Hisenda expedienta Puigdemont per no declarar el seu patrimoni i obre la via per inhabilitar-lo quatre anys

El Ministeri d'Hisenda, que dirigeix Cristóbal Montoro, ha trobat una escletxa legal que pot acabar amb la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, en llibertat condicional a Alemanya, a l'espera que els jutges alemanys decideixin si el lliuren a les autoritats espanyoles, segons confirmen fonts del ministeri.

Hisenda s'ha adonat que Puigdemont ha evitat presentar, malgrat les reiterades sol·licituds, la declaració d'activitats i de béns, que la llei d'alts càrrecs catalana exigeix als polítics. Aquests han de registrar les activitats que desenvolupen al marge de la política i el patrimoni que tenen quan són nomenats en un càrrec i quan el deixen per comprovar si hi ha hagut alguna evolució irregular en el seu patrimoni. A més, han de fer-ho en en el termini de tres mesos des que van ser nomenats o destituïts de les seves funcions. Puigdemont no ha presentat aquesta declaració, cosa que obre la porta a la seva inhabilitació durant un termini de quatre anys.

Tres mesos sense informar

Segons la llei catalana, els alts càrrecs, entre els quals hi h l'expresident i els exconsellers, han de remetre a la Generalitat, en el termini de tres mesos a comptar des de la data de destitució una declaració d'activitats, una declaració patrimonial i d'interessos (béns, drets i obligacions incloent l'última declaració tributària d'IRPF i patrimoni) i una declaració complementària (cònjuges o convivents i els altres familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que ocupen llocs a la Generalitat), segons informa El Confidencial.

La llei considera que ocultar o no presentar aquesta declaració és una falta lleu, però la infracció es considerarà una falta greu si després de notificar la falta de declaració l'afectat no corregeix la situació en el termini de 15 dies. De fet, la norma catalana diu que si en aquest termini de 15 dies no es presenta la declaració, la infracció passa a ser greu i se sanciona amb la destitució immediata de l'alt càrrec infractor, que no podrà ser nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període de fins a quatre anys.

Notificació del requeriment

El passat 9 de febrer, Hisenda es va adonar que Puigdemont i altres alts càrrecs no havien presentat la declaració de béns en el termini de tres mesos que concedeix la llei. Una vegada va constatar l'incompliment, el ministeri va instar la Generalitat a fer el requeriment perquè en el termini de quinze dies els ex-alts càrrecs afectats presentessin les declaracions.

El 7 de maig va transcórrer el termini de 15 dies sense que Puigdemont corregís la situació malgrat que havia rebut i admès els requeriments oficials. Per això, Hisenda considera que "tenint en compte que aquesta conducta podria constituir una infracció greu, sancionada amb la destitució immediata de l'alt càrrec infractor, i amb la sanció accessòria que no pugui ser nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període de fins a quatre anys", va remetre ahir (9 de maig) un requeriment al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge perquè en el termini de cinc dies hàbils li enviï la documentació precisa perquè es procedeixi a incoar el corresponent procediment sancionador per infracció greu. La incoació de l'expedient sancionador correspon al Govern de la Generalitat, però per substitució ha de fer-ho el Consell de Ministres.

També s'ha comunicat per part de la Generalitat que a cinc ex-alts càrrecs de la Generalitat no se'ls ha pogut notificar el requeriment per estar absents o tenir domicili desconegut: Eric Hauck, Manuel Manonelles Tarragó, Albert Serra Martín, Toni Comín Oliveres i Josep Rull Andreu. Hisenda ha requerit al Departament de Governació de la Generalitat que en el termini màxim de tres dies hàbils aquests requeriments mitjançant edictes a fi de prosseguir amb les actuacions sancionadores que procedeixin. No obstant això, s'ha advertit que s'ofereix tota la col·laboració necessària per a la localització de les persones afectades, si bé es considera que la localització de Toni Comín Oliveres i Josep Rull Andreu sí que és coneguda, tenint en compte la seva situació processal, i que la seva situació i parador són fets notoris.