Assetjament al parvulari

L'assetjament escolar acostuma a produir-se en l'adolescència, però també quan els alumnes són més petits. Fins i tot al parvulari. És el que ha passat en el cas d'un alumne de l'escola pública La Caixa de Barcelona, que va patir episodis de bullying a P4, P5 i primer curs de primària, fins que finalment els pares el van poder canviar de centre. Un jutge ha condemnat ara a la Generalitat a pagar 3.800 euros als pares del menor per no vigilar amb prou atenció els seus companys ni activar a temps el protocol de prevenció de l'assetjament escolar.

La sentència sosté que hi ha indicis suficients que el menor va patir un assetjament "continuat" durant tres cursos, del 2013 al 2016, sempre al CEIP La Caixa, al barri de Sant Martí. El jutge admet que és "infreqüent", però versemblant, que el bullying es produeixi "a curtes edats". I conclou que "el preocupant i insòlit" és que el centre escolar "no activés un protocol d'actuació contra un possible assetjament escolar d'un menor malgrat la insistència de la mare". En tractar-se d'una escola pública, la condemna es dirigeix al Consorci d'Educació de Barcelona, integrat per la Generalitat i l'Ajuntament.

L’Administració va acusar els pares d’inventar l’assetjament per aconseguir un canvi de centre

La mare del menor va prendre nota, en un diari personal, dels episodis de fustigació patits pel menor, que segons la demanda incloïen "cops, insults i amenaces". Una treballadora social va esmentar també ansietat i somatitzacions. I una pediatra adscrita a l'Institut Català de la Salut va derivar finalment el menor a un centre de salut mental, ja el 2016. Tot això posa en evidència, segons el jutge, que "alguna cosa estranya" passava a l'entorn del menor. Un indici més que s'estava produint buylling, afegeix el jutge, és que el menor "es va apuntar a una activitat de defensa personal". I malgrat tot això, el centre no va activar el protocol de prevenció ni tan sols quan la mare va denunciar, el febrer del 2016, dos episodis concrets de "violència".

Altres víctimes

Els advocats de la Generalitat van al·legar, en el judici, que els pares es van inventar l'assetjament al seu fill per aconseguir que el canviessin de centre educatiu. I van citar al seu favor un presumpte conflicte amb els pares sobre el seguiment de la dermatitis atòpica que pateix el nen, així com un "retall de premsa genèric" que alertava sobre aquestes denúncies falses. La Generalitat també va culpar el menor del conflicte amb els companys pel seu "temperament".

El jutge no dona credibilitat a les al·legacions de l'Administració i sí, en canvi, a la mare. És "difícilment creïble", raona, que uns pares "facin queixes constants, continuades en el temps" (durant tres anys) i que ho facin per simple "caprici". També hi va ajudar el fet que a la vista declarés la mare d'un altre menor que també va ser colpejat a P4 i el va haver de canviar de centre. Tot això denota "certa inactivitat de la comunitat escolar".

La sentència estima el recurs dels pares contra la decisió de l'Administració de no atorgar-los cap indemnització. El jutge creu que no pot compensar per danys morals (perquè no hi ha seqüeles), però sí pels danys psicològics que creu acreditats. A través de l'advocada Noelia Rebón, els pares havien denunciat la "nul·la actuació" del centre. El magistrat assumeix que l'escola sí que va adoptar "mesures de seguiment i vigilància", però que van resultar "insuficients i ineficaces".

El maig del 2016, mentre cursava primària i després del vistiplau de l'inspector, el menor va ser finalment traslladat a una altra escola. Allà està "content" i segueix els seus estudis primaris "sense incidències rellevants, especialment de tipus psicològic", recull la sentència.