Retards al Prat

L'aeroport barceloní del Prat tendeix a ostentar rècords. La cara positiva: creixement de tràfic en nombre de passatgers, de trajectes i d'operativa en general, una realitat que el fa creixentment competitiu amb el madrileny de Barajas. I també té la cara negativa. És líder en retards. Gairebé un de cada dos vols està sortint aquests dies amb retard des del Prat. El funest resultat ve en bona part provocat pel lamentable acompliment de la companyia de baix cost Vueling, filial de IAG, el consorci entre les companyies de bandera Iberia i British Airways.

Vueling és gairebé monopolista en l'aeròdrom català (37% del tràfic), com a resultat del seu abandonament per Iberia, després d'haver explotat amb màxim rendiment el trajecte més profitós de l'espai aeroportuari espanyol, el pont aeri Madrid-Barcelona. Només després d'aquest episodi la companyia de baix cost—i ínfima qualitat—va passar a estar controlada per IAG.

I en aquesta qualitat de línia aèria hegemònica, els seus defectes també ho són. És la número 44 en l'indigne rànquing de retards, compost per 46 companyies del sector. I al juliol d'aquest any els ha experimentat amb escreix: aquesta vegada, argumenta la seva direcció, a causa del conflicte dels controladors aeris francesos. Però en altres ocasions el resultat ha estat equiparable, sense importar el motiu: el litigi dels empleats de control de seguretat, o uns altres.

El més rellevant és que Vueling (i, en el mateix sentit Ryanair) presenta un pitjor comportament horari que altres companyies del seu mateix format, com Easyjet o Norwegian, que són més puntuals al Prat que en la resta de la seva operativa en altres aeroports. Aquesta realitat desmenteix la presumpció que el transport de baix cost hagi de ser necessàriament de baixa qualitat, tracte deficient al consumidor i falta de transparència.

El pitjor de la història de Vueling és que implica una llarga història d'errors, ineficiències i menyspreus al consumidor. Fa ja diversos anys que va deixar a l'estacada a 10.000 usuaris. Fa ja diversos anys que les autoritats locals reclamen un pla integral per millorar el trist funcionament de la companyia. Fa ja diversos anys que la direcció d'aquesta filial de IAG al·lega que és campiona en reserves d'avions i tripulacions, la qual cosa mai es tradueix en una millora tangible del servei.

De manera que o el ministeri implicat, Foment, pren decididament cartes en l'assumpte, o serà inevitable un rosari de protestes i demandes judicials a càrrec dels usuaris.

Perquè per major perjudici, la companyia acostuma a tallar en sec, cancel·lant definitivament qualsevol vol al menor revés. A diferència de les seves competidores, que tracten de resoldre els problemes causats de forma més suau i beneficiosa per als passatgers, recol·locant-los en altres vols, arbitrant tripulacions de substitució o amb mesures similars.

El problema de l'aeroport barceloní, sempre en expansió, no és el gairebé monocultiu dels transportistes de baix cost. És la prevalença del mal servei que ofereix el pitjor de tots ells. Es diu Vueling.