Alts càrrecs de la Generalitat donen part dels seus sous a Puigdemont

Des que Carles Puigdemont decidís fugir a Bèlgica fa quatre mesos i fixar allí una estructura denominada ara “Espai lliure de Brussel·les”, la gran incògnita ha estat com es finança. Els dubtes van augmentar quan va transcendir que l'expresident havia llogat una casa a Waterloo per 4.400 euros al mes. Empresaris amics, alts càrrecs de la Generalitat i el PDeCAT sufraguen el gruix de l'operació, segons diferents fonts properes a Puigdemont.

Puigdemont viu a Bèlgica —primer a Brussel·les i ara a Waterloo—, igual que els exconsellers de Cultura, Lluís Puig; de Salut, Toni Comín; d'Agricultura, Meritxell Serret; i d'Ensenyament, Clara Ponsatí. Des del primer moment tots han volgut recalcar que ni la seva manutenció ni el cost de l'estructura de col·laboradors que estan amb ells és a càrrec de la Generalitat. Aquest divendres Puigdemont va reiterar en una entrevista a Rac1 que la seva estada no es paga amb diners públics: “Ho paguem nosaltres personalment i gent de la seva butxaca, del meu entorn, que posa diners. Amics. Hi ha gent que voluntàriament expressa la seva solidaritat fent possible el sosteniment, amb les limitacions òbvies, del Govern a l'exili”, va dir.

Fonts de l'entorn de Puigdemont, del seu partit (el PDeCAT) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la formació a la qual pertanyen Comín i Serret, emfatitzen que el Govern no trobarà cap irregularitat en el finançament de la seva estada a Bèlgica. Aquestes fonts coincideixen a assenyalar que els diners que arriba a Brussel·les té quatre principals orígens. En primer lloc, el sou de diputat que cobren tant l'expresident com Comín, que és de 2.800 euros bruts mensuals.

La segona via de finançament, la més important, ve per les donacions de simpatitzants de l'independentisme, que es canalitzen de diferents formes. En primer lloc, estan els empresaris afins. Des del PDeCAT i ERC apunten obertament que el primer i més important ha estat Josep Maria Matamala, l'amic íntim de l'expresident que l'ha acompanyat a Brussel·les des del primer moment.

Més enllà d'aquest empresari gironí, Puigdemont ha recorregut també, segons les mateixes fonts,  donacions d'alguns alts càrrecs de la Generalitat en exercici que li han lliurat de manera voluntària part del seu sou. “No es tracta d'una cosa generalitzat entre tots els càrrecs del Govern, però sí dels més propers a Puigdemont, especialment del departament de Presidència”, assenyalen aquestes fonts, que no concreten ni els noms ni la quantia dels donatius.

Defensa judicial

Els partits solen exigir part del sou als seus càrrecs públics per finançar-se. Des de Junts per Catalunya asseguren que no es demana als diputats del Parlament que aportin diners per a la manutenció dels exconsellers en l'exili. Una cosa que, si es fes, tampoc tindria res d'il·legal.

La defensa jurídica de Puigdemont i la resta dels exconsellers és l'únic aspecte que té una font clara, la tercera via de finançament: el PDeCAT confirma oficialment que es fa càrrec de totes les despeses de la defensa judicial, que no són poques. A més de l'advocat Alfonso Cuevillas, Puigdemont compta amb suport legal a Brussel·les.

I, finalment, paral·lelament a les aportacions del PDeCAT, una altra entitat està recaptant fons en les anomenades caixes de resistència, no només per als exconsellers fugits sinó també per a les famílies dels exconsellers que es troben a la presó preventiva (Oriol Junqueras i Joaquim Forn). Es tracta de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Civil, que recull aportacions tant en forma de quotes mensuals com de donatius puntuals.

Tant l'entorn de Puigdemont com el PDeCAT diuen estar treballant en un pla per donar a conèixer els detalls del seu sistema de finançament i, segons diuen, “evitar suspicàcies”, al mateix temps que assenyalen la “legalitat” de totes les operacions.

La posada en marxa de l'anomenat “Espai lliure de Brussel·les”, dins del també anomenat Consell de la República o Parlament “a l'exili”, també implicarà una injecció de diners. La idea passa perquè funcioni com una fundació privada i així pugui rebre donacions. Aquesta estructura, sense poder executiu sobre el Govern, busca promoure el procés constituent i treballar per la internacionalització del pla separatista, segons el document que la CUP sotmet a debat aquest cap de setmana. Està format per tres membres de Junts per Catalunya, tres d'ERC i un de la CUP.