“La gent no ens valora; li és igual on comprar un llibre”

No en fa ni un mes, però ho confessa: “Ja gairebé me’n penedeixo… per la feinada”. I també avisa: “Només hi estaré quatre anys: ha de pujar gent jove i agafar el relleu, fa massa temps que som les mateixes cares”. Maria Carme Ferrer (Girona, 1957) fa més de 40 anys que treballa a la llibreria Troa Empúries de Girona, de la qual és gerent, i n’ha estat 12 al capdavant del Gremi de Llibreters a la demarcació de Girona. Ara acaba de ser escollida presidenta de tot Catalunya, càrrec al qual es va haver de presentar a correcuita dos dies abans del final del termini: “No s’hi presentava ningú”. No són els pitjors temps, però sí que són inquietants: Amazon, nous hàbits de compra, més concentració editorial...

Pregunta. El llibreter deu ser l’únic gremi en què ningú en vol ser el president. Tan malament està el sector?

Resposta. Ser el president és una feinada, comporta deixar la teva llibreria moltes hores, i ja no tenim tanta gent a les botigues com abans; i després, no hem de començar de zero, però sí gairebé de nou: cal comunicar més bé per a què serveix el gremi dins de casa nostra. I de cara enfora, cal posar en valor la llibreria: la societat no ens valora, a la gent tant li és comprar un llibre en un lloc o en un altre, al ciutadà li costa trepitjar una llibreria, i això és trist, perquè els llibreters podem ajudar a fer lectors. Sempre dic que no és que no hi hagi lectors, el que passa és que no troben el seu llibre: nosaltres podem ajudar-los, fent plans de lectura específics per a cada persona.

P. Diu que un dels seus primers objectius és potenciar la formació del sector. No estan ben formats, els llibreters?

R. El sector llibreter encara està poc professionalitzat: hi ha gent jove, culturalment de cert nivell, però els falta aprendre de tècniques d’atenció al client, de programes informàtics, de rotació d’estocs... Per això ha estat cabdal la creació de l’Escola de Llibreters a la Universitat de Barcelona, amb el diploma de postgrau. El sector ha canviat molt: abans tot el patrimoni el posaves a la prestatgeria i...

P. Una de les sortides de futur de les llibreries no és tenir un gran fons en moments en què un llibre viu tan poc als aparadors? No havia d’ajudar a salvar el sector, aquest gran fons que les allunyava de l’oferta de les grans superfícies?

R. Això també ens ho pensàvem els llibreters, però no és així. Sap greu dir-ho, però el fons està matant les llibreries. Hem de gestionar molt millor les compres, no cal tenir-ho tot; hem de conèixer millor el nostre client, i si bé hem de tendir a allò que nosaltres volem vendre, també cal tenir el que li agrada al client. No ens calen aquestes quantitats bestials d’exemplars... No sé si té molt de sentit tenir una secció de poesia amb 50 títols o 200, i amb prou feines vendre’n vuit. Sí, sap greu i és de mal dir, però tenir seccions de llibres que no es mouen és matar-los.

P. Però això pot abocar a tenir una llibreria bàsicament només de novetats i best-sellers...

R. No, no cal... És evident que tanta novetat mata llibres extraordinaris; el que un llibreter ha de fer és apostar... A la meva botiga hi ha editorials que no abandonaré mai. El que hem de fer és ajudar a apujar el nivell del nostres lectors i clients, gairebé sense que s’adonin que ho fas.

“Els editors han d’entendre que no poden anar sols, sense nosaltres. Boicots? No, però cadascú pot tenir i vendre el que vulgui, no?”

P. Quin és el retrat robot del sector llibreter a Catalunya?

R. En general, una botiga petita, que dona feina a una persona i mitja, vull dir a mitja jornada, o dues i mitja a tot estirar, tret de les grans, que n’ocupen quatre o cinc. Un negoci per sobreviure, més que res.

P. O sigui, que millor no obrir-ne una...

R. No, tampoc, però cal pensar bé com obrir-la; per exemple, compartint espais amb altres activitats... A Girona, per exemple, n’hi ha una que comparteix espais i costos amb una agència de viatges i que té força fons d’aquesta temàtica; o bé ajuntant-se amb d’altres de petites per compartir despeses i aconseguir ser com una mena de central de compres...

P. Doncs la cooperativa Bestiari, que feia això, ha hagut de tancar no fa ni un mes...

R. Que hi hagi hagut la crisi de Bestiari no vol dir que el sistema no funcioni. Avui, en aquest sector, més val anar junts amb algú que tot sol... Però, en general, hem de convertir les llibreries en centres de cultura, en espais culturals.

