Palo Alto proposa obrir-se al barri i sumar usos socials

Obrir el perímetre dels jardins i permeabilitzar el conjunt perquè estigui a la disposició del barri, incloure activitats amb un component social, dedicar espai a fer coworking i vincular-se a projectes comunitaris són algunes de les línies de treball de la Fundació Palo Alto per presentar-se al concurs que va anunciar l'Ajuntament de Barcelona per definir el futur de l'antic recinte tèxtil del Poblenou. Ocupat des de fa més de 25 anys per artistes, arquitectes i dissenyadors, al recinte ara hi ha prop de 40 empreses i gairebé 400 treballadors.

Conscients que les prioritats del Consistori són que les naus i el conjunt tinguin un ús més de barri i de proximitat, els patrons de la fundació dissenyen un projecte que, si guanya, sigui compatible amb salvaguardar l'essència i bona part de l'activitat que ara es desenvolupa a Palo Alto, un conjunt industrial que va ocupar les naus de la fàbrica tèxtil de Ramon Gal i Juan Puigsech el 1875. Conegut especialment perquè el dissenyador Mariscal va tenir a Palo Alto el seu centre d'operacions durant l'època olímpica, el recinte s'ha transformat amb els anys en un clúster de disseny i indústria creativa que acull empreses tecnològiques, arquitectes —com els estudis d'Alonso Balaguer o Xavier Claramunt— artistes —Xavier Medina Campeny, Mariscal i Fernando Sales, entre d'altres— que ocupen un veritable oasi al final del carrer Fluvià. Des del mes d'abril, els ocupants de Palo Alto estan en precari perquè s'acaba la concessió municipal de 20 anys. “Quan vam arribar aquí, el 1988, això estava derruït, feia 40 anys que estava tancat, vam refer les naus i vam rehabilitar tot el conjunt. Aquesta on som ara em va ser assignada i aquí vaig treballar en les meves escultures. Després s'ha anat transformant i ara, en aquesta nova etapa, ens hi hem d'integrar d'una altra manera”, resumia Medina Campeny en la presentació de l'exposició Palo Alto, Barcelona. Origen/Realitat/Futur.

“Nosaltres podem intentar adaptar-nos a les línies municipals, però necessitem un mínim d'espai per garantir la continuïtat de les activitats que tenim. I aquest mínim no pot ser inferior al 50%”, va concretar Toni Clariana, que forma part del patronat de la Fundació. De sortida, el plantejament inicial de l'Ajuntament era un 70% per a usos de barri i de ciutat i un 30% per al col·lectiu de Palo Alto. “Amb aquesta proposta no és viable”, insistia Clariana. La Fundació ha mantingut reunions amb associacions de veïns, amb els partits de l'oposició i també amb responsables del govern municipal amb l'ànim de convèncer-los que un projecte d'èxit com el que ha estat Palo Alto mereix conservar-se amb les modificacions que calgui per adaptar-lo als nous temps.

La fundació vol que el conjunt segueixi sent un referent del disseny tant en l'àmbit nacional com internacional. La situació de precarietat en què es troben ara ha fet que marxessin algunes companyies estrangeres que s'havien establert en la calma dels jardins de Palo Alto, explica Clariana. Que el manteniment dels jardins del recinte –un autèntic verger enmig de l'asfalt– passi a portar-lo alguna empresa d'inclusió és una de les possibilitats que s'apunten. També han mantingut contactes amb la veïna escola de gastronomia perquè pogués assumir la gestió del bar i la cantina del recinte.