Campuzano: “Un projecte de país no pot interpel·lar només la meitat dels ciutadans”

El diputat del PDeCAT Carles Campuzano ha defensat aquest divendres la necessitat de repensar el projecte de país per donar resposta als canvis de fons. Tot i manifestar-se partidari de la independència de Catalunya, Campuzano ha matisat que un Estat propi, per si mateix, no garanteix que es pugui reaccionar adequadament al canvi d’època que vivim. “Hem de posar l’accent en quina proposta de país volem, no en l’instrument”. Un projecte que, citant l’històric líder comunista italià Enrico Berlinguer, “no pot interpel·lar només la meitat del país”. Campuzano ha intervingut al fòrum social que organitza la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració d’El País. El diputat ha comentat que s’hauria estimat més fer la intervenció en un context més normal (sense polítics a la presó, paràlisi del Govern...), però ha plantejat la seva xerrada “volent sortir de la conjuntura política”.

Campuzano ha presentat un món que viu un canvi d’època amb transformacions globals (desigualtats, globalització, canvi climàtic...) i amb dinàmiques de transformació local. A la crisi global “s’hi afegeix la nostra pròpia crisi” i això genera perplexitat i malestar en la població davant d’un Estat autoritari, una crisi que ha repartit injustament els seus costos i l’esgotament del sistema de la Transició. I ha defensat un projecte que sigui compartit, optimista, europeu i democràtic.

Optimista perquè el canvi tecnològic no és part del problema sinó de la solució. “La sortida no és el replegament”. Democràtic perquè la “raó està repartida”. Els valors i els interessos són plurals i democràcia vol dir resoldre conflictes. Europeu, ha continuat, perquè els estats tenen una capacitat de resposta limitada i cal una dimensió europea del debat i de les respostes.

El nou model de protecció social ha d’estar més vinculat als impostos que a les cotitzacions

El nou pacte social ha de tenir, ha dit Campuzano, una dimensió generacional que no oblidi els joves i als infants. “És terrible que es pugui pensar que els fills viuran pitjor que els seus pares”. Un pacte que, davant la crisi del mercat de treball i la plena ocupació, demana desvincular la protecció social al fet de tenir feina. El nou model de finançament de la protecció social ha d’estar més vinculat als impostos que a les cotitzacions. “La lògica contributiva no funciona” i és un debat, ha subratllat, que ja s’ha obert a diferents països.

Sobre el paper del tercer sector en les polítiques socials, Campuzano ha insistit en què el debat no és sobre si cal més o menys estat “sinó en la col·laboració de l’administració amb la societat”. “La iniciativa social ha de ser present en la prestació social. Hi ha un enorme recorregut per desenvolupar la concertació dels serveis públics”. Entre les idees que ha deixat planar durant la conferència ha sortit la d'obrir un debat sobre un servei cívic voluntari per als joves que faci créixer la seva implicació comunitària. Durant el debat s’han plantejat paradoxes com que si no hi ha una política social pensada amb coherència i iniciatives com la renda garantida pot perillar l’accés a l’habitatge protegit de determinats ciutadans. Campuzano ha recordat, per exemple, que hi ha 25.000 milions d’euros del món municipal bloquejats als bancs. Amb tot, ha manifestat la seva confiança en un país cohesionat i amb energia.

Campuzano ha estat presentat per l’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa que ha definit Campuzano com un polític d’inspiració socialdemòcrata, una veu conciliadora en moments de radicalitats que fan necessaris els matisos. Conesa ha reivindicat el paper de les administracions locals en la política social davant d’unes grans administracions, com la de l’Estat, que es desentén del que ha anomenat “gra petit”.

En declaracions a Efe, Campuzano s’ha referit als comentaris telefònics intervinguts a l’ex secretari d’Hisenda de la Generalitat Lluís Salvadó (ERC) que apostava per situar a la conselleria d’Educació a “una dona que tingui les tetes més grans”. Campuzano ha subratllat que un dels problemes en matèria d’igualtat és que hi ha massa hipocresia en persones que tenen capacitat d’opinar en públic però amb actituds privades que no tenen res a veure amb les seves expressions públiques.