Palamós s’assegura la gamba del futur

La pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus),captura per excel·lència de les barques d'arrossegament de Palamós, s'acosta a la sostenibilitat. El pla de gestió d'aquest cobejat crustaci impulsat pels mateixos pescadors i iniciat el maig del 2013 ha estat prorrogat cinc anys més pel Ministeri d’Agricultura i Pesca després de comprovar que ha estat un èxit. Cada vegada es pesca menys gamba però de major calibre, cosa que n’augmenta els beneficis i redueix l'impacte ambiental.

Els pescadors van detectar el 2005 una alarmant disminució de les captures, així com de la grandària de les gambes, per la qual cosa van impulsar un paquet de mesures per revertir la situació. Van començar a aplicar-les el 2008 i, cinc anys més tard, una ordre ministerial va convertir en norma les condicions per pescar la gamba amb art de fons. El pla ha estat un èxit. Els pescadors van capturar el 2017 96 tones de gambes, 19 menys que l'any anterior i 46 menys que el 2013. Els ingressos, no obstant això, han crescut i l'any passat es van situar en 3,6 milions respecte als 3,2 milions del 2016.

La pesca de gambes petites generava un doble perjudici, econòmic i de sostenibilitat. Aquestes peces són les que es venen més barates i la seva captura posa en risc, en impedir-ne la reproducció, el futur de l'espècie.

La publicació al BOE aquesta setmana de la pròrroga del pla de gestió per 5 anys més ha estat molt ben rebuda. El president de la confraria Antoni Albalat afirma que estan “molt satisfets perquè això confirma que s'està treballant en la direcció correcta”. “El pla ha funcionat i ha estabilitzat aquesta pesquera”, assegura. En el mateix sentit s'ha manifestat el responsable de la Càtedra d’Estudis Marins de la UdG, Joan Lluís Alegret, que a més ha apuntat que estan treballant “per ampliar-lo a la resta de barques d'arrossegament del port, que van al peix i a l'escamarlà”.

Aquest pla pioner, que ja aplica les normatives que preveu establir la UE per a tota la flota d'arrossegament del Mediterrani, s'aplicava inicialment a 23 embarcacions, ara 16, dedicades a la gamba amb port base a Palamós i regula l'activitat en set caladors, dels quals aquestes embarcacions només entren en cinc. Amb la regulació es pretén adequar l'esforç pesquer de la flota al recurs de la gamba i minimitzar l'impacti ambiental sobre el fons marí. Entre altres mesures, el pla ha suposat la reducció del temps de pesca de 12 a 11 hores, la veda de dos mesos anuals i la progressiva reducció de la pesca en aquelles zones susceptibles d'estar sobreexplotades i tenir major presència de crustacis juvenils.

Per reduir l'impacte sobre el substrat marí, s'ha estat més selectiu amb les xarxes i només es permet l'ús d'arts d'arrossegament amb una obertura mínima de 45 mil·límetres, encara que els pescadors han anat encara més enllà i utilitzen les de 50 mil·límetres. A més, tots els vaixells van realitzar una gran inversió per canviar el tipus de “portes” —les peces que s'arrosseguen pel fons marí— per deixar de “llaurar” els fons on viu la gamba, a profunditats d'entre els 300 i els 1.000 metres. Això, a més d'un menor impacte ambiental, permet estalviar combustible.