Trobada amb el gran cocodril

He conegut personalment alguns cocodrils cèlebres, però el Gomek és l'estrella indiscutible. Vaig arribar un pèl tard a veure'l l'altre dia, perquè ja estava mort i dissecat, tot i que per compensar-ho he pogut apropar-m'hi molt i fins i tot donar-li uns copets al llom, cosa que no hauria fet ni boig quan era viu i mesurava gairebé cinc metres i mig, pesava prop d'una tona i es cruspia 45 quilos de carcassa de llúdriga rosegadora americana dues vegades a la setmana.

Ha estat casualitat, coneixe'l, perquè, de fet, jo no tenia ni idea que me'l trobaria. Rondava llavors pel nord de Florida, a la ciutat de San Agustín, en un bar cèntric, quan el cambrer de l'Scarlett O'Hara's Pub, quan em va veure fullejar la meva guia local d'observació de rèptils em va suggerir: "Per què no vas a l'Alligator Farm, a South Beach? Els crocs són fantàstics". Jo pensava que la granja d'al·ligàtors, amb aquest nom, era una turistada infumable impròpia d'algú que rastrejava les petjades del cap Osceola i els seus irreductibles seminoles i el vell set de rodatge de Tambores lejanos (1951), però em va picar la curiositat. Així que al cap d'una estona ja era al davant de les instal·lacions, a la veïna illa Anastasia, darrere del far.

Al centre, un parc immens, on s'accedeix a través d'un edifici amb aire de missió espanyola a l'estil d'El Álamo. Em va inquietar veure un reguitzell de cartells amb advertiments de perill ("Tots els animals mosseguen") i que una modalitat de visita fos el Crocodrile Crossing, que consisteix en una ruta aèria, amb tirolines, per sobre de les instal·lacions dels cocodrils! Les normes estableixen que no poden gaudir d'aquesta interessant oferta "persones sota la influència de l'alcohol o les drogues, o dones embarassades" (ni ningú amb dos dits de front, afegeixo jo), i tampoc pots dur xancletes. Vaig comprar l'entrada (modalitat per a vianants) sense tenir-les totes i vaig accedir a l'increïble món dels saures. "No correu", advertia un rètol. Vaig lamentar no dur el ganivet de Paul Hogan.

L'Alligator Farm té uns orígens discutits, però ja funcionava com a atracció turística a principis del segle XX, quan mostrava, entre altres emocions, un caiman de cinc potes. El 1920 s'hi van afegir estruços, que ara ja no hi són: probablement van intentar fer el recorregut de les tirolines. Ara el primer que et trobes és un cocodril albí, que ja és tota una raresa, en una instal·lació que reprodueix una cabanya de pescadors de la zona amb la seva embarcador i un ambient sòrdid on només hi falta el nen del banjo de Deliverance.

El més al·lucinant del parc és l'abundància de cocodrils (en tenen de les 24 espècies), especialment de la zona (Crocodrilus mississippiensis), que n'hi ha un fotimer, la majoria concentrats a l'Alligator Lagoon i el Native Swam, on no és recomanable nedar. Provoca esgarrifances pensar el que seria una fugida massiva, i és que no pararies de córrer fins a Tallahassee. Veient tants cocodrils el món et sembla un lloc molt menys amable. En general estan quiets, però de sobte s'arrenquen amb fuetades en una fulguració d'escates i dents. No te'n pots refiar, de la inactivitat dels cocodrils. Una dona que en va atropellar un aquí mateix, a Florida, amb un Honda Accord —em va explicar una cuidadora—, com que va veure que ja no es movia se'l va posar al seient del darrere, potser pensant que se'n faria una bossa; al cap d'una estona l'animal es va despertar i la conductora es va estavellar quan el va veure aparèixer sobtadament al retrovisor (potser volia canviar d'emissora). Mentre parlàvem, va passar nedant un gran exemplar que portava entre les dents una bonica garsa blava, una de les moltes aus (com l'incommensurable becplaner rosat), que molt imprudentment nien a les instal·lacions.

Després de visitar l'espai de l'antic Egipte, en el qual s'exhibeixen cocodrils del Nil i l'arca perduda!, els passos em van portar fins a una edificació amb aspecte de casa comunal papú. A dins hi havia el Gomek i la seva història.

El Gomek era un cocodril marí (Crocodylus porosus), un saltie, “saladet”, l'espècie més gran i perillosa, amb un hàbitat que abasta del sud-est asiàtic al nord d'Austràlia. El va atrapar el 1968 al remot riu Fly de Nova Guinea un notable caçador de cocodrils, inspirador del personatge de Cocodril Dundee, George Craig (amb vint homes més), a petició dels nadius, que l'anomenaven, al rèptil, Louma Whalla Coremana Dikana, que es podria traduir lliurement com "cocodril de talla XL posseït per un esperit maligne", una nuisance, vaja. Tenia fama de devorador d'homes. No és res personal en els cocodrils, és que són generalistes. El van capturar amb un arpó i posant-li un sac al cap, cosa que sembla ser oli en un llum per als cocodrils...

Els anys de captivitat, primer a l'illa de Daru i després a Marineland Melanesia (Green Island, prop de la ciutat australiana de Cairn), van endolcir, segons les fonts, el caràcter del Gomek. El cas és que quan el 1989 va arribar a l'Alligator Farm procedent d'una col·lecció privada i després d'haver conegut Bo Derek (jo també vaig conèixer la “dona 10”: era baixeta, segurament el Gomek preferia els nadius i, després, les llúdrigues rosegadores americanes), el cocodril ja s'havia adaptat a la seva nova vida i fins i tot semblava gaudir amb la seva fama. A la granja va ser l'estrella indiscutible i es va convertir en tota una llegenda. La gent es tornava boja per veure'l a la seva piscina (i encara més quan menjava). El van trobar mort el 6 de març del 1997 sota l'aigua, com un tycoon envellit: havia tingut un atac cardíac, cosa que no és infreqüent en cocodrils d'una certa edat. El van plorar molt. Avui el seu recinte l'ocupa el seu successor, Máximo.

En la seva existència post mortem, el Gomek, el croc superstar, conserva bona part de la seva glòria. Segueix posant els pèls de punta, mort i tot, el tio. Està molt ben dissecat (pels taxidermistes germans Jonas, de Broomfield, Colorado, uns artistes). Es troba enmig d'un diorama amb plantes i sorra. Al voltant seu hi ha un assortiment evocador de la seva vida, que inclou una gran col·lecció d'objectes d'art i artefactes de Papua-Nova Guinea relacionats amb el culte al cocodril, fotografies, vídeos dels seus cuidadors, i fins i tot un parell de serps (vives). El Gomek s'alça en tota la seva esplendor amb la boca oberta, ensenyant totes les dents. Hi vaig passar una bona estona, amb l'animal. No entrava ningú, la gent prefereix els cocodrils vius i, a més, havia irromput una tempesta. De sobte, un llampec va il·luminar els seus ulls de vidre i la seva ombra va semblar que es movia. La meva primera reacció va ser arrencar a córrer, però va poder més la curiositat i vaig apropar l'orella a aquesta immensa boca per escoltar el que havia d'explicar a un altre viatger solitari, vingut de lluny, el gran cocodril.