Colau demana ajuda als Mossos per posar fre al ‘top manta’

Ortiz s'estrenava aquest divendres com a alcaldessa accidental amb una de les crisis que es repeteix cada estiu. Una agressió en la qual hi ha involucrats un grup de manters i la víctima, aquesta vegada, és un turista. La tinent d'alcalde va sentenciar: “Condemnem els fets. Més enllà que siguin puntuals o aïllats, són inacceptables”.

L'oposició va acusar l'equip de govern de permetre que els manters actuïn impunement. Les formacions van culpar Colau de donar ordres als agents de la Guàrdia Urbana perquè no actuïn contra els venedors il·legals creant, així, un efecte crida. Ortiz ho ha negat posant estadístiques sobre la taula. El passat 2017 la Guàrdia Urbana de Barcelona va interposar 70.000 sancions a manters per vendre sense permís als carrers de la capital catalana. Una xifra de multes que segons Ortiz és molt similar a les imposades aquest any. EL PAÍS ha preguntat al Consistori quantes d'aquestes multes s'han arribat a cobrar i fonts de l'Ajuntament han admès que són “molt poques”. La mateixa font destaca que els agents, l'any passat, van requisar prop d'un milió de productes falsificats. A més, ha assenyalat que quan els manters venen productes pirates se'ls obre un procés judicial encausant-los per delictes contra la propietat industrial. Una estadística que realitza l'autoritat judicial.

L'alcaldessa accidental reconeix que l'acció del Consistori amb els manters és “limitada”. “És un problema que no és només de Barcelona, sinó que és un fenomen global que afecta molts municipis, especialment del litoral de la costa catalana”, ha argumentat. Ortiz ha justificat que el Consistori està en diferents fòrums amb altres administracions intentant solucionar el problema “global” però s'ha defensat: “L'Ajuntament de Barcelona ha destinat 12 milions d'euros per a les hores extra dels agents de la Guàrdia Urbana a causa de la falta de personal”. Ortiz va reclamar “més esforç econòmic i de recursos de totes les administracions” i va exigir “responsabilitat i lleialtat institucional”.

De fet, que no s'anaven a destinar més Mossos a la capital catalana ja ho va anunciar el mateix conseller d'Interior, Miquel Buch, després de la primera reunió amb l'alcaldessa a la junta de seguretat local celebrada a mitjan juny al Consistori. Malgrat la negativa, Colau va reclamar llavors més efectius a un Buch que acabava d'arribar a la conselleria i que no va donar el seu braç a tòrcer.

La limitació d'efectius de Mossos és una decisió que repercuteix, entre altres, en el control del top manta i més des que BComú imposés el 2015 l'ordre que impedia a la Guàrdia Urbana realitzar intervencions d'ordre públic.

Poc després que Ada Colau arribés a l'Ajuntament, l'intendent major de la Urbana, Evelio Vázquez, va dissenyar un protocol que establia directrius d'actuació dels agents amb els manters. La directriu es va batejar com Víctor Alfa i aconsellava als urbans posar-se en contacte amb els Mossos d'Esquadra sempre que en una intervenció hi hagués problemes d'ordre públic. El protocol apostava per desgastar les zones realitzant patrullatges continus als llocs on venien els manters perquè es cansessin i abandonessin el lloc.

El desgast no sempre va funcionar. El 15 juliol del 2016, després de mesos de polèmiques per la presència de centenars de venedors il·legals a la zona litoral de Barcelona, els Mossos es van plantar a l'esplanada del passeig de Joan de Borbó, un lloc que s'havia convertit en un mercat il·legal cronificat.  

Furgonetes i agents de la policia autonòmica amb armes llargues i vestits d'antidisturbis van romandre a l'esplanada de Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta, i a la zona del Maremàgnum, en jornades que anaven de nou del matí a 21.30 hores de la nit. Els manters van desaparèixer d'aquesta zona turística mentre des de la conselleria d'Interior es negava que els policies estiguessin allí per impedir que es col·loquessin els manters. Els sindicats dels Mossos van denunciar que la Generalitat assegurava que els agents realitzaven vigilàncies estàtiques vinculades a l'alerta terrorista quan en realitat estaven allí perquè no es col·loquessin els manters.

La veritat és que després de l'atemptat del passat 17 d'agost, els Mossos van desaparèixer de la Barceloneta i no hi han tornat mai. El passeig de Joan de Borbó ha tornat a convertir-se en un veritable mercat il·legal de mil i un articles: samarretes d'equips de futbol, sabatilles esportives, pals selfies, fruiters, joguines i fins i tot calçotets. Tot falsificat.

A les 13.00 hores d'aquest divendres desenes de manters tornaven a l'esplanada de la Barceloneta. Els comerciants, legals, no només protesten per la competència deslleial que suposen el top manta sinó perquè els turistes han canviat el seu trajecte cap a la platja. Ara segueixen les mantes en lloc dels comerços del barri mariner. Un dels manters reclamava diners a un altre venedor il·legal per instal·lar-se. Controlen zones i entre ells es cobren un impost il·legal.

Mentre, a la mateixa hora, José Bravo, el turista nord-americà que va ser agredit el dimecres a la plaça de Catalunya, tornava al lloc on va ser atacat. “Estaven atacant una dona blanca i jo, com a americà, tinc l'obligació de defensar-la”, va declarar Bravo als mitjans de comunicació. El turista va mostrar el seu rostre ferit i va assegurar que els seus agressors havien intentat matar-lo. Malgrat això, encara no havia interposat cap denúncia. “Barcelona s'està convertint en el tercer món. Culpo els polítics per permetre que els il·legals es burlin de les lleis”, va denunciar després d'afirmar que es disposava a informar a la seva ambaixada. Els Mossos han obert una investigació per aclarir l'agressió.