La CUP s’abstindrà i farà Quim Torra president

La CUP ha decidit aquest diumenge abstenir-se en la segona sessió del debat d’investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat que se celebrarà demà. D’aquesta manera, Torra es convertirà en el substitut de Carles Puigdemont en segona volta, en la qual només calen més vots a favor que en contra.

El president serà investit amb el suport dels 66 diputats de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, el vot en contra de 65 diputats de Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú-Podem i PP. Els quatre parlamentaris anticapitalistes s’abstindran, com ja van fer en la sessió d’aquest dissabte, quan calia la majoria absoluta (68 dels 135 escons).

Tres assemblees territorials de la CUP —Barcelona, Baix Llobregat (Barcelona) i Camp de Tarragona— havien forçat la reunió del Consell Polític i del Grup d’Acció Parlamentària (GAP) per debatre si els seus quatre diputats havien d’abstenir-se, votar-hi a favor o en contra. Aquesta segona opció hauria acabat amb les expectatives de Torra de convertir-se en president a la vista de l’aritmètica parlamentària.

L’acord d’abstenir-se s’ha produït per una “àmplia majoria” del consell polític, encara que la formació no ha precisat els percentatges. D’aquesta manera, queda descartada la repetició de les eleccions catalanes, perquè abans del 22 de maig s’haurà investit un president.

Els anticapitalistes han explicat que el seu suport a la investidura no anirà seguit d’un suport parlamentari per facilitar el Govern. “No facilitarem la governabilitat”, ha advertit la portaveu de la CUP, Maria Sirvent. “El discurs de Torra van ser només paraules i el que volem és que es tradueixin en fets”, ha assegurat.

En aquest sentit, la CUP ha plantejat la necessitat que es creï una Assemblea de Càrrecs Electes, una mena de Parlament alternatiu, així com la necessitat de recuperar les lleis socials que va suspendre o va anul·lar el Tribunal Constitucional, iniciar un procés constituent que ha de derivar en l’elaboració d’una Constitució i la creació d’una banca pública. “Les autonomies són unes institucions buides de contingut en les quals no es poden desenvolupar aquestes polítiques que reclamem”, ha dit Sirvent.

Durant la primera sessió del debat d’investidura Torra es va mostrar partidari d’aplicar algunes d’aquestes mesures, però la CUP continua recelant i ha anunciat que controlarà estretament l’acció del nou Govern per veure si va en aquesta línia promesa.

En un comunicat posterior a la decisió, la CUP justifica l’abstenció davant “la repressió i la vulneració de drets polítics i civils per part de l’Estat espanyol”, però adverteix que no garanteix la governabilitat i que faran “una oposició activa” durant aquesta legislatura.

L’abstenció de la CUP és la postura més coherent amb el plantejament i els anuncis que havia anat fent aquesta formació, però el seu funcionament estatutari els ha portat a convocar el consell polític a la vista de la petició de tres assemblees territorials.

Carles Riera, la cara més visible de la CUP al Parlament, ha anat insistint les últimes setmanes, que ells només votarien a favor de Carles Puigdemont i que s’abstindrien amb qualsevol altre candidat de Junts per Catalunya.

La CUP justifica el seu anunci de no donar suport parlamentari al futur Govern perquè consideren que el programa que han pactat Junts per Catalunya i Esquerra “no avança en la construcció de mesures republicanes, ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars”. De la mateixa manera entenen que totes dues formacions independentistes han fet “un gir autonomista” .