El barraquisme torna al solar de l’horror

Els Bombers de Barcelona van rebre un avís a les 3:24 hores del 9 d'abril del 2012. En un solar del carrer Bilbao, just al costat de l'antiga fàbrica de Can Ricart, les flames s'acabaven d'apoderar d'una barraca on dormien tres homes i una dona. Els quatre van morir calcinats. Feia només uns mesos que malvivien en aquell descampat de Poblenou. Han passat sis anys. La tragèdia i el solar són ara l'escenari d'un altre campament de persones que es busquen la vida com poden.

L'esplanada l'ocupaven aquest dijous una dotzena de barraques construïdes amb cartrons, plàstics i molts taulons de fusta. Al recinte s'accedeix per una porta de ferro amagada en la tanca opaca i metàl·lica del carrer Bilbao. Després d'aixecar un baldó, la benvinguda, després de la porta, la dona una rampa flanquejada per tones de ferros retorçats, moltes escombraries, dues bombones de butà i mitja dotzena de carros que alguna vegada van pertànyer a una cadena de supermercats. Carros que s'han transformat en l'eina de treball de, sobretot, homes que cada dia pentinen la ciutat a la caça de tot allò que contingui una mica de metall i que es pugui intercanviar per uns cèntims. També hi ha restes d'una foguera, molt a prop d'on fa anys es va originar la tragèdia. Els acampats utilitzen el foc, a part de per cuinar, per cremar el plàstic que envolta els cables. D'aquesta forma, n'extreuen el coure perquè, net, “ho paguen molt millor”. Sota la rampa, una corda on una senyora —de mitjana edat, faldilla, sandàlies, mitjons i mocador al cap— penja peces que acaba de rentar en un gibrell.

El jove que sembla manar en el solar roman assegut al costat d'una taula de càmping. Parla un castellà insuficient però assegura que fa diversos anys que és a Barcelona. “Tots som família i procedim de Romania”, explica mentre somriu mostrant diverses dents d'or. Mentre parla, cerca un contacte en el seu mòbil. Localitza el telèfon d'una tècnica de l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI) de l'Ajuntament de Barcelona. És la seva manera d'assegurar que l'administració local sap que són allà.

Les estadístiques de l'OPAI diuen que el 2017 una mitjana de 444 persones vivien en barraques i campaments a la ciutat. La xifra ha augmentat i en el primer trimestre del 2018 la mitjana és de 536. “Aquí vivim 17”, destaca una senyora mentre escombra el terra. La majoria ja formaven part de l'estadística del 2017 i algunes de la del 2016. “Aquesta senyora és la més antiga, fa tres anys que és aquí”, informa.

Admeten que la seva forma de vida és ambulant. Coneixen altres compatriotes que estan acampats al costat de la plaça de les Glòries i saben que romandran aquí per un temps, però que marxaran. “Amb la ferralla anem fent. No molestem ningú i no volem que ningú ens molesti”, conclouen. En aquest campament no viuen menors. Els veïns recorden la tragèdia del 2012 i temen que si ningú ajuda els acampats l'horror pot tornar al solar.