L’Ajuntament de Comillas demana a Colau que reconsideri la retirada de l’estàtua d’Antonio López

L'anunci de la retirada, amb festa ciutadana inclosa, de l'estàtua d'Antonio López que hi ha a Barcelona ha indignat l'Ajuntament de Comillas (Cantàbria). López, injuriat des de fa anys per entitats de la ciutat –que han trobat un aliat en el govern de l'alcaldessa Ada Colau– pel seu passat comerciant amb esclaus, va rebre el títol de marquès de Comillas per part d'Alfons XII el 1878. D'aquí ve el malestar del municipi càntabre. De fet, l'alcaldessa de Comillas, María Teresa Noceda, del Partit Regionalista de Cantàbria, ha escrit a Colau per expressar que considera la retirada "un despropòsit" i demanar-li que "reconsideri de manera assenyada" la seva decisió.

"Perquè no caigui en un error històric amagant un monument i un personatge clau en la història de Catalunya i d'Espanya de finals del segle XIX", escriu Noceda. La carta destaca la contribució de López a la cultura i el seu suport a artistes del Modernisme i escriptors de la Renaixença i apunta que el tràfic d'esclaus era habitual en l'època i no era il·legal. "Molts dels empresaris espanyols i indians van fer el mateix i possiblement el portarien a revisar molts carrers i places de la seva ciutat", adverteix Noceda a Colau.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, fonts municipals subratllen que en l'argumentació de l'alcaldessa de Comillas hi ha “un error fonamental, i és que el que va fer Antonio López no era legal ni normal en la seva època”. “El tràfic d'esclaus era una activitat il·legal des de 1820 i conscient d'això, es va esforçar [l'empresari] a amagar el tràfic i per això des del moment de la instal·lació de l'estàtua va haver-hi veus que van demanar el trasllat de l'estàtua”, afegeixen. Aquestes fonts apunten que serà traslladada al Museo d'Història de la Ciutat “perquè deixi de tenir la funció d'exemplaritat que qualsevol monument en l'espai públic té per a la ciutadania”. “Al carrer no té cabuda en una ciutat com Barcelona, innovadora, oberta, que no discrimina i tolerant”.

L'alcaldessa de Comillas reconeix a la carta que la "faceta empresarial [de López] va poder tenir alguns aspectes foscos". Però apunta: "Quin empresari no els ha tingut!", i assenyala que "no va cometre cap il·legalitat, perquè va viure en una època en què es permetia" el comerç d'esclaus. Noceda enumera amb molt de detall les aportacions del marquès a la cultura i la història de Catalunya. Recorda que a través de les seves empreses –"moltes i diverses, amb presència internacional"– "va contribuir a la puixança de les arts i de la indústria de Barcelona i Catalunya".

Per exemple, apunta la seva "contribució a l'embelliment de la ciutat i al seu desenvolupament cultural, juntament amb el seu gendre, Eusebio Güell, comte de Güell". Tots dos van donar suport als artistes del Modernisme de la talla d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. El marquès de Comillas també "va fomentar la literatura en llengua vernacular en relació amb la Renaixença". També va protegir Verdaguer, "que va ser durant molts anys el seu director espiritual i capellà de la Companyia Transatlàntica", i també altres poetes i artistes, com Apel·les Mestres i Alexandre Riquer, afegeix. La carta assenyala que l'empresari va fer una "important" tasca de "difusió del catalanisme a la resta d'Espanya".

L'alcaldessa de Comillas també es manifesta sorpresa perquè la retirada de l'estàtua coincideix amb la rehabilitació, per part de la Generalitat, del Palau Moja, a la Rambla, un edifici "en el qual va viure 30 anys que s'està restaurant per recuperar l'aspecte original i que en l'actualitat és la seu del Servei de Patrimoni Cultural" del Govern català.

"Tot el que s'ha exposat forma part de l'esdevenir cultural de Barcelona", destaca l'alcaldessa, que entén que sense obviar "la llegenda negra del marquès pel que fa al tràfic de persones", "no és suficient per injuriar tota la contribució cultural i social que va fer tant a Catalunya com en altres ciutats, com Cadis i Comillas, perquè ara es menyspreï un monument en el qual van col·laborar altres artistes fonamentals del Modernisme català com Roig Soler, Llimona, Vallmitjana o Eusebi Arnau".