Valls sobre Catalunya: “Els jutges alemanys han de recordar què va passar a Europa. No es juga amb això”

L’ex-primer ministre francès Manuel Valls, barceloní d’origen, ha protagonitzat aquest dijous el Fòrum Líders de l’Agència EFE, i allà, davant de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, i la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha assegurat taxatiu: “Espanya és una democràcia de primera, res de segona” i “la Constitució del 1978 és una de les més avançades del món”. El polític gal ha dit tot això per confirmar que l’actuació política i judicial contra els promotors del projecte secessionista a Catalunya haurien tingut la mateixa sort o pitjor a França i Alemanya. Ha apel·lat els jutges alemanys, que encara estan pendents de decidir l’extradició de Carles Puigdemont, al fet que recordin el passat, i ha assenyalat que si es comença a trencar Espanya es “trencarà” també Europa, i es tornarà a la situació anterior a les guerres mundials: “Els jutges alemanys han de recordar també el que va ser Europa”. “I no es juga amb això”, ha advertit.

Valls és un baluard per a tots els partits espanyols constitucionalistes, al qual remeten com un comodí quan les coses es compliquen, sobretot a Catalunya.

Un mateix cap de setmana, durant la passada campanya electoral autonòmica a Catalunya, el barceloní Manuel Valls va ser capaç de compartir i brillar amb llum pròpia en actes diferents tant amb el socialista Miquel Iceta, com amb la vicepresidenta popular Santamaría, amb Rivera i Inés Arrimadas de Ciutadans, amb l’escriptor Nobel Mario Vargas Llosa i amb els representants de la Sociedad Civil Catalana. Ho ha explicat Valls mateix al Fòrum d’EFE per demostrar amb el seu exemple i amb orgull com de difuses poden i han de ser, segons el seu criteri, ara les clàssiques fronteres ideològiques entre les esquerres i les dretes. I per defensar amb passió que les futures generacions d’europeistes no tindran altre remei que treballar conjuntament per derrotar els amenaçadors populismes i extremismes, siguin de la condició que siguin.

La vicepresidenta Santamaría, que ha presentat Valls, ha incidit en el seu perfil cosmopolita, humanista i en l’apassionat home d’acció per subratllar que simbolitza, o hauria de simbolitzar, “la síntesi del que és Europa: la unitat en la diversitat, en els valors compartits per al futur”. Santamaría ha aprofitat per agrair-li aquesta tasca que Valls sembla haver-se imposat a ell mateix de defensor de la unitat d’Espanya davant els desafiaments separatistes a Catalunya.

Valls, com va fer a l’esmentada campanya electoral catalana, no ha eludit el debat concret obert a Catalunya però l’ha recollit de nou per plantejar la gran discussió sobre el que és i hauria d’oferir per ser Europa. És la seva obsessió. Creu i adverteix que “Europa avui està en perill i ha perdut el sentit” i es refereix així a l’auge dels populismes, de dreta i d’esquerra, i els seus extrems, a les pors davant la globalització, i a la recerca de solucions modernes davant dels grans reptes pendents. Reptes que ha prioritzat en tres grans assumptes: les migracions, el terrorisme i la integració de l’islamisme i el disseny dels valors de la nova Europa, diferent i diferenciada als Estats Units i les altres potències emergents.

Totes aquestes raons van ser les que el van portar, per la seva banda, a voler implicar-se en el debat català i espanyol, perquè entén que darrere d’aquestes pretensions separatistes està el perill de destrossar el somiat projecte europeu. Valls ha admès que en diverses nacions europees, entre les quals ha inclòs França i Alemanya i també Bèlgica, s’ha trigat molt a entendre que el desafiament independentista català era un desafiament a Europa i que “si es trenca Espanya es trenca Europa”.

L’ex-primer ministre francès ha constatat com els líders separatistes catalans van voler presumir del seu esperit europeista quan van prometre als seus votants i seguidors la mentida que no passaria res durant el procés independentista i que Europa acolliria la futura república de Catalunya sense problemes, i que quan es va corroborar aquesta falsedat es van transformar en furibunds euroescèptics i antieuropeus. Per a Valls, “no es pot ser nacionalista i estimar Europa”, encara que ha diferenciat molt respecte dels patriotes. El polític gal s’ha definit a ell mateix com un patriota, d’esquerres, republicà francès, progressista, europeista, laïcista i feminista. Ni d’esquerres ni de dretes. Ha defensat un nou i ampli espai de centre. A Espanya, a França i a Europa. I perquè aquests polítics i aquests votants més transversals puguin treballar junts per combatre el que la vicepresidenta ha definit com la futura disputa europea: “La democràcia contra el populisme”.

Valls ha insistit que no es pot qüestionar la viabilitat i la realitat de la democràcia espanyola; no ho poden fer ni polítics ni jutges d’altres països, fins i tot europeus. “Espanya és una gran democràcia, res d’una democràcia de segona. La Constitució espanyola del 1978 és una de les més avançades del món i els alemanys i els rancesos saben que a Espanya hi ha un Estat de dret i una justícia fins i tot més independent que a França”, ha recalcat el dirigent francès.

L’ex-primer ministre ha destacat que totes les decisions, i també les dels polítics, tenen conseqüències; ho ha fet per aventurar-se a opinar que en el cas de Puigdemont i els altres polítics separatistes fugits pendents d’ordres europees d’extradició s’acabaran traslladant a Espanya per ser jutjats. No ha tingut cap dubte a l’hora d’afirmar que és el que hagués demanat si el cas hagués passat a França amb ell de primer ministre i el que haurien reclamat des d’altres nacions europees. “En una democràcia hi ha polítics presos però no presos polítics i no pot haver-hi exiliats polítics, i el missatge que Catalunya és una colònia d’Espanya no té cap sentit i no ha traspassat els Pirineus”, ha constatat.

“La secessió és molt greu per a un país”, ha reblat Valls per alertar sobre el fet que aquest tipus de moviments comencen en una zona concreta però es poden estendre perillosament per tot el continent: “Si es comença així es trenca Europa i es torna a la Europa d’abans de la Segona Guerra Mundial i els jutges alemanys han de recordar el que va ser Europa i no es juga amb això”. Valls ha comentat: “El projecte separatista ha fracassat, ho sap i està en un atzucac”.

Manuel Valls, això sí, ha acceptat que els europeus, i especialment el Govern d’Espanya i els seus partits constitucionalistes, han perdut la batalla cultural de la paraula i que ara cal donar i guanyar aquesta disputa, també pel futur del projecte europeu: “Europa pot sortir de la història”. El proper dilluns, Sant Jordi, el català, francès i europeista Manuel Valls serà a la seva particular campanya a Barcelona “per combatre el drac” del separatisme.