Normalitat jurídica

El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat favorable a traslladar els presos independentistes a presons catalanes quan se substanciï la fase d'instrucció de la causa. La decisió està a les seves mans, perquè correspon a Institucions Penitenciàries decidir on compleixen condemna o presó preventiva els presos, i en aquesta valoració és normal tenir en compte les necessitats de la instrucció, però també els drets dels reclusos. Convé que aquest assumpte tan inflamable evolucioni amb la màxima normalitat jurídica possible, i des d'aquest punt de vista resulta raonable que el president es plantegi el trasllat dels presos a presons properes als seus domicilis perquè puguin ser a prop de les seves famílies, i també per facilitar el seu dret a la defensa, com indica la llei.

La decisió contrària també seria legal, però hauria d'estar emparada per raons que caldria explicar. En la conjuntura actual no és aconsellable restringir els drets o les mesures favorables als reclusos que preveu la legislació penitenciària per prevenir successos o situacions que no depenen de la seva voluntat i que tampoc se sap si es produiran. Quan es faci el trasllat, els presos independentistes passaran a dependre de l'administració penitenciària del Govern català. És d'esperar que les autoritats catalanes compleixin també amb la màxima normalitat i conforme a la llei les seves obligacions de custòdia.

En tot cas, si després del trasllat s'observés que la proximitat dels presos genera problemes d'ordre públic a l'entorn de les presons, les administracions penitenciàries col·laboraran com han fet fins ara i les forces policials adoptaran les decisions que correspongui.

A ningú se li escapa que la decisió de traslladar els presos a presons catalanes té implicacions polítiques importants, però no cal oblidar que es fa dins del més estricte marc legal. La missió dels governants és solucionar problemes, i per governar bé de vegades cal arriscar. Amb la decisió del trasllat, el president Sánchez opta per una iniciativa que pot contribuir a reduir les tensions d'un conflicte que fa massa temps que està enquistat. Millorar el clima polític exigeix gestos i decisions de totes dues parts.

La mateixa actitud s'ha d'exigir tant als partits sobiranistes com al Govern català. Cometrien un error gravíssim si persistissin en la seva estratègia de confrontació. Han d'assumir que la seva il·lusòria via unilateral cap a la independència ha fracassat i que, com a qualsevol altre Estat de dret, i Espanya ho és plenament, als qui han conculcat la llei els toca respondre dels seus actes davant de la justícia. Totes dues parts s'han d'esforçar al màxim per reconduir el conflicte cap a la via del diàleg i la negociació. La propera trobada entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat hauria de certificar aquest canvi de rumb.