El jutge envia a presó sense fiança Forcadell, Turull, Romeva, Rull i Bassa

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha enviat a la presó els cinc processats per rebel·lió que han comparegut a la vista de mesures cautelars, entre ells, Jordi Turull, que ahir va perdre la votació d'investidura com a president de la Generalitat en primera convocatòria. Llarena creu que hi ha un risc elevat que tant Turull com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa reincideixin en els seus delictes o es fuguin de la justícia. Aquest perill s'accentua segons l'instructor per la decisió de la secretària general d'ERC de fugir d'Espanya i no comparèixer aquest divendres davant del Suprem.

Más información

Turull es presenta davant el Suprem sense aconseguir ser triat president

Rovira, Forcadell i Bassa renuncien als seus escons pel seu processament

Els cinc ja han passat per la presó preventiva, però el jutge els va deixar en llibertat condicional sota fiança, els va retirar el passaport i els va imposar mesures cautelars. Turull, Rull, Romeva i Bassa van estar empresonats entre el 2 de novembre i el 4 de desembre, mentre que Forcadell només va passar a la presó la nit del 9 al 10 de novembre. El jutge els va alliberar amb l'advertiment que si tornaven a delinquir o duien a terme alguna actuació encaminada a aconseguir la independència per la via unilateral, els tornaria a enviar a la presó.

Llarena no ha revisat fins ara aquestes mesures, però considera que amb l'ordre de processament notificat aquest divendres, la causa entra en una nova fase que incrementa el risc de fuga perquè els processats saben ja que se'ls atribueixen amb proves delictes greus. A més, en les seves últimes interlocutòries, tant l'instructor com la Sala d'Apel·lacions han considerat que la situació política generada després de les eleccions del 21-D incrementen el risc de reiteració delictiva.

Llarena recorda en la seva interlocutòria que segons la doctrina constitucional “quan més greu és el delicte més intensa cal presumir la temptació de la fuga”. “Una realitat que avui es materialitza respecte d'una de les processades, que no ha atès la citació d'aquest tribunal”, afirma el jutge en referència a Marta Rovira. Durant la vista, els cinc processats han al·legat davant del jutge que no se'ls pot jutjar pel que hagin fet altres investigats i que ells han comparegut cada vegada que han estat citats. Llarena admet aquesta diferència, però sosté que és “impossible” saber “la voluntat interna dels processats”, per la qual cosa s'ha de construir un judici de pronòstic, “i no només respecte de la seva voluntat present, sinó de l'eventualitat que aquesta pugui modificar-se en ocasió del mateix desenvolupament de la causa”. “La veritat és que la imputació que s'inicia sobre els processats no és precipitada i respon a les fonts de prova que s'han apilat durant el procés, apuntant a una excepcional rellevància penal que té la seva correspondència en una pena d'inqüestionable rigor. Això aporta un primer paràmetre objectiu de valoració, com és que la temptació de fuga davant d'una pena d'intens gravamen augmenta, a mesura que ho fa també la proximitat legal i temporal de poder patir les seves conseqüències”, afirma el jutge.

L'instructor adverteix a més que, encara que els cinc processats als quals ara ha enviat a la presó han acudit a cada cita del jutge, la investigació també ha reflectit la seva “clara insurrecció” a les decisions judicials, de les quals s'han desentès de manera "sistemàtica” durant els últims anys. “Aquesta constatació va coexistir amb el convenciment que existien raons que els proporcionaven legitimació per enfrontar-se a aquest acatament de les decisions judicials. I donat que aquests arguments són els mateixos que els porten a entendre que no han perpetrat cap delicte, com han manifestat al matí d'avui, pot concloure's que no s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor hagi de ser permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè accepten la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets”, afegeix el magistrat.

Aquest divendres al matí, el Suprem ha comunicat que es processarà finalment per rebel·lió Puigdemont, Junqueras, Turull i altres deu líders independentistes. El jutge Pablo Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió 13 líders del procés: l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, set exconsellers (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín i Dolors Bassa), l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

En l'ordre de processament, el jutge processa, a més, els altres cinc exmembres del Govern quan van succeir els fets: Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, per delictes de malversació de fons públics, i de desobediència. A Puigdemont, Junqueras i els set exconsellers processats per delicte de rebel·lió també els processa per malversació, sense perjudici que la seva qualificació pugui incardinar-se en el delicte específic de malversació (article 432 del Codi Penal) o quedar absorbida en el delicte agreujat de rebel·lió amb distracció de fons públics de la seva legítima inversió, previst a l'article 473.2 del Codi Penal.

Així mateix, el jutge processa pel delicte de desobediència cinc exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya —Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet—, així com Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i Anna Gabriel, exportaveu del mateix grup. Llarena ha deixat fora de l'ordre de processament l'expresident Artur Mas; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.