aprovat els dos últims pressupostos per qüestió de confiança. Amb les del 2019 a tocar, és tan previsible que el govern de Barcelona en comú presenti un projecte de pressupostos com que li resulti impossible aprovar-lo. Li quedarà la possibilitat de prorrogar els comptes del 2018.

Habitatge. La lluita pel dret a l’habitatge va ser la carta electoral principal de Colau i la prioritat de la seva gestió. L’alcaldessa ha reactivat la maquinària de l’antic patronat municipal per construir pisos, però els resultats encara no es veuran, perquè n’hi haurà 3.000 en obres, licitades o en projecte. Mentrestant, Colau ha comprat pisos als bancs o ha fet contractes de cessió com mai. En teoria hauria d’haver acabat els tres primers projectes d’habitatges prefabricats (92 en total), construïts en contenidors, els APROP. I abans de finals d’aquest any l’AMB hauria d’haver triat el soci privat per a la societat mixta que construirà habitatges de lloguer.

El contracte de la recollida d’escombraries i la neteja viària. Colau continua sense trobar consens polític per aprovar al ple el contracte més gran que es licita a l’Ajuntament, el de la neteja viària i la recollida de les escombraries, que s’emporta més del 10% del pressupost anual. El plec de condicions preveu novetats importants, com ara premiar les famílies que més reciclin, estendre la recollida porta a porta a barris de trama urbana antiga (ja es fa a Sarrià) i més control públic per evitar irregularitats.

Definir els usos de l’antiga presó Model. Després que es tanqués al juny del 2017, l’antiga presó és de titularitat municipal des de l’1 de gener passat. L’Ajuntament ja ha deixat clar que les obres no començaran abans que acabi aquest mandat (serà el 2020), però té pendent concretar-ne els usos nous, després del procés participatiu. La qüestió més difícil de decidir és si s’enderroquen braços del recinte i quins, i tramitar (per la qual cosa requereix suport polític) la modificació del planejament per requalificar una part del sòl per fer pisos socials.

La Rambla. L’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González, al capdavant de l’equip km-ZERO, acaba de lliurar el document d’estratègies per a la via i l’avantprojecte. La premissa és que la Rambla torni a ser un passeig per als barcelonins. A la tardor del 2018, haurà d’estar acabat el projecte executiu perquè les obres comencin a principis del 2019.

El Pla de Barris. És un dels projectes més ambiciosos del mandat de Colau: una inversió de 150 milions d’euros als barris amb menys renda de la ciutat. El pla fixa per a cada barri mitjana dotzena de projectes tractor, perquè impactin en l’entorn. Donar-li la volta a una escola perquè el barri la hi senti seva, a un menjador que és referent, dignificar un tros de parc abandonat… I també es preveuen obres. A l’octubre i al novembre està previst que comencin moltes d’aquestes obres. I a les que no s’arribi (Can 60 al Raval, El Borsí) la idea és deixar a punt els projectes.

La renda bàsica i la moneda. Barcelona va aconseguir fons europeus per assajar una renda ciutadana. Un projecte que a la ciutat es diu B-Mincome i en el qual mil famílies dels barris del Besòs van començar a rebre el maig passat una mitjana de 568 euros al mes. La rebran durant dos anys amb diferents condicionants (seguir un itinerari de formació, laboral, etc.) que permetin avaluar el seu impacte. Aquestes famílies, a més, seran les primeres a utilitzar la moneda ciutadana de Barcelona, el REC, amb la idea que comenci a circular en el petit comerç dels seus barris. La seva posada en marxa, amb tot, porta quatre mesos de retard.

Glòries i un centenar d’obres. A banda de les obres del túnel per soterrar la Gran Via (els queden dos anys, si va tot bé), a Glòries també es treballa a la superfície per acabar el parc. La previsió és fer-ho abans de les eleccions. Els veïns ho celebren però recorden que falten els equipaments previstos. Més enllà de les Glòries, hi ha 92 obres per tota la ciutat. Per pacificar un tram de la Meridiana, cobrir un tram de la ronda de Dalt, fer carrils bici nous, reformar els mínims de la Via Laietana, urbanitzar carrers, construir ascensors al metro, la plaça de Sóller, les superilles d’Horta i de Sant Antoni, parcs infantils nous... La majoria haurien d’estar acabats abans del maig.