Una dona guanya un 13% menys que un home en feines similars

Homes i dones no cobren el mateix quan fan tasques similars a Espanya. Elles guanyen un 12,7% menys per hora, segons un estudi de Fedea que ha depurat estadísticament les dades salarials brutes del 2014. Aquesta xifra ha baixat des del 2002, quan comença la investigació, però de l'anàlisi encara es desprenen “algunes dinàmiques preocupants”. La bretxa està present en cada detall de les variables observades: edat, educació, antiguitat, ocupació, tipus de contracte i jornada, activitat i grandària de l'empresa.

Els negacionistes de la bretxa salarial de gènere argumenten que aquesta desapareix quan s'amplia el focus de l'anàlisi i s'arriba a ocupacions similars. Apunten que si les dones guanyen menys és perquè treballen menys hores remunerades, perquè pateixen més la precarietat, perquè fan tasques més mal pagades o perquè tenen menys responsabilitats. No obstant això, l'evidència científica ho desmunta: una dona guanya cada hora, de mitjana, un 13% menys que un home en llocs de treball amb “tasques similars”, segons un projecte d'investigació de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), coordinat per José Ignacio Conde-Ruiz

Quan s'agafen les dades brutes, la diferència puja a gairebé el 15% i si es miren les remuneracions anuals, que són les que realment determinen el nivell de vida de les persones, arriba al 23% (20.051,58 euros davant de 25.992,76 euros).

Pagar menys a una dona que a un home en el mateix lloc de treball és il·legal des del 1980. Aquest tipus d'anàlisis estadístiques no arriba a aquest punt, ja que les dades no permeten baixar a aquest nivell de detall (el mateix lloc de feina, a la mateixa empresa i amb idèntic conveni col·lectiu). El que sí que busca és “mesurar si homes i dones reben una remuneració similar per tasques similars”. I en aquest punt és on la bretxa salarial —que no la discriminació il·legal— apareix en totes les variables observades.

“Dinàmiques preocupants”

Un altre dels elements que destaca l'informe és que “s'ha produït un avanç important, controlat per totes les característiques observables, ja que la bretxa s'ha reduït un terç des del 2002”, any del que parteix l'anàlisi. Aquesta evolució estaria vinculada a “l'educació, l'experiència i el temps mitjà de servei a l'empresa”. No obstant això, afegeix immediatament després: “Ens trobem encara lluny de l'equilibri de gènere i existeixen algunes dinàmiques preocupants”. Un d'aquests elements de preocupació és el fet que “la bretxa augmenta amb l'edat”.

Entre els menors de 30 anys, elles cobren un 4,7% menys. El percentatge creix amb l'edat fins a arribar a la franja de més grans de 59 anys, en què la diferència salarial és del 17,2%. “Una explicació plausible” són els fills, però com apunten els mateixos investigadors, l'enquesta no conté aquest tipus d'informació sobre les circumstàncies familiars i, per tant, “no és possible estimar l'efecte”.

Diferències per educació

Més sorprenent resulta el desglossament de la discriminació salarial per nivells educatius, ja que és menor als extrems, a l'entorn de l'11,5%. La distància més gran (13,5%), en canvi, se situa entre els qui han acabat el segon cicle d'educació secundària i no han passat d'aquí. L'explicació que donen els autors per a la gent amb menys formació se situa en la crisi i el seu impacte, que va afectar “sectors masculinitzats, com la construcció, que estaven ben pagats”.

També crida l'atenció l'evolució de la bretxa a mesura que s'acumula experiència. A més de la maternitat, l'estudi afegeix que la causa pot ser que les dones tenen més dificultats per canviar de feina. També assenyala, basant-se en altres investigacions, que pot influir el fet que “les dones són més males negociadores que els homes quan busquen una cosa per a elles mateixes”.

La bretxa també apareix quan es tracta de les mateixes responsabilitats o les mateixes feines. La remuneració per hora de directius i gerents és un 12,2% menor per a les dones. I segueix present tant en temporals (7,8%) i indefinits (13,8%), com en empleats a jornada completa (14%) o a temps parcial (7,4%).