La justícia belga rebutja el lliurament dels exconsellers Comín, Serret i Puig per defectes en l’euroordre
El ministeri públic considera que la petició d'Espanya no compleix els requisits per tramitar-la
Cop judicial als tribunals espanyols. La justícia belga ha rebutjat aquest dimecres el lliurament a Espanya dels exconsellers fugits a Bèlgica, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. El tribunal ha escoltat la petició de la Fiscalia, que considera que l'euroordre no compleix els requisits necessaris per tramitar-la, segons ha anunciat el mateix Comín i els advocats de la defensa a la sortida de la seva compareixença. Contra aquesta decisió no es pot presentar cap recurs, tot i que no hi ha res que impedeixi a la justícia espanyola poder cursar una nova euroordre si ho considera convenient. Segons la versió de Jaume Alonso-Cuevillas, lletrat dels exconsellers, la irregularitat es produeix perquè l'euroordre no es basa en cap ordre de detenció nacional. És a dir, quan el jutge Llarena va emetre una nova euroordre, l'ordre nacional en què es basava no es va actualitzar, cosa que ha suposat que tant la Fiscalia com el jutge belga consideren que no estava vigent.
Les noves euroordres cursades per Llarena han estat emeses conjuntament per a tots els polítics fugits, per la qual cosa els advocats defensors no descarten que Alemanya i el Regne Unit també puguin detectar problemes de forma similars en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i l'exconsellera Clara Ponsatí, tot i que Alonso-Cuevillas ha aclarit que aquest escenari no s'ha de produir necessàriament.
El ministeri públic belga ha canviat la seva posició respecte a la del 17 de novembre. Aquell dia, després d'analitzar l'euroordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, sí que es va mostrar favorable a l'enviament a Espanya dels polítics independentistes. No ha passat el mateix amb l'ordre de lliurament del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Serret (ERC), exresponsable de l'àrea d'Agricultura de la Generalitat, i Puig (JxCat), el seu homòleg de Cultura al Govern, estan acusats a Espanya de malversació i desobediència. Per la seva banda, Toni Comín, exconseller de Salut i membre d'ERC, afronta els càrrecs de malversació i rebel·lia. Aquest últim delicte és el que comporta penes de presó més greus, de fins a un màxim de 30 anys de presó.
Els exmembres del Govern han arribat separats. Puig ha estat el més matiner, ho ha fet a les 8.15. Serret ha arribat mitja hora més tard i Comín, passades les nou del matí. Esperant-los a l'entrada per acompanyar-los abans de la vista hi havia els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), a més de Ramon Tremosa (PDeCAT). Cap dels acusats ha fet declaracions fins a la sortida dels jutjats.
Els tres polítics independentistes estan en llibertat sense fiança des del 6 d'abril. Quan un jutge belga va decretar que podien quedar lliures amb diverses condicions: no sortir de Bèlgica, comunicar una adreça fixa, i presentar-se davant de les autoritats quan els ho demanin.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Antoni Comín
- Lluís Puig i Gordi
- Carles Puigdemont
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Legislació
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Justícia
- Meritxell Serret
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme