El temor a la justícia trenca el separatisme

Les crítiques a l'acció de la justícia es succeeixen a les files independentistes, els protagonistes de les quals segueixen obstinats a assenyalar jutges i fiscals com a simples braços executors del Govern del PP. No obstant això, la pressió judicial està coincidint amb un canvi radical en el fons i les formes de bona part dels dirigents secessionistes. Els que no s'han escapolit reneguen ara, almenys en públic, de qualsevol mecanisme que busqui la independència unilateral.

Si les setmanes anteriors ja va haver-hi casos de suposat penediment amb les declaracions davant el jutge de dirigents del procés independentista —com l'exconseller Joaquim Forn o l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell—, ara aquests gestos es multipliquen. Artur Mas no només va dir aquest dimarts que la declaració independentista del 27 d'octubre va ser “simbòlica”, sinó que a més va assegurar davant de Llarena que havia advertit Carles Puigdemont sobre les conseqüències penals d'aquest gest. La declaració de Mas va contribuir a presentar Puigdemont com l'únic responsable de la declaració d'independència i les seves conseqüències. El dilluns ja van utilitzar una estratègia similar davant del jutge la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira.

Más información

Anna Gabriel també fuig de la Justícia i anuncia que es queda a Suïssa

Anna Gabriel, l’anticapitalista que va posar Artur Mas entre l’espasa i la paret

Convergència intenta preservar el qüestionat lideratge d'Artur Mas

Gabriel, fugida

La marxa enrere de l'expresident de la Generalitat va coincidir amb la nova frenada del president del Parlament, Roger Torrent, que va tornar a posposar la tramitació de la reforma de la llei de la presidència que impulsa Junts per Catalunya i que pretén investir telemàticament Carles Puigdemont. L'argument de Torrent va ser que és necessari un nou informe dels lletrats, una decisió que no va fer més que confirmar les creixents diferències que existeixen en l'estratègia dels diferents partits independentistes. Torrent segueix ancorat en la tàctica d'ERC d'evitar noves imputacions judicials. No obstant això, el temor en les files republicanes segueix sent important, com va ressenyar aquest dimarts la senadora Mirella Cortesa en el seu cara a cara amb el president del Govern, Mariano Rajoy, a la Cambra alta. “Estan investigant indiscriminadament l'independentisme català, incloses les senadores i senadors d'aquest grup”, es va queixar.

Però, sens dubte, el gest més sonat de la jornada, i que també reflecteix el temor dels independentistes a l'acció de la justícia, va ser el que va protagonitzar Anna Gabriel. L'exdiputada de la CUP i principal cara visible de l'independentisme radical va confirmar des de Suïssa que no pensa tornar a Espanya per declarar aquest dimecres davant del jutge Llarena com estava previst.

La decisió de no acudir a declarar estava presa des de fa temps, però en faltava la confirmació. Aquesta va arribar a través de la mateixa Gabriel en una entrevista publicada pel diari suís Le Temps, en la qual la dirigent de la CUP assegurava que la seva intenció és quedar-se a Suïssa. L'exdiputada va comunicar també mitjançant un escrit presentat a la Sala Segona del Tribunal Suprem que no compareixerà davant del jutge Pablo Llarena per declarar com a imputada en la causa contra els dirigents del procés. “Com que no tindré un judici just al meu país, he buscat un en el qual pugui protegir els meus drets”, explica al diari. “Estic sent processada per la meva activitat política i la premsa del Govern ja m'ha condemnat”, va afegir des de Suïssa. Si Espanya sol·licita la seva extradició demanarà asil polític, va assegurar Gabriel.

L'estada de la dirigent de la CUP a Suïssa es va conèixer el dissabte. Aquest dia, la formació va informar que el seu dirigent s'havia desplaçat a Ginebra “per preparar la seva estratègia de defensa”. La formació justificava la decisió en la necessitat de donar una “dimensió internacional” a la situació judicial i assenyalava que hi havia al país helvètic “entitats, institucions internacionals i advocats” vinculats a la “defensa dels drets civils i polítics”. La intenció de fons de Gabriel, més enllà d'intentar evitar un eventual empresonament preventiu, és obrir un altre front legal, polític i diplomàtic en aquest cas a Ginebra, principal seu europea de l'Organització de Nacions Unides.

Tant Gabriel com la CUP i bona part de l'independentisme busquen construir un relat segons el qual l'exdiputada no ha “fugit” sinó que “busca refugi”. La dirigent de la CUP marxa a Suïssa perquè allà serà “més útil” per al seu moviment “que rere les reixes”, segons va explicar ella mateixa en les entrevistes concedides a mitjans suïssos aquest dimarts. “Quan he vist la destinació d'alguns dels meus col·legues, que es troben a la presó des del desembre passat, m'he adonat que me n'havia d'anar”, va afegir.

Tot això no impedeix que l'independentisme segueixi buscant la fórmula per tancar un govern. Amb la figura de Puigdemont cada vegada més desdibuixada a Brussel·les, sectors del seu partit i d'Esquerra Republicana esperen que els propers dies sorgeixi l'alternativa definitiva al que va ser president de la Generalitat fins que el Govern central va intervenir l'autogovern. Puigdemont sembla disposat a cedir el lloc però no sense abans sembrar més inestabilitat, ja que barreja proposar com a president algun altre dirigent encausat, començant per Jordi Sànchez, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana empresonat a Soto del Real. Aquesta opció es troba damunt de la taula però xoca amb la voluntat d'ERC que la presidència sigui assumida per algú lliure d'imputacions judicials, la qual cosa tornaria a assenyalar altres diputats com Elsa Artadi o algun alcalde del PDeCAT.