P. I això vol dir...

R. Doncs que sigui el lloc on tot el sector que treballa en el món del llibre l’utilitzi com a centre d’operacions: entrega de premis, clubs de lectura, activitats de lleure, cursos...

P. Això sembla el model de les llibreries indies, independents, petites i més o menys especialitzades, que han proliferat aquests anys. Tampoc sabem si l’ecosistema sociocultural català dona perquè s’expandeixin molt més...

R. Crec que a les grans ciutats catalanes encara tenen un recorregut; no així a les petites o mitjanes, perquè allà tres o quatre llibreries ja s’ho mengen tot. En qualsevol cas, algunes d’aquestes indies que hem vist néixer tancaran en menys de dos anys: el sector no pot continuar creixent oferint més del mateix...

P. Hi ha hagut queixes de força llibreters, els darrers anys, per la pressió dels grans grups perquè compressin els grans títols de Sant Jordi ara, al febrer, sense aplicar llavors el tradicional descompte; a banda, hi ha la compra directa o indirecta d’espais també dins la botiga...

R. Aviat tindré una trobada amb el president del Gremi d’Editors de Catalunya. Aquesta pressió per comprar-los abans els llibres de Sant Jordi s’ha tornat a repetir aquest febrer, i això no pot continuar de cap manera. Funcionant així, si els compres ara perds el descompte del 5%, i si no ho fas, et quedes sense exemplars per a la Diada; en molts casos, només els poden adquirir llibreries amb una capacitat financera notable. A mi mateixa m’ha passat amb algun títol... No hi estem d’acord, i el gremi procurarà per tothom. Això els editors ho fan perquè publiquen molt i tenen por d’agafar-se els dits, i després no reimprimeixen... Cal parlar amb ells i negociar, perquè, per exemple, editin menys títols, no facin descomptes tan grans a les escoles o perquè no surtin llibres més enllà d’un 20 d’abril o d’un 20 de desembre de cara a les campanyes..

P. Tenen prou ascendent els llibreters per demanar als editors que imprimeixin menys?

R. Els editors han d’entendre que no poden anar sols sense nosaltres. Hem fet lluites molt més difícils i sonades que aquesta...

P. Podria arribar-se al boicot de títols d’algunes editorials per alguns d’aquests temes?

R. Demanar boicots és il·legal; ara bé, cadascú, a casa seva, pot tenir i vendre el que vulgui, no?

P. El gran enemic de les llibreries, però, no és la venda per Internet?

R. És l’amenaça més forta, sense dubte. Semblava que havia ser l’ebook, que s’havia de menjar el món, amb els famosos lectors, però res: a Espanya hi ha massa pirateria. De totes maneres, el que hem de fer nosaltres és tenir bones eines, bons webs...

P. Han parlat amb Amazon?

R. No, no s’hi ha contactat fins ara i tampoc ens ho hem plantejat, la veritat. Ens consta que hi ha llibreries catalanes que treballen amb ells, però...

P. Amazon ja ha obert 13 llibreries físiques als EUA. Li consta que estudiïn obrir-ne alguna a Barcelona? La preocuparia?

R. No en tinc constància, però em faria moltíssima por, la veritat, perquè se’ns poden menjar: nosaltres som més professionals, però ells tenen més infraestructura i poder adquisitiu que ningú; el seu web i el seu servei són gegantins. Nosaltres hem de ser més ràpids, millorar les nostres pàgines...

P. Justament, per lluitar contra aquest servei, el juliol passat el gremi va presentar Libelista, la plataforma que agrupa 145 llibreries independents de tot Espanya, unes 40 de catalanes, per oferir un servei de venda electrònica alternatiu... Com va l’experiència?

R. La idea és molt bona, però la veritat és que no acaba d’arrencar, no en notem els resultats: les entregues no són ràpides... Haurem de veure cóm reactivar-ho o què hem de fer. Si funcionés, seria perfecte.

P. També semblava imminent un acord del gremi amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona perquè la xarxa de biblioteques oferissin venda de llibres canalitzada per llibreries...

R. Sí, es van fer algunes proves pilot i tot, però tampoc va funcionar; jo mateixa en formava part i no vam rebre cap encàrrec... Amb les biblioteques hi hem de parlar perquè fragmentin més les seves comandes, que siguin més petites per tal que les compres es puguin fer a les llibreries de les mateixes poblacions on són... Hem d’aconseguir, com sigui, que les llibreries es posin de moda.