Cuixart demana el trasllat a una presó catalana per protegir els drets del seu fill

Conclosa la instrucció al Tribunal Suprem, els líders del procés que segueixen en presó provisional creuen que és un bon moment per tornar a demanar el trasllat a una presó catalana. El primer que ha fet el pas –es preveu que la resta ho faci en els propers dies– ha estat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que fa més de sis mesos que és a Soto del Real, a Madrid. Cuixart al·lega que amb el seu trasllat podria "anar assumint les seves responsabilitats com a pare" d'un nadó que acaba de fer un any. Considera que mantenir-lo a la presó madrilenya "vulnera de manera flagrant els drets del menor".

Cuixart va elevar dilluns la petició a la direcció de Soto del Real. La seva defensa ha aportat dos dictàmens que avalen la necessitat de traslladar-lo de forma urgent a Catalunya; un d'ells, elaborat per Iñaki Rivera, professor i director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona. El dictamen recorda que la normativa internacional i nacional ha de vetllar, sobretot, per "l'interès superior del nen". I conclou que mantenir Cuixart a 630 quilòmetres de Barcelona "no respecta el dret del menor a no ser discriminat per la situació d'empresonament del seu pare".

Si Cuixart és traslladat a Catalunya, podrà "contribuir al sosteniment del seu nucli familiar tant afectivament com a tots els nivells", segueix el dictamen. El professor Rivera recorda que la parella de Cuixart, Txell Bonet, i el nadó "han fet 35.000 quilòmetres" en sis mesos i que això està generant "efectes d'ordre econòmic, psicològic i emocional" per al nen. La mare, incideix l'escrit, "té enormement dificultades les seves possibilitats de desenvolupament laboral pels constants trasllats a Madrid".

Sobre el nadó, la defensa ha aportat l'informe elaborat per la directora de l'escola bressol on acudeix. El dictamen subratlla que mantenir Cuixart en una presó madrilenya afecta també els seus drets fonamentals i recorda que tota la normativa internacional i nacional està orientada a mantenir els interns "en establiments penitenciaris propers a la seva llar".