Els 404 actes violents del procés

Un informe elaborat per la Guàrdia Civil el 28 de febrer —i enviat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per sustentar l'acusació de rebel·lió contra els líders del procés— detalla 404 incidents que cataloga com a violents: 95 els van patir agents o instal·lacions de la mateixa Guàrdia Civil; 99, la Policia Nacional i 17, els Mossos. A aquests hi suma els 193 talls de carreteres i vies ferroviàries que es van produir durant les vagues dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre. Un altre informe, aquest de l'associació Catalunya Somos Todos, recull casos fins al 30 de novembre: recopila un centenar de situacions viscudes a Catalunya, des de la retirada de banderes fins a amenaces. Des de llavors, s'han seguit produint desordres, sobretot després de la detenció de Carles Puigdemont, el 25 de març a Alemanya, amb enfrontaments davant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona i Lleida.

Amenaces i insults a la judicatura. El febrer de l'any passat, l'exfiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi va ser increpada per un jove que li va dir “feixista” i “ets una merda” quan sortia d'una sessió del judici per la consulta del 9 de novembre del 2014. Mesos després va denunciar que li havien tallat la calefacció i l'antena de televisió de la seva segona residència. El titular del jutjat d’instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez, que investiga la preparació del referèndum il·legal de l'1 d’octubre, va ser víctima de pintades amenaçadores al Port de la Selva (Alt Empordà), on tenia un apartament.

Arran, les joventuts de l'esquerra independentista vinculades a la CUP, van amenaçar amb pintades el jutge Llarena davant del que creien que era casa seva a Das (Cerdanya). Una usuària de Twitter va revelar l'adreça i la feina de la seva dona, la jutgessa Gema Espinosa, i la va amenaçar: “Han de saber que no podran anar pel carrer a partir d'ara”.

Assetjament a guàrdies civils i policies. La Guàrdia Civil assegura haver patit 95 actes violents, essencialment episodis de protestes, pintades, segudes, cassolades i assetjament davant de les seves instal·lacions, però també lesions als seus agents. Entre aquestes, inclouen els 55 guàrdies civils ferits en els 22 incidents registrats durant la seva actuació en punts de votació de l'1 d'octubre, i el setge als seus agents el 20 i el 21 de setembre, quan escorcollaven la seu del Departament d’Economia.

Uns dies després, van llançar roba militar en flames contra la façana de la Comandància a Igualada. A la Seu d'Urgell (Alt Urgell), un jutge investiga dos professors (va arxivar la denúncia contra sis més) per incitació a l'odi en l'àmbit escolar contra el fill d'un guàrdia civil. La Fiscalia investiga 11 mestres més de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Un altre jutjat, de Manresa, també va obrir diligències per l'expulsió d'uns agents el 6 d'octubre de la cafeteria d'una gasolinera de Sant Salvador (Barcelona) on aquests pretenien prendre alguna cosa.

La Policia Nacional va patir 99 altercats, i 56 dels seus agents van resultar lesionats durant la jornada de la consulta il·legal. A més, també es van fer manifestacions davant de comissaries i dels hotels on s'allotjaven. Tres regidors del PSC i un d’ERC de Pineda de Mar (Maresme) estan investigats per coaccionar els propietaris de la cadena d'hotels perquè expulsessin els agents. A Reus, un jutjat investiga l'alcalde, cinc regidors i sis bombers per un delicte d'odi per una manifestació davant de l'hotel dels agents. També s'investiga un mecànic per negar-se a arreglar el vehicle particular d'un policia nacional i els propietaris d'un gimnàs que van impedir l'entrada d’agents. A Girona, van llançar bengales, que no es van activar, contra una comissaria.

Amenaces a líders polítics. Les xarxes socials han estat el lloc predilecte per atacar líders polítics tant constitucionalistes com independentistes. Alguns usuaris de Twitter van celebrar la mort de la regidora del PP a Tarragona Marbel Neguerela. La diputada del PP Andrea Levy va ser intimidada per diverses persones quan passejava per Nadal per Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental). L'exdiputat Joaquim Forn, ara empresonat, va ser increpat a l'aeroport del Prat quan tornava de Brussel·les. Les joventuts de Societat Civil Catalana van patir un boicot en un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al negoci dels pares d’Albert Rivera a Granollers han aparegut adhesius demanant la llibertat dels polítics empresonats.

La crida de Puigdemont als ciutadans perquè s'encaressin als alcaldes que no cedien locals per a l'1 d'octubre va afectar l'exregidor de Terrassa Jordi Ballart, del PSC, o l'alcaldessa de Vilanova del Camí, la socialista Noemí Trucharte. Tots dos van ser amenaçats i insultats. Tots els partits a Catalunya han patit, amb especial intensitat des del setembre, pintades i atacs a les seves seus.

Talls de vies. Els problemes circulatoris han estat una constant en el procés. La Guàrdia Civil comptabilitza 193 talls de carretera i ferroviaris durant les jornades de vaga del 3 d'octubre (116) i el 8 de novembre (77). Durant la Setmana Santa, els autoanomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) van desmuntar les barreres de diversos peatges de la xarxa viària catalana.

Atacs a la premsa. Al gener, encaputxats d’Arran van destrossar a cops de martell el vidre de la seu del mitjà digital Crónica Global. A l'octubre, manifestants d'extrema dreta van trencar els vidres de la façana de Catalunya Ràdio. Fa unes setmanes, l’Ateneu de Sarrià, on acostumen a reunir-se persones de l'esquerra independentista, va ser cremat i pintat amb simbologia d'extrema dreta. A Palamós (Baix Empordà), un home està pendent de sentència per disparar la seva escopeta de balins contra un veí que participava en una cassolada. La col·locació de llaços grocs en diverses ciutats també ha provocat enfrontaments creuats.