Fabián Mohedano: “Podem estar davant d’un dels últims canvis d’hora”

Dissabte vinent el sol es pondrà a les set i cinc minuts. Diumenge, després del canvi d’hora, ho farà una hora més tard. A partir de llavors la llum solar s’anirà prolongant fins a Sant Joan, quan es farà fosc gairebé a dos quarts d’onze. La lluminositat convida a sopar més tard i allargar la jornada. És en aquesta època de l’any quan es fa encara més evident la diferència d’hàbits amb els veïns europeus. No obstant això, l’impulsor de la reforma horària a Catalunya Fabián Mohedano assegura que “podem estar davant d’un dels últims canvis d’hora”. El pas a l’horari d’estiu serà la primera intervenció als rellotges després que el mes passat el Parlament Europeu va instar la Comissió Europea a valorar de manera exhaustiva si té sentit continuar canviant l’hora.

“El món és ara molt diferent. Abans l’estalvi energètic era molt gran, però actualment a Catalunya suposa entre uns 13 i 14 milions d’euros l’any”, explica Mohedano, impulsor de la iniciativa per a la reforma horària. L’exdiputat de Junts pel Sí qüestiona si aquest estalvi compensa “els desajustos i el jet-lag que noten sobretot els més grans i més petits”. El canvi d’hora, motivat en part per millorar la productivitat de les grans fàbriques aprofitant la llum del dia, té menys sentit avui dia, quan predomina el sector serveis, on la llum solar és menys rellevant que l’artificial, segons explica Mohedano.

Un estudi del Parlament Europeu va promoure que el passat 8 de febrer s’aprovés una resolució per revisar la llei del 2001 que obliga tots els països membres a avançar i retrocedir els rellotges cada març i cada octubre. El document cita estudis que apunten que els dies posteriors al canvi d’hora es registren més accidents de trànsit. També fa referència a estudis mèdics que fan referència a alteracions del ritme circadiari, el cicle de 24 hores de les persones marcat per la influència de la llum, i els efectes de salut que comporten. També menciona que l’estalvi energètic es redueix a entre un 0,5 i un 2,5% del consum, depenent de la ubicació de cada Estat.

“Abans dormíem una hora menys o ballàvem una hora més a la discoteca”. Així és com Mohedano espera parlar als seus nets sobre els dos dies anuals d’alteració de les busques del rellotge. El futur de la mesura es decidirà a Europa i els escenaris possibles són tres: mantenir-la, abolir-la –com van fer Rússia el 2014 i Armènia el 2012– o revisar-la i permetre, per exemple, que alguns països decideixin al seu Parlament abandonar una dualitat d’horaris que arreu del món se segueix principalment a l’hemisferi nord. Aquest últim punt podria donar pes a l’argument que el canvi d’hora afecta de manera molt dispar els 28, però alteraria l’argument de l’harmonització introduïda el 1970: l’horari únic.

“Passar a l’hora de Greenwich no seria suficient”

L’hora a l’Europa comunitària té lleugeres diferències marcades per tres fusos horaris. Un altre tema de debat és que Espanya va abandonar el 1940 –com a gest cap a l’Alemanya nazi– la zona horària que li pertany per ubicació, la de Portugal i el Regne Unit. “Passar a l’hora de Greenwich [GMT+0] no seria suficient”, reflexiona Mohedano, que diu que convé separar dos debats: l’horari d’estiu i els hàbits d’un país on “se sopa a les 22.00 i es pot ser a les 23.00 a la piscina”. “França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda són al mateix fus i a les cinc de la tarda són fora de la feina”, afegeix.

Concentrar la jornada laboral, impulsar el teletreball i avançar l’horari de les escoles són algunes de les mesures proposades pel Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat. Recuperar “les dues hores de desfasament en relació amb la resta del món” és un dels objectius principals marcats per al 2025: dormir una hora més i sortir una hora abans de la feina. Aquesta conciliació d’horaris és compartida pels partits polítics catalans, si bé la reforma està en risc per divergències en el calendari d’aplicació.

Mohedano, candidat no electe d’ERC al Parlament en les darreres eleccions, celebra que hi hagi un projecte en la nova legislatura de creació d’una oficina depenent del Departament de Presidència per vetllar per un canvi de xip de la societat cap a uns horaris més europeus. “La política pública es consolidarà”, assegura. De moment, però, el rellotge de la investidura del nou president de la Generalitat continua congelat al Parlament.