Els partits eviten recórrer que Puigdemont sigui diputat

Els partits catalans han optat per no recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) la condició de diputats de Carles Puigdemont i Toni Comín i no presentar batalla legal contra la seva absència a la Cambra. No era un escenari fàcil, però fonts jurídiques consideren que podria haver-se combatut el fet que tots dos fossin parlamentaris de ple dret perquè no van prendre possessió del càrrec de manera presencial, ni en la constitució del Parlament del 17 de gener ni en cap altra sessió posterior. El termini per recórrer davant el TC va expirar aquest divendres.

La Mesa del Parlament va declarar el passat 18 de gener, el dia després de constituir-se la Cambra, la relació de diputats que accedien “al ple exercici de la condició de parlamentaris i tenen la plenitud dels drets que els reconeix el Reglament”. Entre ells figuraven Puigdemont i els quatre exconsellers fugits llavors a Brussel·les. Amb el pas dels dies van renunciar a les seves actes Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, però l'expresident de la Generalitat i Toni Comín segueixen mantenint la seva condició de parlamentaris i els drets que tenen també la resta de parlamentaris.

L'acord de la Mesa podria haver estat recorregut pel Govern de Mariano Rajoy davant el Tribunal Constitucional i això hauria provocat la seva suspensió immediata, com ha passat ja amb altres acords del Parlament. També podrien haver recorregut els grups parlamentaris catalans, però el termini per fer-ho va finalitzar aquest divendres i no es va presentar cap impugnació.

La tesi que defensen els juristes partidaris del recurs és que l'article 108.8 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General exigeix que “en el moment de prendre possessió i per adquirir la plena condició dels seus càrrecs, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució, així com complir els altres requisits previstos en les Lleis o reglaments respectius”. En aquest sentit, la deducció que fan aquestes fonts és que mentre no existeixi la presa de possessió no s'adquireix la condició de diputat.

Fontes del PSC i del PP, per contra, van discrepar d'aquesta interpretació i van coincidir a explicar que des de fa diverses legislatures la jura o promesa de la Constitució i de l'Estatut d'autonomia es fa per escrit en el Parlament, i no de manera presencial, per la qual cosa no existeix una presa de possessió com a tal. També recorden que Puigdemont i Comín, com la resta de diputats, van presentar la seva declaració d'activitats i de béns, per la qual cosa veien difícil que prosperés un recurs.

“No és la primera vegada que un diputat no és present a la sessió constitutiva i això no ha estat mai objecte de polèmica”, explica un diputat constitucionalista, mentre que un altre recorda que “el que val per a Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que són a la presó, també val per Puigdemont i Comín”.

L'exvicepresident de la Generalitat i l'exlíder de l'ANC poden delegar el vot en els plens per decisió del jutge Pablo Llarena. No així Toni Comín, que no ho ha sol·licitat, però sí Puigdemont, la delegació del qual ha estat acceptada per la Mesa amb els vots en contra de Ciutadans i PP. Una altra cosa és que, si es perllonga aquesta situació d'absència de la Cambra i es forma Govern, alguns partits reclamaran que s'actuï contra l'expresident i l'exconseller i no s'aboni la mensualitat que els correspon com a diputats.