_
_
_
_

La reinserció laboral redueix el risc de mala salut mental

Un informe de Salut Pública avala la intervenció social en els aturats

Jessica Mouzo
Un operari de Ford a la cadena de producció.
Un operari de Ford a la cadena de producció.MÒNICA TORRES

La reinserció laboral redueix el risc de patir problemes de salut mental entre les persones aturades. Així ho constata un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que prova que les intervencions socials i l’acompanyament als aturats en la cerca de feina millora la salut i el benestar emocional d’aquest col·lectiu. Les persones aturades presenten el doble de risc de patir un problema de salut mental que la població en general.

“Fa anys que investiguem l’efecte de l’atur en la salut i sabem que és nociu. També s’havia estudiat que les polítiques passives de desocupació [com les ajudes als aturats] tenien una contribució positiva en termes de salut. Però el que volíem veure ara era si les polítiques actives, com la inserció laboral, també tenien conseqüències positives en la salut”, explica Vanessa Puig, investigadora de l’ASPB. Els científics van incloure 696 participants en l’estudi i van avaluar el seu estat i la seva salut autopercebuda abans i un any després d’incloure’ls al programa Treball als barris, una iniciativa de Barcelona Activa en què es fa un acompanyament a cada participant (li ensenyen a fer-se un currículum i li donen programes específics de formació i orientació laboral).

El 41% dels homes i el 47% de les dones que van participar en l’estudi havien trobat feina després de la intervenció. No obstant això, els investigadors van detectar que la millora es produïa tant en els que havien aconseguit treball com en els que continuaven a l’atur. El risc de mala salut mental va passar del 61% abans de la intervenció al 27% en el cas dels homes; en les dones, el risc es va reduir del 73% al 34%. Els investigadors també van constatar una reducció del consum de psicofàrmacs (va passar del 20,8% al 12,7% en els homes i del 28,2% al 17,3% en les dones).

Així, tant ells com elles van mostrar una millora de l’autoestima, de l’ansietat i se sentien més acompanyats. “En l’estudi qualitatiu vam copsar percepcions diferents. Elles relataven la importància de l’acompanyament, de la salut a casa, de tenir una xarxa social i sentir més benestar. Ells destacaven sentir-se capacitats per tenir una bona feina”, conclou Puig.

El que no va canviar va ser la salut autopercebuda perquè, expliquen els experts, aquest paràmetre requereix de més temps per notar un canvi.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_