La precarietat laboral duplica l’emigració juvenil des del 2009

La meitat dels joves catalans va treballar amb contractes temporals el 2017 i el 28% ho va fer a temps parcial. Molts d'ells, a més, estaven sobrequalificats. La precarietat i la falta d'oportunitats han disparat, des del 2009, l'emigració juvenil. La xifra dels emigrats catalans s'ha més que duplicat des d'aquest any, fins a les 76.658 persones, segons un informe presentat aquest dijous per Avalot-UGT de Catalunya, que ha exigit mesures per facilitar el retorn dels joves.

L'èxode de joves que busquen en altres països les oportunitats laborals que la crisi els ha vetat no ha parat de créixer des del principi de la recessió. Segons l'informe presentat per Avalot, la secció juvenil del sindicat UGT Catalunya, el nombre de catalans de totes les edats residents a l'estranger ha anat augmentant any rere any des del 2009. A principis del 2018 eren 302.525 persones, la qual cosa suposa un augment del 110% respecte a nou anys abans, i del 6,4% més respecte al 2017. Un quart d'aquests catalans que han emigrat són joves d'entre 15 i 34 anys.

Més concretament, el grup que més ha emigrat és el que comprèn les edats entre 15 i 29 anys. A principis del 2018 hi havia 57.207 persones d'aquestes edats fora de Catalunya, un 8,2% més que l'any anterior i gairebé el triple que el següent segment de població, de 30 a 34 anys.

Les causes d'aquesta emigració juvenil, segons l'informe, es troben en la precarietat laboral. “Exigim la derogació de les reformes laborals i demanem que s'estableixin polítiques per retenir el talent juvenil i per facilitar que tornin els que han marxat”, ha dit la portaveu d'Avalot, Elena Farrero, en la presentació de l'estudi, que es basa en les dades publicades per l'Idescat i altres fonts oficials.

Aquesta precarietat es concreta en una elevada taxa d'atur i treballs temporals a temps parcial, amb una retribució baixa i pels quals els joves, a més, estan massa qualificats. Gairebé el 40% dels joves estan en situació de desocupació, però els que tenen feina no poden presumir d'una gran millora: el 40% té una ocupació que requereix una qualificació inferior a la que la persona ha aconseguit amb anys de formació.

“Invertir en formació no garanteix poder treballar en la professió desitjada”, ha afirmat Farrero. Els sous són, a més, baixos: de mitjana, 10.809 euros bruts a l'any per als menors de 25 anys, i 19.522 per als joves d'entre 25 i 34 anys.

Una altra cara de la precarietat que expulsa els joves catalans del país és, segons Avalot, la temporalitat. Encara que entre el 2000 i el 2010 van baixar els contractes temporals per a persones menors de 29 anys, el 2017 la taxa de temporalitat es va situar en el 50,1%: la meitat dels joves tenen un contracte temporal, mentre que en les persones de més de 29 anys la taxa és del 15,9%. És més: el 2017, el 89% dels contractes signats per joves van ser temporals, i el 41% d'aquests van tenir una durada d'un mes o fins i tot menys. A més, Farrero ha destacat que prop d'un terç dels joves van treballar el 2017 a temps parcial, gairebé 20 punts percentuals més que l'any 2000. Entre els majors de 29 anys, la taxa de parcialitat és molt menor, d'un 11,9%.

“La situació és molt preocupant, i no volem que es tracti els joves com una despesa excepcional: la lluita contra la precarietat ha de ser una prioritat”, ha conclòs Farrero.