Torra guanya temps demanant un dictamen jurídic per desencallar la formació del Govern
El president deixa en suspens la presa de possessió dels consellers a l'espera de la resposta de Rajoy
El president de la Generalitat, Quim Torra, no cedeix en la seva pretensió que dos exconsellers en presó preventiva i dos fugits de la justícia espanyola tinguin un lloc a l'Executiu. Tot i que la presa de possessió estava prevista per avui dimecres, el president l'ha ajornat sine die, en un intent de guanyar temps. D'una banda, el Govern ha demanat a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat un dictamen per "determinar les opcions per permetre la publicació, la presa de possessió i la formació de l'Executiu català". De l'altra, està a l'espera que el Goven central expliqui quina és la base jurídica que justifica la seva decisió de no publicar els decrets de nomenament dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Això bloqueja la presa de possessió i, per tant, l'aixecament de l'article 155 de la Constitució.
Tot i que dissabte la Generalitat havia anunciat que la cerimònia es faria dimecres, l'acte no es va arribar a convocar oficialment i fins i tot persones que han estat nomenades no havien rebut cap indicació sobre aquest tema. Les diputades republicanes Teresa Jordà i Ester Capella, de fet, participen aquest mateix dimecres en el debat dels Pressupostos Generals de l'Estat al Congrés. El president Quim Torra tenia altres actes a l'agenda del dia, per exemple, la reunió amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya, una trobada en la qual ha participat l'expresident Carles Puigdemont via videoconferència.
La Comissió Jurídica Assessora és un òrgan consultiu de la Generalitat, compost per quinze juristes de reconegut prestigi. Entre ells hi ha el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Segons la llei que regula la comissió, els membres tenen dos mesos per emetre el dictamen, tot i que també hi ha una via d'urgència. Torra també ha demanat que s'estudiïn "les mesures legals que es poden emprendre contra el Govern espanyol, ja que publicar un decret al DOGC és un acte degut que no hauria de patir cap interferència".
Aquest és un camí que ja havia insinuat el diputat de Junts per Catalunya Albert Batet aquest cap de setmana passat. El portaveu de la formació, Eduard Pujol, ha explicat aquest matí que el seu grup no pensa emprendre cap acció legal contra el Govern central i ho deixa tot en mans de la Generalitat. No obstant això, sí que ha insistit en la "il·legalitat" de la decisió de l'Executiu central de bloquejar el nou Govern. “L'Executiu de Catalunya escull Quim Torra i no Mariano Rajoy", ha assenyalat Pujol.
Polèmica per la delegació de vot de Toni Comín
Fonts de Ciutadans han explicat que la Mesa ha demanat a Comín que certifiqui el seu nou estatus processal, un fet que consideren inèdit, ja que quan va demanar la delegació de vot no se li va sol·licitar que certifiqués la seva situació. La formació taronja, el PSC i el PP alerten que el vot de Comín podria no ajustar-se a llei en les votacions de divendres.
El portaveu ha insistit que els exconsellers a la presó i els que són fora d'Espanya tenen els seus drets polítics intactes i que la seva formació els defensarà costi el que costi. Preguntat sobre la idoneïtat per exercir el càrrec d'un conseller privat de la llibertat, Pujol ha assegurat que és una decisió que els electors jutjaran en una altra elecció. "El primer que hem de fer és defensar els drets dels ciutadans [referint-se als polítics a la presó]. Un Govern que no estigui implicat en això no pot resoldre els problemes de la gent", ha sentenciat.
A l’espera de Rajoy
Torra també està a l'espera de la resposta a una carta que li va enviar dimarts a Rajoy, en la qual li demanava que detallés per què s'impedeix publicar els nomenaments al DOGC. Els assessors jurídics del president i diverses associacions de juristes creuen que la publicació és un acte degut, un simple tràmit que s'ha de complir. Evitar que els decrets surtin en una publicació oficial és el camí que el Govern central ha pactat amb el PSOE i Ciutadans per evitar que els exconsellers en presó preventiva per uns suposats delictes de rebel·lió i malversació i els fugits de la justícia espanyola a Brussel·les repeteixin en els seus càrrecs.
De moment, la Moncloa no ha respost a la carta de Torra. I fins que això no passi, la Generalitat no pensa desobeir ni continuar amb un acte de possessió que no aniria enlloc. Si es fes, podria cometre's un delicte d'usurpació de funcions. El Tribunal Suprem va negar a Josep Rull i Jordi Turull, reclosos a la presó d'Estremera, el permís per quedar en llibertat condicional i poder prendre possessió i exercir els seus càrrecs. Les diputades republicanes a les Corts desconeixien els detalls sobre el possible acte i participen en el debat dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Un ple sense Torra
La Junta de Portaveus del Parlament ha fixat per divendres un ple en el qual s'aprovarà la conformació de les comissions legislatives, que s'acomoden a l'estructura del Govern dissenyat per Junts per Catalunya i Esquerra i que sí que es va publicar al DOGC. El president, no obstant això, no acudirà a explicar l'arquitectura de l'Executiu.
Des de Ciutadans, el diputat Fernando de Páramo ha criticat que els nomenaments de Torra busquen estendre el procés independentista i "no persegueixen l'objectiu legítim de formar un Govern, sinó que busca allargar la situació de confrontació, no haver de sotmetre's a una sessió de control".
Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular, ha avalat la decisió del Govern central, tot i que no ha especificat quin és el fonament jurídic per no publicar els decrets al DOGC. Segons el diputat del PP, amb l'extensió de l'article 155 "el Govern ha pres una decisió política, no jurídica. Donem suport a aquesta decisió política", ha assenyalat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.