Torra promet “treballar sense descans” per aconseguir “la república catalana”

El candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, s’ha compromès aquest dissabte a “treballar sense descans per la república catalana” en el discurs amb el qual ha obert el debat d’investidura al Parlament català. També ha reiterat la seva voluntat d’iniciar un “procés constituent que desembocarà en l’elaboració d’una Constitució catalana” i ha promès que el seu Govern serà fidel al “mandat de l’1 d’octubre”, en referència al resultat majoritari a favor de la independència que va sortir d’aquell referèndum il·legal.

Torra ha defensat la “construcció d’un país amb la màxima radicalitat possible” en un discurs dur contra l’Estat i les seves institucions, tant en el fons com en les formes. Ha defensat la bicefàlia de poder entre el que ostentarà Puigdemont des d’Alemanya i el seu com a president de la Generalitat i ha qualificat “de transició” l’etapa que s’iniciava a l’espera que l’expresident i els exconsellers tornin a ocupar els càrrecs dels quals van ser destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Torra ha emprat els 30 primers minuts del seu discurs a deixar clar que la seva opció és mantenir el duel amb l’Estat i, d’entrada, ha assegurat que qui hauria d’haver-se sotmès al debat d’investidura era Carles Puigdemont i no pas ell. Ha assegurat que a Espanya hi ha “presos polítics i exiliats” i ha assegurat que tornarà a impulsar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

En un altre moment, Torra ha acusat directament de “malversació” el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, per enviar milers de policies i guàrdies civils a Catalunya amb motiu del referèndum il·legal de l’1 d’octubre. En les seves contínues evocacions als dirigents independentistes presos o “exiliats”, el candidat ha evitat qualsevol esment a la declaració d’independència que va aprovar el Parlament el 27 d’octubre passat i que va motivar l’aplicació de l’article 155 i del procés judicial que va obrir el Tribunal Suprem.

Les dues primeres mesures que ha anunciat són el nomenament d’un comissionat adscrit al departament de Presidència per “avaluar” l’impacte de l’aplicació de l’article 155 sobre l’autogovern. També ha anunciat que el seu govern retirarà la demanda contra els impulsors de la pseudoconsulta independentista del 9 de novembre de 2014 que va presentar la Generalitat fa uns dies davant el Tribunal de Comptes per ordre del Govern central contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

El discurs de Torra ha estat esquitxat d’expressions altisonants en un intent de garantir-se el suport, o com a mínim l’abstenció, dels quatre diputats de la CUP. Els vots dels antisistema són imprescindibles per a l’elecció de Torra en segona votació dilluns que ve. En aquest sentit, ha parlat de construir una “República feminista” i ha reiterat que impulsarà “un procés constituent inspirat per la ciutadania”, com demana la CUP.

Torra restituirà “i ampliarà” la xarxa d’oficines de la Generalitat a l’exterior. Una de les primeres accions del Govern en assumir la gestió de la Generalitat va ser, precisament el tancament de la pràctica totalitat de les delegacions a l’estranger i l’acomiadament de tots els treballadors del Diplocat.

El candidat a president ha interpel·lat en el seu discurs el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el rei Felip VI i el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. A Rajoy, li ha ofert “diàleg”, malgrat la reguera d’acusacions i invectives que li ha llançat en el mateix discurs.

Al Rei li ha recordat unes paraules seves de 1990 pronunciades al Parlament en les quals assegurava que Catalunya seria “el que els catalans vulguin que sigui”. Això ho ha contraposat al fet que, segons ell, avui a Catalunya hi ha “presos polítics i exiliats”. “Així no, majestat”, ha dit. La petició de Torra a Juncker també ha anat en la línia de demanar-li “suport i mediació”.

Torra no ha fet cap autocrítica a l’estratègia secessionista que alguns dirigents consideren que va ser equivocada. Ha parlat més amb el cor que amb el cap, amb contínues al·lusions a les famílies dels presos i dirigents fugits i invocacions genèriques al sentiment patriòtic català i la cita d’una reguera d’autors.

Tampoc han faltat al·lusions genèriques al benestar i la cohesió social o la millora de l’economia, però no ha concretat mesures en l’àmbit de la sanitat, l’educació o les infraestructures. També s’ha trobat a faltar, per exemple, alguna referència al nou sistema de finançament que el Govern vol negociar amb les comunitats autònomes.