“Soc metge del Quebec i no vull que m’apugin el sou”
Prop d'un miler de professionals s'oposen a la mesura impulsada pel Govern de la província canadenca. Molts volen que els diners es destinin a assegurar els serveis essencials a la població
Fa anys que les federacions de metges del Quebec sol·liciten al Govern de la regió que els augmentin el salari per equiparar-lo amb el dels seus col·legues d'altres províncies. Al Canadà, el sistema de salut és públic i l'administra cada govern provincial. A principis de febrer, el Govern quebequès va anunciar que incrementarà els salaris de prop de 20.000 metges de la província francòfona: un 1,4% per als especialistes i un 1,8% per als metges generals, en un desemborsament d'uns 1.500 milions de dòlars canadencs (uns 950 milions d'euros) en els propers vuit anys. Un metge especialista del Quebec guanya, de mitjana, uns 367.000 dòlars anuals (233.000 euros), mentre que un metge general rep uns 255.000 dòlars (162.000 euros).
Poques mesures governamentals han estat tan impopulars en els últims anys com la d'aquests augments. Periodistes, ciutadans i polítics de l'oposició han reaccionat amb vehemència per raons específiques. El sistema de salut del Quebec presenta dificultats importants en aspectes com els serveis d'urgència, les condicions laborals per al personal d'infermeria i l'atenció a domicili, com a conseqüència de retallades impulsades pel Govern liberal, a més del fet que el cost de vida és menor al de la majoria de les províncies canadenques. En aquesta allau de malestar, fins i tot un nombre important de metges ha sortit a criticar l'augment de dòlars per a les seves butxaques.
“Si se senten pagats en excés, poden deixar els diners sobre la taula. Jo els garanteixo que sabré donar-los un bon ús”, va assenyalar Gaétan Barrette, ministre de Salut del Quebec
El 25 de febrer, l'agrupació anomenada Metges quebequesos a favor del règim públic va presentar una carta oberta per criticar la mesura. Fins ara, 865 facultatius i estudiants de medicina han signat la missiva. “Aquests augments encara són més impactants perquè el nostre personal d'infermeria, auxiliars i altres professionals s'enfronten a condicions de treball molt difícils, mentre que els nostres pacients viuen amb una falta d'accés als serveis necessaris a causa de les retallades dràstiques en els últims anys”, figura en una part del document, que també proclama: “Demanem que els increments salarials atorgats als metges s'anul·lin i que els recursos del sistema es distribueixin millor pel bé dels treballadors de la salut i per assegurar serveis dignes a la població del Quebec”.
De la mateixa manera, l'Agrupació de Metges Generals per una Medicina Compromesa s'ha pronunciat sobre aquest tema. Simon-Pierre Landry, president d'aquest organisme, va declarar en una conferència de premsa que existeix el risc d'una crisi social si l'acord s'aplica, proposant que l'augment als especialistes quedi congelat i que el dels metges generals pugi d'acord amb la inflació. Així mateix, ha criticat l'actuació de les federacions de metges, ja que, segons Landry, no representa l'opinió de la majoria dels seus membres. Un document publicat per la verificadora general del Quebec el 2015 sostenia que aquestes federacions no haurien de tenir un control tan gran de la distribució de salaris dels metges. Fins ara, tant la Federació de Metges Generals com la Federació de Metges Especialistes no han comentat públicament la seva posició respecte al desacord de bona part dels seus membres a propòsit dels augments salarials.
Un estudi finançat pel comissari de Salut i de Benestar del Quebec —publicat el 7 de març— concloïa que la província no ha tingut mai tants metges i que entre el 2006 i el 2015 ja s'havien autoritzat diversos augments salarials per a ells. No obstant això, la mitjana de dies treballats havia disminuït (nou menys per als metges generals i set per als especialistes). Els metges que han protestat contra l'augment salarial assenyalen que millorar la situació dels altres membres del sistema de salut i la qualitat dels serveis tindrà un impacte significatiu en les seves pròpies condicions laborals.
L'endemà de la publicació de la carta de protesta dels metges, Gaétan Barrette, ministre de Salut del Quebec, va expressar el següent: “Si se senten pagats en excés, poden deixar els diners sobre la taula. Jo els garanteixo que sabré donar-los un bon ús”. Per la seva banda, Philippe Couillard, primer ministre del Quebec, va comentar divendres, en el marc d'una visita a França, que tindrà en compte les diferents opinions per negociar futurs acords, però que no preveu modificar el que ja va signar per a l'augment de salaris.
Cal destacar que el Govern liberal ha rebut crítiques des de fa alguns anys per les seves retallades en serveis de salut i per la seva proximitat amb les federacions de metges. Barrette i Couillard són metges de professió. El Govern diu que no cedirà, tot i que la pressió ciutadana va en augment i cada vegada hi ha més facultatius que consideren que un increment dels seus salaris és un gest indigne quan hi ha temes de més prioritat en el sistema de salut del Quebec.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.