“Triomfo perquè no penso només en les marques”

María Vicente estudia, competeix, balla, un dia a Nairobi, un altre a Gyor (Hongria), a Berlín, a Antequera o a Sabadell i més sovint al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on poleix un talent que enlluerna i la prefigura com una joia de l'atletisme espanyol. Li agrada el que fa, fins i tot quan les tasques i sol·licituds se li acumulen. Posa amb soltesa. Ha saltat a la fama a la mateixa velocitat amb què s'ha satisfet d'honors sense precedents en una atleta tan jove. Campiona mundial i europea amb rècord mundial sub-18 d'heptatló, a més de medalla d'or a l’Europeu Sub-18 en triple salt, amb l'afegit de la marca mínima que li va permetre competir a l’Europeu absolut a Berlín.

“Ha estat completament inesperat. Jo m'entrenava per fer-ho tan bé com fos possible i lluitar per les medalles al Campionat d’Europa i per classificar-me per a Buenos Aires en el triple salt (Jocs Olímpics de la Joventut, a l'octubre)”, explica María Vicente al CAR de Sant Cugat. Viu aquí. Una qüestió pragmàtica. Casa seva, a l'Hospitalet de Llobregat, li queda a una hora i mitja en transport públic. “Com que començo el col·le a les 8.20 hauria de llevar-me rapidíssim. I a les tardes m'entreno des de dos quarts de vuit fins a les nou. Millor fer-ho tot aquí on disposo de totes les facilitats per compaginar l'esport i els estudis. Ara començaré segon de batxillerat”.

“Ser als Jocs de Tòquio 2020 seria com un regal. Aniria a gaudir”

Espavilada i inquieta, va provar diversos esports de petita. L'atletisme no era el que més li agradava. Fins que un dia, quan tenia 10 anys, la seva mare María José, obstinada que tenia cos d'atleta, la va engalipar i en lloc de portar-la al cinema la va ficar en les pistes de l'Hospitalet. Aquesta vegada sí que s’hi va enganxar. Va tornar. No es quedava amb una prova determinada. “No m'imagino entrenant-me només per a una. Per mi seria repetitiu i monòton. Crec que em cansaria una mica. Sempre m'ha agradat la varietat. M'agraden les combinades i hi continuaré. També el triple salt, però no dedicar-me només a això”. El seu rècord mundial en heptatló, amb 6.221 punts va suposar que va córrer els 100 metres en 13.25 segons, els 200 en 23.78, i els 800 en 2:23.29 minuts; va saltar 1,72 en altura i 6,37 en longitud; i va llançar el pes a 13,77 metres i la javelina a 43,28 metres.

“María, enhorabona!”, li deixen anar pel carrer. Els titulars laudatoris se succeeixen. “Aquesta pressió... Bé. És alguna cosa que està aquí. És gràcies als meus resultats i al que estic fent. I com que a mi m'agrada, jo vull continuar entrenant-me i lluitant perquè això continuï durant molt temps. Ho tinc tot pautat, em desperto, estudio, m'entreno... No disposo de gaire temps. Però, m'agrada molt competir, viatjar. M'apunto a tot”.

No s'obsessiona amb les marques. “Vaig a la competició amb la mentalitat de fer-ho el millor que pugui. Crec que això és el que em fa aconseguir aquestes marques. No vaig enfocada pensant només en això. Si vaig amb intenció de fer el rècord del món i a la primera prova ja estic per sota del que tocaria...”. Es motiva amb frases com la que va penjar al seu Instagram. “Cada lesió és una lliçó, i cada lliçó et fa més forta”. “Són frases que em diu el meu entrenador”, explica. “M'he trencat tres vegades els isquios. En el moment, t'enfonses. Sobretot la primera vegada perquè no ho havia viscut mai. Però la segona i la tercera ja he vist que podia tornar a la forma que tenia. De tot se surt, amb paciència, a poc a poc, i a començar una altra vegada”.

No ha oblidat una de les seves passions, la dansa. “Ja no faig clàssic, només contemporani”, diu. “Puc anar-hi una hora els divendres a la tarda quan surto de classe. Vaig deixar el clàssic perquè amb les puntes em destrossava els peus. El contemporani no em perjudica per a l'atletisme. Ho faig en una escola i estem formant una companyia”. Esmenta com a referents esportius Jorge Ureña, plusmarquista espanyol en heptatló, i el nord-americà Ashton Eaton, rècord mundial de decatló. “És el màxim al què podem aspirar els que ens dediquem a això”, argumenta. Fora de la pista, el seu model és la seva mare, María José. “Des de petita m'ha inculcat molts valors. Sí, ens barallem de vegades, però m'agrada com és”. Professora de Física i Química en un institut de l'Hospitalet, María José, mentre la seva filla practicava i practicava, va aprofitar el temps per convertir-se en entrenadora i en jutge d'atletisme.

“No tinc temps, però m'agrada molt competir, viatjar. M'apunto a tot”

L'objectiu proper de la María: els Jocs de la Joventut a l'octubre. Al fons, els Jocs Olímpics de Tòquio el 2020. “A poc a poc i ja ho anirem veient. Per mi, ser a Tòquio seria com un regal, per gaudir. I més enllà de l'atletisme: “Alguna cosa relacionada amb la fisioteràpia o amb la investigació. M'agrada treballar al laboratori”. Tartan i laboratori.