La defensa de l’assassí confés d’Aspa en demana l’absolució per trastorn psicològic

La defensa d'Ismael Rodríguez Clemente, el caçador veí de Vacarisses (Vallès Occidental) de 30 anys que va confessar haver matat a trets dos agents rurals al vedat de caça d'Aspa (Segrià), el 21 de gener del 2017, assegura que l'assassí confés va patir “una alteració de les seves capacitats psíquiques” que el fan inimputable. Per això, en demana l'absolució. Subsidiàriament, en cas que el condemnin, la defensa demana que se l'ingressi en un centre psiquiàtric i no a la presó. En el seu escrit de conclusions provisionals l'advocada del caçador, Montserrat Torres, manté, a més, la seva disconformitat amb el relat dels fets de les acusacions i no considera que es tractés de dos assassinats, sinó d'homicidis. 

Tots dos agents, Xavier Ribes, de 43 anys i David Iglesias, de 39, van morir mentre feien un control de caça per l'impacte de dos trets cadascun, tots a curta distància i almenys dos a "boca de canó", contràriament al que havia declarat l'acusat després dels fets, que els va situar a uns 15 metres. Un dels agents els va rebre al canell dret i a la zona mandibular i el coll. L'altre, directament al pit i a la zona parietal posterior dreta, segons relata la Fiscalia. El ministeri públic i les acusacions afegeixen en els seus escrits de conclusions provisionals que l'arma utilitzada per l'acusat, una escopeta Benelli de calibre 12, estava preparada per disparar únicament tres cartutxos "de manera que per disparar el quart l'acusat va recarregar l'arma".

L'advocada del caçador, que ha estat l'última a presentar l'escrit de conclusions provisionals, manté la seva "total i absoluta disconformitat amb els escrits presentats per les acusacions" perquè considera que Rodríguez "no és autor dels fets tal com es descriuen". Considera que no hi va haver, com mantenen les acusacions, "intenció ni decisió" de matar, ni "va aprofitar la solitud d'un lloc remot", ni es pot parlar que ho va fer "a sang freda". Per això no considera que es tracti d'assassinats i els qualifica d'"homicidis".

Segons l'escrit de defensa, "la ment de l'acusat quan sent la salutació dels dos agents rurals pateix una alteració de les seves capacitats psíquiques i guiat per un impuls irracional incontrolable que fa que en aquell moment es trobi fora de si i desorientat, és un nen i ho explica al seu pare, no sabia com actuar". Assegura la lletrada que en cap cas va tenir intenció de fugir de la justícia, simplement "no sap a qui trucar o on anar a confessar el que ha passat".

Segons Torres, en aquest cas "es donen els requisits i la patologia per apreciar la inimputabilitat" de l'acusat, per concórrer l'eximent complet d'alteració psicològica en el moment dels fets, per la qual cosa no en podria ser responsable criminal. En cas de no apreciar-se, demana alternativament que aquesta alteració psicològica, que fins al moment no consta que cap metge li hagi diagnosticat, se li apreciï com a eximent incomplet.

La defensa afirma que el seu client reconeix els fets, però assegura que "no recorda res". Tot i que no recorda haver recarregat l'arma, com els perits han confirmat que "sí" que va fer, "admet la possibilitat d'haver-ho fet com una maniobra mecànica i irreflexiva en un moviment ràpid, atesa la seva destresa i habilitat, però totalment irracional". La lletrada atribueix que Rodríguez va disparar "dos trets al primer agent i un al segon, va recarregar i va tornar a disparar al segon", perquè "el patró de trets de dos en dos és una pràctica rutinària de caça habitual".

La Fiscalia demana 48 anys i 4 mesos de presó per a l'acusat, sol·licita per cadascun dels delictes d'assassinat 23 anys i 8 mesos i un altre any per un delicte de tinència il·lícita d'armes, amb l'atenuant de confessió. La Generalitat, per la seva banda, reclama 20 anys de presó per cadascun dels assassinats; i l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (ASPARC) i les famílies sumen una petició de 51 anys. Rodríguez no disposava del permís per portar l'escopeta ni el permís del vedat.